Entrades
Feia molt temps que tenia ganes de conèixer-la.
Més d'una vegada havia pensat "agafaràs el tren, carregada amb els cinc o sis llibres que tens d'ella, disposada a fer-la treballar, que te'ls signi tots!, li portaràs un ramet de flors del camp - no tenia ni idea d'on les trobaria, potser al mateix camp- xerrarem una estona, farem un cafè, li preguntaràs per tal o qual personatge, com els va crear, com va inventar-se els espais... "
Això i altres coses; tot s'havia esdevingut perquè un bon dia em vaig topar amb el seu blog i vaig tenir la gosadia d'entrar-hi i de comentar-li. En veure que, no solament em responia sinó que de tant en tant ella també venia a veure'm al meu blog, quan vaig veure que l'Olga és una persona assequible, normal, simpàtica i agradable, malgrat ser una de les escriptores més premiades de Catalunya, quan vaig veure que no hi havia ni una mica de vanitat en ella, llavors va ser quan vaig decidir que tenia ganes de conèixer-la.
De tot el que tenia pensat, però, no es va produir res: bé, el fet de conèixer-la, de xerrar una estona, de prendre una orxata amb unes pastetes delicioses que ens va oferir a la Rosa i a mi, el fet de passar una tarda agradabilíssima i poder donar fe que no tots els escriptors són estarrufats i pretenciosos, tot el que estic dient, sí que es va donar, evidentment. El que no va poder ser és portar sota el braç els seus llibres perquè me'ls signés, ni el ramet de flors del camp, ja que vaig acabar comprant-li un ram de flors més o menys estàndard en una floristeria prop de casa seva, per allò de no presentar-me amb una mà a cada... butxaca! perquè tot va ser una mica improvisat: ja que som a Torredembarra, que és a deu minuts de Tarragona, vaig trucar la Rosa,que la coneix... vam concertar una cita, que va ser concedida sense cap mena d'enravenament i... voilà!
I a més a més... em va regalar dos llibres!
Olga Xirinacs, encantada d'haver-te conegut i agraïda per la teva generositat i hospitalitat!
Nota: la foto està penjada amb permís de tothom!!
Més d'una vegada havia pensat "agafaràs el tren, carregada amb els cinc o sis llibres que tens d'ella, disposada a fer-la treballar, que te'ls signi tots!, li portaràs un ramet de flors del camp - no tenia ni idea d'on les trobaria, potser al mateix camp- xerrarem una estona, farem un cafè, li preguntaràs per tal o qual personatge, com els va crear, com va inventar-se els espais... "
Això i altres coses; tot s'havia esdevingut perquè un bon dia em vaig topar amb el seu blog i vaig tenir la gosadia d'entrar-hi i de comentar-li. En veure que, no solament em responia sinó que de tant en tant ella també venia a veure'm al meu blog, quan vaig veure que l'Olga és una persona assequible, normal, simpàtica i agradable, malgrat ser una de les escriptores més premiades de Catalunya, quan vaig veure que no hi havia ni una mica de vanitat en ella, llavors va ser quan vaig decidir que tenia ganes de conèixer-la.
De tot el que tenia pensat, però, no es va produir res: bé, el fet de conèixer-la, de xerrar una estona, de prendre una orxata amb unes pastetes delicioses que ens va oferir a la Rosa i a mi, el fet de passar una tarda agradabilíssima i poder donar fe que no tots els escriptors són estarrufats i pretenciosos, tot el que estic dient, sí que es va donar, evidentment. El que no va poder ser és portar sota el braç els seus llibres perquè me'ls signés, ni el ramet de flors del camp, ja que vaig acabar comprant-li un ram de flors més o menys estàndard en una floristeria prop de casa seva, per allò de no presentar-me amb una mà a cada... butxaca! perquè tot va ser una mica improvisat: ja que som a Torredembarra, que és a deu minuts de Tarragona, vaig trucar la Rosa,que la coneix... vam concertar una cita, que va ser concedida sense cap mena d'enravenament i... voilà!
Olga Xirinacs, encantada d'haver-te conegut i agraïda per la teva generositat i hospitalitat!
Nota: la foto està penjada amb permís de tothom!!
6 comentaris:
M'alegro que l'hagis conegut, gran persona i gran escriptora!!!
Bon migdia, Montse, ¡i que guapes que estem, alegres i estarrufades!
Qui m'havia de dir que tindria la Montse a casa i, per fer la santíssima Trinitat, la Rosa i tot.
Ja has vist que tinc el mar al davant però és clar, no em puc comparar amb tu, que hi vas per sobre com una blanca i vistosa au marina.
Gràcies per la teva visita i ja ho sap qui vulgui, la casa sempre serà oberta a la gent de bona voluntat. Encara que vingueu amb una mà a cada... com diu la Montse.
¡Que tingeu una navegació venturosa!
uala! què bé! magnífica foto de magnífiques dones :)
Clidice, amb cara d'acabar de berenar, hehehehe!
Olga, ja t'ho vaig dir: un plaer immens, com a teva obra! :D
Júlia, ja et dic jo que si!
Quin goig!
Potser un dia t'hauré de portar un ramet de flors de camp -potser del mateix camp-, escriptora.
Publica un comentari a l'entrada