27 de juny, 2011

ui, que ho deixava sense títol!

Quan vaig acabar Pavana per un tauró vaig llegir - com ja vaig comentar-La cendra dels anys, de la Júlia Costa. És una  de les seves novel·les més llargues i completes, que em vaig empassar sense ni pensar-m'ho. L'he regalat als meus amics que vénen amb el Taca, els companys de viatge amb els que, aquest any, ens hem trobat a Formentera; altres anys havíem sortit junts, però aquest any cadascú va anar pel seu compte i hem coïncidit, com dic, a Formentera. Bé, doncs, li vaig regalar el llibre de la Júlia a l'Àngels, que sé que l'apreciarà (i com que encara no el tenia dedicat... ja em vagarà de comprar-ne un altre exemplar que segur que la Júlia em signarà amb molt de gust, veritat, Júlia?)

Quan vaig acabar La cendra dels anys vaig rellegir Nada, de Carmen Laforet. M'he trobat amb un llibre que, havent-lo llegit fa molts anys (molts, molts!) no em recordava absolutament de res. O sigui que m'ha semblat un llibre nou. M'ha agradat, però he pensat "no mata", suposo, però, que en el seu dia va ser tota una innovació literària, no només pel tema sinó per la manera d'estar escrit. No m'ha matat, doncs, però l'he apreciat en la seva justa mesura (que bé queda aquesta darrera frase!)...

I un cop acabat Nada vaig començar a llegir un llibre que em va regalar l'Àngels (al qual jo vaig correspondre amb el de la Júlia). El llibre es diu La néta del Sr. Lindh i l'autor és Philip Claudel, un professor de la Universitat de Nancy, més jove que jo (això sempre em produeix una certa angoixa, em fa pensar que sóc molt iaia, per escriure...) bé, doncs, aquest me'l vaig polir en dues tardes. És una història dolça, tendra, diferent i inquietant que us recomano  vivament, si no és que ja l'heu llegit. Penso que és un d'aquells llibres imprescindibles al llarg de la vida, com Seda o Cien años de soledad.

Que no tenen res a veure entre ells, ja ho sé; només dic que tothom els hauria de llegir (o no).

Andratx ho trobo molt lleig de dia i molt bonic de nit (com em va passar a Formentera). Hi ha pobles fantasmes que de dia deixen anar tot el sol (a l'estiu!) i, si, a sobre, estan hiper-edificats, com aquest, els trobo lletjos amb ganes (que em perdoni algú que em pugui estar llegint i sigui fill o filla s'Andratx)... la meva opinió només val per mi i l'expresso perquè ho vull fer, però no té cap mena de validesa oficial, evidentment! De tota manera, si em regalessin una caseta a Andratx no li faria cap lleig, no us penseu... llàstima que li passa una mica com a Roses o a Blanes: hiper-edificat, una mica sense solta, segons la meva modesta opinió urbanística. Es salva, com gairebé sempre, el poble "antic". I no té platja, així que sort hem tingut d'haver trobat lloc al club de vela (en ple mes d'agost això és impensable), perquè he pogut passar-me un parell d'hores a la piscina. S'agraeixen, els pocs ports que en tenen.

Si mai us perdeu per Andratx no deixeu d'anar a "La gallega", s'hi menja un peixet (o qui vulgui i pugui, marisc) increïble! nyammmm

I ara me'n vaig a veure botigues. Només a veure-les, que el pressupost de modelets per aquest any ja està més que gastat, snif...així que serà millor que"no em cridi" cap vestidet, ni cap bruseta, ni cap res de res!

apa...

6 comentaris:

Albert ha dit...

Només et dic: muà! (i guapa que està amb els teus modelets!)

Montse ha dit...

hehehe, Albert! Al final va caure una samarreta per un "nebonét" (una nova modalitat de familiar, o sigui, fill d'un nebot, que podria ser tranquil·lament un nét, aideumeu), em va cridar ben fort i l'hi vaig comprar!

A mi hi havia força coses que em cridaven, com sempre, però és que... no m'hi cabien a la bossa ;)

Et vaig llegint, eh? ara no sé si et vaig deixar comentari o no, saps què em passa? que a vegades comento i després "no es queda" al blog, la qual cosa em fa emprenyar-me com una mona, però "el fet d'emprenyar-me no és suficient com perquè blogger decideixi penjar el meu comentari", és com allò que "el desconeixement de la llei no implica que no l'hagis de complir"...

buf,buf, com m'enrollo!

Ara faré un altre post.
Petonetssss

Clidice ha dit...

Coincidim en la cosa d'Andratx, i molt em temo, els "andratxins" també. Si més no és el que ens van dir quan hi vam ser. Què hi farem! Els humanets (i les humanetes) som especialistes en esguerrar-ho tot. Ja veig que no perds el temps, una abraçada! :)

el paseante ha dit...

No hi ha edat per escriure. Només cal saber-ne. I tu en saps, i molt. Com també saps comprar-te brusetes encara que el pressupost estigui exhaurit :-) En va caure al menys una, oi? oi? oi?

Edelia ha dit...

A mi també em va impressionar Nada, quan vaig llegir-la, també fa molt de temps. D'aquí un temps tornará a agafar-la i a veure què passa...
Gaudeix gaudeix gaudeix!!!

El porquet ha dit...

Ehemmm no parlarem dels casos de corrupció urbanística que es van destapar a Andratx... tot i que ja hi tornen a tenir el PP amb majoria!

Bé, però ara no és hora d'amargar-se... que estàs fent un viatge que déu n'hi do!!! Se m'estan posant unes dents tan llargues... però taaaaan!