31 de gener, 2012

Quant temps duraran els blogs?

tot és tan relatiu...
a mi se m'ajunten els anys o se'm separen, depenent del context.
encara recordo la satisfacció de no haver de parlar castellà a l'aula, de poder-li dir als meus alumnes Josep o Jordi o Maria Lluïsa, en lloc de José, Jorge o María Luisa.
la satisfacció de poder exercir del que sóc.
i ara mateix trobo que tot es torna a replegar, com el teló que s'abaixa quan ha acabat l'obra de teatre
una obra de teatre que ha durat ... trenta-quatre anys? trenta-cinc, en farà el meu fill gran, que era al bressol mentre Tarradelles cridava allò de Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!
ara ens volen espanyols
de tota manera, francament i sense que serveixi de precedent...
jo sempre he pensat que som un subconjunt
i ho serem per molt de temps
perquè no ens deixen ser un conjunt per nosaltres mateixos... o pel que sigui.

I sigui com sigui, no me'n sento gens culpable, jo, de com van les coses. Sempre he estat honrada amb mi mateixa, i ara, mira... tot se'ns gira del revés.

Quanta gent honrada amb ella mateixa s'està quedant sense feina, sense casa, sense menjar, sense...

quant temps ha de passar fins que es torni a obrir el teló i recomenci una obra de teatre a casa nostra?

quant temps ha de durar, un refredat, un mal de queixal, una infecció, una malaltia... ajuden, de veritat, les "inclemències", a ser més forts? (metàfora i no tant)

com sempre, barrejo temes, sentiments, pensaments i remeno l'olla. I és que no en sé més (o no vull saber-ne més)

al cap i a la fi, el blog és meu i si no se m'entén... què hi farem?

quan temps duraran, els blogs?

19 comentaris:

montse ha dit...

M'agrada, aquest post ens fa remenar l'olla de les neurones.

Jeremias Soler ha dit...

Fa por pensar una resposta. La llei SOPA, la nova política de privacitat de google, la crisi que fa que cada vegada hi hagi menys serveis gratuïts, la censura creixent vers la llibertat de pensament i les morals alternatives... Però si ens prenen els blogs, trobarem noves vies; resistirem i ens farem més forts. El lliurepensament dominarà el món ho vulguin o no.

Júlia ha dit...

Això, amics meus, només ho sap el vent...

Joana ha dit...

Jo també ho penso de tant en tant, potser algun dia desapareixaran els blogs i llavors tot allò que hi hem abocat tindrà algun sentit.
Com la feina que fem...si n'estem satisfets ja té un sentit per si sol...de fet no ens emprtarem res oi? Només allò que hem estat perdurarà en algun racó, en algun cor. Ja haurà valgut la pena.
Se'ns capgira tot i sovint podem fer-hi poc...enfadar-nos per com va i intentar ser honestos amb nosaltres mateixos i amb els que tenim a prop.
Una abraçada Montse

el paseante ha dit...

Els sentiments no s'imposen. Per això serem catalans mentre vulguem ser-ho. I els blogs penso que perduraran. Veig més efímers els feisbucs i els tuiters.

Glòria ha dit...

Doncs a mi m'ha encantat el post, tampoc vull saber gaire més.
Els blogs ja no són el que eren tampoc...

Joana ha dit...

Tant de temps com tinguem coses per explicar...
Un bonic escrit Reina del mar...

Clidice ha dit...

Els vents ens duen amunt i avall, tu ja els coneixes i ja saps que un timoner ens durà a un port, o no. El que cal és no anar contra una mateixa, avui llegia, i twittejava: "Quan una persona honesta veu que està equivocada, o rectifica o deixa de ser honesta". Siguem honestes, i demanem als altres que ho siguin. Ja vindran temps millors. Podem aprofitar aquesta rebrincada per veure allò que hem fet malament, i millorar-ho. :)

Elena Casero ha dit...

qui ho sap¡

Una abraçada

Montse ha dit...

Chi lo sa, Elèna, tens raó!

bonica paraula de comprovació: scherzo

Montse ha dit...

Ai, Clidice, m'he passat la vida sent honesta/honrada (o intentant-ho, perquè tu saps que de vegaes el que per tu és l'honestedat, per un altre pot ser "és que tu ets idiota")

De veritat, reina mora: creus que actualment tenim un timoner de fiar?

jo no ho tinc gens clar... i no ho dic pel Mas, ho dic per tots, tots i tots, els d'aquí, els d'allà, els de més enllà, i els d'encara més enllà.

Cap on anem? eh? eh?

Continuarem escrivint als blogs fins que petin...

Montse ha dit...

Joana, un dia explica'm què en penses de la Chacon, sisplau... perquè a mi m'ha caigut a l'alçada del betum.

Per què no et presentes tu, eh? ;)

Montse ha dit...

Glòria, no sé si són el que eren, potser som nosaltres, els que no som el que erem... de tota manera, ja ho saps, aquí estarem, al eu del canó!

Montse ha dit...

Paseante, home de sentiments arrelats, em fa l'efecte que cap dels blogaires "coneguts" (ep, que hi ha blogaires molt bons que ni conec!) cap d'ells/de nosaltres és gens efímer en els seus/nostres sentiments...

i si: sóc catalana i em sap greu que algú en renegui quan li interessa...i torni quan ve a buscar vots i aqui au i allà glòria.

però el post anava més lluny (continuarem remenant l'olla)

Montse ha dit...

Saps, Joana? de vegades penso que molta de la gent que s'emportarà part del nostre sentir seran persones que potser no hauríem conegut mai si no hagués estat per la xarxa. És gran, això, eh?

Montse ha dit...

Júlia, haurem d'escoltar la resposta dins del vent, doncs :D

Montse ha dit...

Jeremias, RESISTIREM!!!!!

Montse ha dit...

Montse, remenem, doncs i no deixem que les neurones es paral·litzin mai. Lluitem contra les inclemències i guanyem-les!

El porquet ha dit...

Fa tres-cents anys que ens anhelen espanyols. De moment, no se n'han sortit ni crec que se'n surtin, almenys en un futur proper.

Mentre em quedi un bri de força i un alè de vida mai em faran espanyol.

Els blogs? Duraran el que els fem durar nosaltres. Si ens entossudim potser els farem durar tres-cents anys més.