Entrades
No heu sentit mai la necessitat de desaparèixer?
no ser-hi, no existir,
no ser ni visible ni invisible
no haver de pensar, de fer, d'actuar,
no haver de jutjar,no haver de decidir...
després de tants anys... tinc ganes de fumar
blogger no em deixa entrar per la via normal, he hagut d'anar a parar a una pàgina estranya.
potser és que blogger no volia que escrivís aquest post
no ser-hi, no existir,
no ser ni visible ni invisible
no haver de pensar, de fer, d'actuar,
no haver de jutjar,no haver de decidir...
després de tants anys... tinc ganes de fumar
blogger no em deixa entrar per la via normal, he hagut d'anar a parar a una pàgina estranya.
potser és que blogger no volia que escrivís aquest post
10 comentaris:
Sovint, massa sovint en tinc ganes...
A vegades, a vegades sí... de veritat, de veritat.
En canvi quan blogger fa com si ja hagués desaparegut i no em fa cas, em fa molta ràbia. Ja veus... contradiccions!
Ja fa dies que torno a tenir ganes de fumar jo també, però no cauré :) ànims i tal dia farà un any ;)
Tas bé?
No consentirem que blogger ens faci desaparèixer... Nosaltres decidirem?
a veure si a sobre, tornes a somiar amb un gat...
:P
ais... l'astènia pretardoral...
va tonta, que són dos dies i tot torna a tó. eh? eH? EH?
:)
Potser és que ha estat el blogger el que ha tingut la necessitat de desaparèixer i que el deixéssim d'atabalar una estona amb les nostres cabòries...
Doncs mira, justament avui, després d'anar perduda durant un temps i no veure gairebé ningú, se m'has fet visible
mira que si t'enxampo fumant et donaré un calbot!
ja fumo jo per tu i per uns quants més!
i si he d'anar a parlar amb el Blogger també ho faré!!!
Petó.
He sentit tots aquests "NO" moltes vegades...A poc a poc, vaig aconseguint que es transformin en "SI".
Encara continua blogger amb la seva guerra? Només la guanyarà si es queda sol.
Petons, sirena.
Publica un comentari a l'entrada