Entrades
- Ho hem de deixar estar.
- Però què dius?
- Que ho hem de deixar. Finalment a la feina ja sospiten.
- Però, estimada, no podem llançar per la borda la nostra relació només perquè a la teva feina sospiten que...
- Què fas? no em toquis, no en públic. Ningú no ha de saber que ens coneixem...
- Però si no ens veu ningú, si no ens coneix ningú, si ningú no té cap indici que...
- Reina meva, ja et vaig dir la darrera vegada que aquell era l'últim cop. I em mantinc amb la meva determinació.
- Però...
- Saps? No voldria anar a parar a la presó per una feblesa com aquesta.
- Estimada...
- Au, ves-te'n. Ves a buscar algú altre perquè t'ajudi a entrar a la joieria; jo ja en tinc prou, de joies, el darrer cop em vaig quedar amb les maragdes. No necessito res més! Adéu!
- Tu t'ho perds...
La meva modesta col·laboració amb "Relats conjunts"
20 comentaris:
Modesta però punyent! Amors furtius, amors en un temps prohibits.
vaja, vaja, vaja...
Marnie, la lladra i la seva còmplice...
si és que no hi ha un pam de net enlloc...
m'agrada molt, Mariana...
petonet dolç...
:¬)*
hehehe.. aconsegueixes donar-li la volta i fer-la sorprenent!
Genial! Primer m'ha vingut al cap la cançó de Mecano: "Nada tiene de especial, dos mujeres que se dan la mano..." Amb el final, m'has fet caure de la cadira...Parlant metafóricament. ^0^
Molt sorprenent aquest toc aventurer.
Ui, no sé jo si és tan fàcil sortir de l'espiral cleptòman... vols dir que no hi tornarà un altre dia, quan li vingui el cuqueta de joies?
Compartir complicitats i botins de robatoris. No està malament!! I molt bé, perquè clarament... sembla una altra cosa, quan comences a llegir!
Sorprenent final!
tu et dedicaves a escriure, no? nO? NO?
:)
ja es nota, ja...
Quines joies, en quin marro estaven ficades.
ens tens ben enganyats.... fins al final! m'ha agradat molt!
L'ilusa de mi ja començava a cantar: "Nada tiene de especial, dos mujers que se dan la mano, el matiz viene después..." Ep, veig que no he estat pas l'única, però noia, és el que hi ha :-)Bon relat, Montse!
Us dic a tots i a totes amb sinceritat que us havia respost a cadascú però en un mateix missatge i el molt dallonsis de blogger se m'ha emportat tot el que he dit ves a saber on...
Prometo resposta individualitzada, però més tard (que ara no puuuuuc)
Molt bo el gir .....mira que eren lladres! felicitats pel relat!
Aquesta història està basada en fets reals? Ara entenc d'on han sortit els diners del Blauet.
Porquet, uns amors particulars, eh?
Eeeco, Barbollaire, no et pots refiar de ningú!
Carme, devegades la vida és sorprenent!
Pilar, no és or tot el que llueix, eh? (vigila amb la cadira!) ;)
Montse, hi ha aventures i aventures, però!
Xexu, no m'estranyaria, veient "el percal!"
Yàiza, no et fiïs mai de ningú, per si decas et volen fer una altra classe de proposta deshonesta!
kweilan, la vida està feta de sorpreses :)
Gatot, gràcies pel compliment, però tu en saps m'es que jo! (d'escriure, dic, eh?, hi ha altres coses amb les que ens podríem sorprendre l'un de l'altre, hehehe)
Rafel, un parell d'arracades, vet-ho aquí! :D
D'això es tractava, Lolita lagarto! (m'encanta el teu nick)
Exacte, Glòria, es tractava de pensar el que no era fins al final! ;)
Gràcies, Efreelang, m'agrada que t'hagi sorprès!
Ssssssssssssssst, Paseanteeeee, no enredis la troca, tu, ara, que tenim els jutges molt susceptibles, home! (jutges jutjats, ducs "palmats", expresidents en pilotes - si li han pres els "trajes" no deu tenir res per vestir-se, pobret, buf,buf...)
Així que tu, "chitón". Ja ho trobarem escombrant ;)
ih, ih, ih... ah! autobiogràfic....
Ben fet que fa...a la llarga o a la curta sempre les haurien enxampat i a la garjola no les podríen lluir!
El relat, genial genial genial!!!!
ostres, ostres, ostres... què bo! vaig tenir una idea semblant però no acabava de veure com fer-ho... però que les noies estaven tramant un bon "cop" em va passar pel cap!! I a tu t'ha sortit la mar de bé! :-))
(Quin riure amb el comentari de l'ISABEL!! hahaha)
Ei, bon gir al relat!
Publica un comentari a l'entrada