31 d’agost, 2011

No heu sentit mai la necessitat de desaparèixer?
no ser-hi, no existir,
no ser ni visible ni invisible
no haver de pensar, de fer, d'actuar,
no haver de jutjar,no haver de decidir...

després de tants anys... tinc ganes de fumar

blogger no em deixa entrar per la via normal, he hagut d'anar a parar a una pàgina estranya.

potser és que blogger no volia que escrivís aquest post

10 comentaris:

Joana ha dit...

Sovint, massa sovint en tinc ganes...

Carme ha dit...

A vegades, a vegades sí... de veritat, de veritat.

En canvi quan blogger fa com si ja hagués desaparegut i no em fa cas, em fa molta ràbia. Ja veus... contradiccions!

Clidice ha dit...

Ja fa dies que torno a tenir ganes de fumar jo també, però no cauré :) ànims i tal dia farà un any ;)

Violeta ha dit...

Tas bé?

pere ha dit...

No consentirem que blogger ens faci desaparèixer... Nosaltres decidirem?

gatot ha dit...

a veure si a sobre, tornes a somiar amb un gat...

:P

ais... l'astènia pretardoral...

va tonta, que són dos dies i tot torna a tó. eh? eH? EH?
:)

El porquet ha dit...

Potser és que ha estat el blogger el que ha tingut la necessitat de desaparèixer i que el deixéssim d'atabalar una estona amb les nostres cabòries...

Magda ha dit...

Doncs mira, justament avui, després d'anar perduda durant un temps i no veure gairebé ningú, se m'has fet visible

fanal blau ha dit...

mira que si t'enxampo fumant et donaré un calbot!
ja fumo jo per tu i per uns quants més!
i si he d'anar a parlar amb el Blogger també ho faré!!!
Petó.

Pilar ha dit...

He sentit tots aquests "NO" moltes vegades...A poc a poc, vaig aconseguint que es transformin en "SI".
Encara continua blogger amb la seva guerra? Només la guanyarà si es queda sol.
Petons, sirena.