Entrades
Proa a Formentera.
Aviat arribarem a Formentera.
Com sempre, el viatge a Itaca és el que importa. Quan arribes t'emportes la desilusió. Ja hi comtaves, però la realitat sempre supera la ficció.
La "meva" Formentera, aquella que - amb les meves amigues com la IBM- ens havia acollit als divuit anys acabats de fer, on havíem cantat cançons de Peete Seger, de Joan Baez i de Bob Dylan, i també poupurris de cançons populars, amb una guitarra vella, assegudes en una platja deserta, aquella Formentera ja no existeix!
Me l'han canviat per apartaments que s'han menjat el paisatge, per "chill-outs" allà on hi havia cales verges, per colles de guiris arrossegant grosses maletes, per colles de pijos amb les begudes a la mà, que ja no canten cançons sinó que riuen sorollosament fins a les tantes de la matinada...
ja no és "la meva" Formentera. I, malgrat tot, en el fons, en el fons... continua sent bella.
Demà marxarem; les desilusions no es poden mantenir. Cal recordar l'illa verge de fa tants! anys... i al mateix temps... cal admetre que els temps canvien, cal admetre que, segurament, els habitants de l'illa viuen, ara, molt millor del que vivien als anys setanta. Caldria, potser, preguntar-los-hi, però jo no ho faré.
10 comentaris:
tu cantaves, jo desentonava...
Ahhahha, quins temps! Crec que la memòria transmuta l'essència dels fets. Feia calor, vam patir més d'una cremada i estrenàvem perspectives...
Aprofita el present, que és el més tangible que tenim. I veig que el teu et bressola amb les llums més blaves.
IBM
una abraçada bruixa roin, i bona navegació.
A gaudir de Formentera, siga la que siga.
Va ser un plaer sopar amb vosaltres.
Suposo que això que expliques ha passat en més d'un lloc. La pregunta és, fins quan?
Les fotos són precioses, i l'arribada emocionant!
Llàstima de la realitat. Una amiga en va tornar fa dos dies i a ella, que no hi havia estat mai, també la va desencantar.
Vietnam diuen que s'ha d'aprofitar, abans que es massifiqui pel turisme. El Blauet us hi portaria?
Petons.
Quina experiència més decebedora, tornar a un lloc del que tenies una idíl.lica imatge i trobar-te amb marabuntes humanes i inmobilàries trencant el que pensaves anava a fer-te reviure un agradable passat.
La teva Formentera no te la treurà ningú, Montse!
Amb el privilegi d'aquestes vistes, ja em diràs qui es ressisteix a matinar. Quina preciossitat!
Per sort queden els records i amb ells tot allò que vam viure...
La golafraria s'ha menjat la natura :(
Bon viatge Montse!
A més a més, ara han posat un canal per anar de Dènia a Eivissa. Abans era mar oberta. Aquesta gent que remena diners només pensa en construir en plena natura. Catxis.
M'ha agradat mot la descripció que has fet, així com la mostra fotogràfica . A continuar navegant i tenir-nos amb la il·lusió del voler saber més, molt més! Una abraçada.
Isabel, no recordo que desafinessis! És cert, la Maria es va cremar la cara, llavors no ens posàvem ni "la crema de la vaca"! i no és que no m'agradi viure el present, és que no tots els canvis són per bé (que li preguntin a la Natura en majúscules)
Una abraçada, companya!
Elèna, gaudim, gaudim, que el món s'acaba! (o no era això?) ;) petonetss
Edèlia, que les coses canviïn per millorar les vides de la gent és bo. Que canviïn per millorar les arques de només alguns, no val. I si, emparats amb que la gent visqui millor ens anem carregant el medi ambient... ni t'ho explico! "Abans" hi havia un parell de vaixells que connectaven Formentera amb Eivissa: era molt poc. Ara al menys hi ha cinquanta (i segurament em quedo curta) mega-iots que la connecten (no parlo de particulars). Una mica massa, no? La quantitat de turistes/hora és... en fi... gràcies per venir, guapa.
Ostres, Violeta, Vietnam és molt lluny, no? no ho sé, si el Blauet ens hi portaria, no en tinc ni idea... Formentera és bellíssima. El que passa és que hi ha trossos que els han desgraciat. En canvi hi ha indrets preciosos, encara. Esperem que ara estiguin més concienciats i no els deixin degradar. Un petó a tots!
Carles, sé que el passat mai no ha estat "millor". De cap manera, i també tinc molt clar que la gent viu ara molt millor que en aquest passat relativament recent. El que em sobta és que l'hagin deixat degradar tant, perquè una bellesa natural d'aquesta mena hauria d'haver estat una mica més preservada... no? :)
Pilar, els meus records no me'ls treurà ningú, tu ho has dit. I, segurament, els records que es generin a partir d'aquest viatge d'ara, al cap deltemps, tampoc. Només espero que la Humanitat en general tingui una mica més de cura amb "el que té" (el que tenim, vaja, que nosaltres també som humanitat)! petonet
Joana, hauríem de ser una mica més austers i apartar de nosaltres la golafreria :) gràcies, guapa, el viatge està sent molt profitós, en tots els sentits (malgrat les contradiccions humanes, que ens agrada allò bonic i ens apressem a fer-ho malbé sense miraments)
Paseante, ets molt divertit, m'has fet riure! :D des de qualsevol indret de la península fins al de qualsevol de les illes, jo sempre he sentit a dir "el canal". Petonetsss
Glorieta, anirem explicant mentre es pugui i hi hagi connexió! Un petó
Publica un comentari a l'entrada