13 d’abril, 2012

aix, quin despiste porto!

aix... que abans havia obert una nova entrada per escriure i llavors ha trucat la meva jove que venia amb els nens i se me n'ha anat el sant al cel. Pel que veig, en lloc de tancar i prou, he enviat el post obert i sense res.

Ja se sap, cof...cof...

abans em sembla que volia dir que el món sencer se'n va a la merda i mentrestant els polítics juguen a manar i els grans magnats al monopoly amb els països... o una cosa així.

però en Martí i en Caïm m'han vingut a donar "guerra" (de la bona) i m'he oblidat dels polítics i dels grans magnats i els seus jocs i les seves preses de pèl al personal (que som tots nosaltres, amén)

i després de recollir el merder que han/hem armat (a la qual cosa m'hi han ajudat ells mateixos, ep!) ja no he tornat a pensar en el post ni en el blog ni res...

vaig a veure Gran Torino, així no penso (panem et circensis, ja ho sé. I què, eh? eh? eh?)

4 comentaris:

miquel ha dit...

Ei,no Montse, Gran torino és una mica més :-)

Joana ha dit...

Doncs digues que si, aquestes estones properes, amables i afectuoses ens fan gaudir, de moment, les notícies, ens fan patir.
Jo també vaig gaudir d'una tarda amb en Dídac. i quan marxa, sempre tinc un somriure als llavis.

Montse ha dit...

tens tota la raó, Miquel! saps què? per Miquel gairebé no et reconec, fins i tot em sembla que ets una altra persona (ja m'hi acostumaré)... una abraçada!

Montse ha dit...

Saps què fa patir, Joana? la merda de món que els deixarem, als nostres néts... però el dia a dia és tan maco, no?

una altra abraçada per tu, reina del Maresme!