12 d’agost, 2011

Antònia Font


Dilluns els vaig veure en directe, al Festival dels Jardins de Cap Roig.

Són bons, són bons.

la llàstima - per mi- és que la música estava taaaaaaaaaaaan alta (ja, ja sé que va aíxí)  que es distorsionava una mica i no s'entenia la lletra de les cançons (el que passa és que la gent se les sap i no ho nota, tot això).

I ara no el compararé amb cap dels concerts que he vist de grups i bandes que m'han agradat al llarg de la (meva) història... al César, allò que és del César.

1 comentari:

El porquet ha dit...

Uiiii quina enveja! Tot l'estiu que miro de poder anar a un concert seu però per un all o una ceba no hi puc anar mai.

El que comentes de la música massa alta és una llàstima però ja ho he viscut en algun altre concert com per exemple el que va fer Mishima al Palau de la Música. No entenc perquè es tendeix a considerar que com més alt soni millor, i menys en música de l'estil d'AF.