26 d’agost, 2011

M'estava mirant la pàgina web del Tívoli per veure si compro dues entrades per veure "El llac dels cignes" amb la companyia del Ballet nacional de Cuba d'Alícia Alonso. Hi voldria anar amb la meva mare, que diu que el ballet contemporani no li agrada... a mi és el que m'agrada. Però un clàssic-reclàssic com el llac dels cignes potser val la pena... o potser el que val la pena és la cerimònia de baixar totes dues a Barcelona, anar al teatre, berenar i tornar totes dues cap a casa... ja ho veurem.

Mentrestant el Barça guanyava la Supercopa d'Europa (és aquesta, no?) jo he vist una part de la primera part i una part de la segona part (com allò de la parte contratante de la primera parte i tal...)

I quan ha acabat el partit m'he dedicat a buscar youtubes de ballets, a veure si trobava alguna cosa del que vull anar a veure. Doncs si: no només una coseta. He trobat cents, què dic, cents, mils de videos de ballet. I allò que passa, de l'un a l'altre, d'un ballet a un altre, d'una música a una altra, al final i voluntàriament, he buscat el "Pas de deux" del Trencanous i m'atreveixo a compartir-lo amb vosaltres. No hi ha imatge, per això l'he triat. Es pot escoltar mentre es fa una altra cosa, no cal veure ballar.

És una de les meves músiques "florides" preferides, de veritat!


2 comentaris:

fanal blau ha dit...

He vist el "Llac dels cignes" en més d'una ocasió, però la darrera, va ser al Tívoli, al 2008, amb la companyia de l'Alícia Alonso (quina dona!) i vaig disfrutar de l'espectacle moltíssim. Ja al carrer, vaig poder felicitar a algun dels ballarins i ballarines.
Ni ho dubtis. Li encantarà, t'encantarà i us fareu un bon regal!
Mentre escolto aquesta meravella de fragment que posa "gallina de piel", t'envio una abraçada!

Montse ha dit...

gràcies per les teves paraules, fanalet :)*****