Entrades
un dia màgic,
un de reflexió
i un de buidar calaixos,
de desfer-nos de bosses i papers
i demà
traurem llumetes i cintes de colors
i arxivarem les postals de paper
que algú que no domina - encara- l'ordinador
ens ha enviat, amb nostàlgia d'altres temps,
per desitjar-nos Bon Nadal i Bon Any.
i ens acostarem , encara més i sense ganes,
a una mort segura que un dia ha d'arribar
un any més
un any menys
petiteses, grandeses, alegries, penúries
i a buscar un altre any,
una mica més fets, una mica més vells,
i una mica més pobres
i una mica més rics
amb fe
i sense fe
i tot fet
i tot per fer.
un de reflexió
i un de buidar calaixos,
de desfer-nos de bosses i papers
i demà
traurem llumetes i cintes de colors
i arxivarem les postals de paper
que algú que no domina - encara- l'ordinador
ens ha enviat, amb nostàlgia d'altres temps,
per desitjar-nos Bon Nadal i Bon Any.
i ens acostarem , encara més i sense ganes,
a una mort segura que un dia ha d'arribar
un any més
un any menys
petiteses, grandeses, alegries, penúries
i a buscar un altre any,
una mica més fets, una mica més vells,
i una mica més pobres
i una mica més rics
amb fe
i sense fe
i tot fet
i tot per fer.
8 comentaris:
Mariana... va...
et trobo una mica "potxa"...
melangiosa???
moixa...?
saps que m'han portat el reis?
Sandokan dibuixat per Hugo Pratt (el dibuixant d'en Corto)...
és una passada!!!!
i mira tu, que tot just obrir-ho, vaig pensar en tu... i que t'ho havia d'explicar...
(quina ximpleria, oi?)
Petonets dolcíssim, Montse, dolça amiga, primera dama del lloc, perla de Labuán...
:¬)*****
Hola Corto Maltès! Nono, no estic potxa, bé, no més que ahir o abans d'ahir o la setmana passada, vist el pobre panorama de la nostra petita pàtria; em preocupa molt més del que em pensava i no hi puc fer res, no és a les meves mans (i el que hi és ja ho faig, a la meva manera)
I ahir, pensant, pensant, em vaig adonar com de de pressa passen els anys (de fet, ho comprovo cada dia, cada minut, cada any) i que - una vegada més- em trobaria recollint el pessebre, els llumets i les poquetes coses que hem posat a casa per celebrar les festes.
I en fi... no és pas mentida, que cada dia ens acostem més a la nostra pròpia mort... no? potser ens cal assumir-ho, encara que costi!
I bé, a mi els Reis m'han dut la financiació d'una part del ditxós llibre que es publicarà aviat (ja se sap que quan un autor no és ni bo ni conegut... ha d'"apetxugar")
Ostres, tu! Sandokan!!! que bonic! a mi el que m'agradava era el Kabir Bedi (es deia així?) el Sandokan de quan era moooooolt jove! diria que fins i tot encara era en blanc i negre!
Gràcies per continuar passant per casa, amic! Un petó!
Alça, que alegrement barroca que estàs...
¿Ja treus els adorns? Jo fins al febrer, tal com està manat.
¿Reps poques postals en paper? Jo n'envio unes 80... ¡i em responen! Ja les començo a preparar a l'estiu, en cartolina. Això a banda de les d'Internet. I és que tinc amics del paper i de la lletra a mà.
No, per sort l'entrevista no es publica i ja he parlat amb la professora; he dit que d'esperiments a costa meva, res. Perquè es veu que volen "en brut" tot el que vas desgranant en una llarga conversa, i un no parla com la Bíblia, ni parlo en vers., sinó divagant com tothom.
Gràcies per la teva resposta d'ahir.
hahahaha, alegrement barroca, diu! m'ha encantat, aquesta expressió! Jo només rebo tres o quatre postals de paper, quan fa "només" deu anys en rebia unes trenta (mai n'hem rebut 80, buf, on vas a parar! és clar que jo tampoc les he enviat mai, vuitanta...)
I em sembla molt bé que no deixis fer experiments periodístics a costa teva!
Gràcies a tu per seguir passant per casa ;)
Com diria el Punset: "Ningú ha demostrat científicament que jo m'hagi de morir".
...a una mort segura... què dràstica!
Isabel, com diu el Paseante que diu el Punset... això no estaria demostrat, però "vamos"...
és que el dia que vaig dir tot això estava dràstica de drasticar, però drasticar del tot!!!
després em vaig prendre una til·la.
Paseante, per tant... com deia el follet del foc a "La nit de Sant Joan",
Sóc immortaaaaaaaaaal!
i ara imagina't que faig un salt que creuo tot l'escenar...el blog!
:D
Publica un comentari a l'entrada