Dènia

Ahir, La Pobla de Farnals, tal com ja havia comentat. Arribar, dinar, dutxar-se i adecentar-se una mica, anar a comprar, començar a preparar el sopar, havia de venir l'Elèna amb el seu marit i havíem quedat a les 20h, perquè tant ells com nosaltres, l'endemà (avui) havíem de matinar.

Tal qual: un sopar amb amics, xerrant d'allò diví i d'allò humà, assaborint el mejar i sobre tot, la bona conversa. De cop ens vam adonar d'allò de l'eclipsi de lluna, no ens n'havíem recordat, però en vam veure una estona (havien dit que duraria uns vint minuts, em sembla)... un eclipsi té un punt de misteri, no? En definitiva, una vetllada deliciosa!

Aquest matí hem sortit a dos quarts de vuit, rumb a Dènia i hem arribat cap a les tres de la tarda. les primeres hores han estat molt tranquil·les, però a la una ha entrat el vent "de les regates", que li dic jo, que noés més que un vent local que, a mi particularment, em posa molt nerviosa, ja que passem de navegar amb una placidesa total, a començar a fotre bots com si fossim cabres al mig del mar. Per mi i per la Taca, un desastre, les darreres dues hores, ai!

Dènia no me'n recordo si és bonic o no, suposo que ho deu ser, però fa una calor tan i tan bèstia que hem decidit que sortirem només després de sopar per fer una caminada llarga, estirar les cames, després de les hores de navegació, que ens han deixat una mica baldats (és que ja tenim una edat)... i a més, demà volem fer la travessia cap a Formentera i això són encara més hores, tot i que des de Dènia és precisament des d'on hi ha menys milles, per travessar. Això vol dir que sortirem a les sis del matí i per tant, ens llevarem a quarts de sis. I, conseqüentment, haurem d'anar a dormir relativament d'hora o no ens aguantarem...

Tot això és només una previsió, perquè encara falta mirar "el parte" (no pas el de la tele) a veure si es pot fer la travessia sense problemes o si hi ha previstos vents d'aquells que qualsevol navegant aprecia com a bons, però que al Blauet, per part de la Taca i meva, són odiats a mort. Així que tot és només una elucubració (de moment)...

Abans d'ahir vaig acabar la Pavana per un tauró i vaig començar La cendra dels anys, de la Júlia Costa. M'està agradant moltíssim, Júlia, que ho sàpigues. Ja vaig per la meitat, pàgina més, pàgina menys. M'ha agradat, que "tornis" a Userda, com en els vells temps de "Ombres", amb que tant vaig disfrutar!

Avui no us poso fotos, perquè les darreres que tinc les he d'editar i fer més petites de mida, altrament, aquí pesarien massa i, amb la minsa connexió que tinc, segur que no podria pujar-les. Així, doncs... a toutalheure, que diuen els francesos, i que ara no recordo si s'escriu junt o separat... à tout à l'heure? o à toutalheure... diria que és separat!!! (Violette Moulin, tu què hi dius?)