Entrades
per cert, vaig agafar "Amsterdam", de l'Ian McEwan. D'ell havia llegit "Dissabte", però he vist que aquest és anterior (vaja, ara no us ho podria jurar, però em sembla que és així). Dissabte em va atrapar des del primer moment. Aquest no tant, però també està bé. M'agrada perquè els personatges tenen molta vida interior: no solament "passen coses".
El que vindrà després - aquest és curtet, només té 187 pàgines- serà "Pavana per un tauró", un dels que l'Olga em va regalar ahir.
Déu n'hi dó el que dóna de sí Torredembarra! Demà passat continuarem "avall"...
10 comentaris:
Sembla que n'has tret ben profit d'aquesta ancorada...
Bon "avall"!
Un petó, Montse!
petites engrunes dolces del dia:
la flor que trpeitjaran els banyistes, els personatges amb vida interior...
Doncs si, Fanalet, força profit i força tranquil·litat.
Demà continuarem avall, a veure fins on arribarem!
petons tranquils!
Si, Jesús, algunes dolçors hem de trobar enmig de la vall de llàgrimes, no? :D
Bon dia Montse desde la parada del bus, els meus dies no son tant tranquils. Petons
i mí-te-la ella lu bé que s'ho passa tota free pels puestus! :)
"Mar endins se'n va la barca, / mar endins el pescador..." (nosaltres dèiem el pecador).
Els nostres fills sempre van als aiguamolls i ja tenen comptabilitzats ànecs, polles i fotges. De tant en tant, un bernat pescaire s'hi entreté una mica, però és un aiguamoll petit i amenaçat, perquè el pantà de Repsol ha tallat l'aigua de la desembocadura del Gaià. Terra de castells, per cert.
Feliç navegació.
Precioses fotos Montse, quina enveja. Acabo de descobrir el teu bloc, m'afegeixo, i et saludo com a veí del replà número 6. ^_^ (quina bona coincidència, en breu rebràs el meu relat).
Una abraçada.
Hem tornat. una bona experiència la del camí.
Una abraçada
Ep, ep, ep. Aquesta nòrdica que surt amb un gos (o una gossa, que no ho veig bé) ja la vas fotografiar als canals de França, no? Quina casualitat tornar-la a trobar.
Publica un comentari a l'entrada