Els Reis ens van portar entrades per veure Els Miserables.
Llàstima que les veus de la companyia que actua a Barcelona (i que ja hi serà per pocs dies) no siguin com les del video que us poso... perquè aquest és un dels musicals més tristos però més meravellosos, musicalment parlant.
Alguna de les veus que vaig sentir ahir, em sonaven molt (massa) a "mode OT". I em sap greu dir-ho, però algú ho ha de dir. I un cantant de musical no es pot permetre sota cap concepte haver d'arrossegar una nota per arribar al to.
Gràcies, Reis Mags, per aquest magnífic regal!!!
Escolteu com sona (bé, a Barcelona s'hi esforcen molt, però no acaba de sonar ben bé així)
En el segon video, després del minut 2,52 ja no hi ha cap més cançó (tot són aplaudiments i salutacions, aviso)
DES DEL MEU MAR - FRANÇA
Subscripció al blog
Entrades
Comentaris
3 comentaris:
Ondia, Montse!!!
Menys mal!!
Jo vaig pensar el mateix...
A nosaltres les entrades en les van regalar els nois per Nadal...
i amb tanta propaganda...
jo personalment vaig quedar decebut, fred...
no em van transmetre cap emoció...
el muntatge és força espectacular...
la música en directe sempre ajuda...
però el lloc...
i les veus...
i l'actuació...
mira, per posar un exemple...
els Dagoll Dagom són actors i, a més a més canten...
però aquesta companyia... tot just cantaven...
tu t'imagines a Joan Croses o Constantino Romero de fa uns anys...
o en Xavier Ribera-Vall (el jutge Turpin d'en Sweeney Todd)
no sé, potser esperava massa...
petonets musicals, nina
Soooooooort, que trobo qui pensa com jo (a part de la meva mare i el meu marit) perquè la gent aplaudir amb ganes... i et juro que més d'un gall es va escapar... hooome, si és que la cançó de Fantine I dream a dream (es diu així, oi?) la canta MILIONS DE VEGADES MILLOR la Susan Boyle! i la traducció... grinyola!
Jo l'havia vist a Madrid als anys 90, el Jan val jan o comesdigui era Pedro Ruy Blas i... quina diferència amb el que vaig sentir ahir! (i això que el Ruy Blas no és pas un cantant d'aquells enooooooormes, però ho feia prou bé. Igual que l'Epoline, la Fantine, la Cossette... en fi, que la companyia de Barcelona s'ho hauria de fer mirar)
del teatre no en parlarem... cap graó igual, les persones de la tercera edat com la meva mare, SOOOOOORT del bastó i el braç de la filla, que si no, es fot de cap! :D
Swnny Todd, amb Constantino Romero i Vicky Peña, una passsssssada!
Mentre buscava videos m'he dedicat a buscar-ne de musicals i no he trobat "L'òpera de tres rals", amb Constantino Romero (anys 80?) en tens alguna notícia? la vas arribar a veure?
uix, s'ha acabat el futbol, vaig a veure què fan ara (goita que fan ara)
petons musicaaaaaaaaaaaals
Ai, Barbollaire, saps què em deia el meu primer marit? (a ell li encantava la música però no afinava gens, per tant, no cantava) doncs em deia: reina, tu tens oïda. I jo tinc "orejes" ;)
Publica un comentari a l'entrada