José Guardiola

Descansa en pau, José Guardiola, un senyor que jo sempre havia vist "gran"... al cap i a la fi ha mort més jove que la meva mare, per tant, no devia ser tan gran com jo el veia quan l'escoltava en aquell vell "telefunken", algun diumenge al matí quan el meu pare posava el "microsurco" de quatre cançons (dues per banda) on n'hi havia una que, per més que he buscat, no he trobat, la meva preferida: "Muchachita".

Recordo perfectament part de la lletra. Deia:

Los libros bajo el brazo y luciendo blusa azul
camino del colegio (noseque-nosequantos)
los labios pintaditos con el lapiz de mamá
ya suena algún piropo que la hace suspirar
muchachitaaaa

Y es que una muchachita así
aun no se debe enamorar
el tiempo lo ha de decidir,
serás mujer
sabrás amar

(...)

en fi, que, com ja sabeu, tots tenim un passat i alguns ja en comencem a tenir uns quants, de passats! que fort!

Us deixo una altra cançó que també m'agradava força, tot i que amb els anys em va deixar d'agradar (no la cançó en qüestió, sino l'estil "José Guardiola"). Qüestió de canvis de gustos...

__________________

apssss... a UN punt!!!!

Felicitats a "l'altre" Guardiola!