Entrades
He dormit com un soc durant deu hores seguides. Feia temps que no podia dormir tant!
Torredembarra és agradable. Té una gran platja amb molta, molta sorra.
(a Blanes en tenim poca, de sorra, perquè cada any se'ns l'emporten per traslladar-la a altres indrets que no en tenen tanta... cal repartir el patrimoni sorrenc, es veu!, i, a part, amb cada temporal, el mar se'ns menja un trosset de poble. I així cada any, cada any, cada any... arribarà un dia en què no quedarà poble, hehehe...)
La platja, ara que encara no hi ha gent que l'embruta, és preciosa.
(Quan arriben les fornades de turistes, guiris i del país, que estenen els seus cossos greixosos d'olis i bronzejadors diversos, les platges esdevenen grans parrilles on els bistecs i entrecots vesteixen robes acolorides. Llavors és quan a mi no m'agraden. Però ara... ara és glòria, contemplar-les!)
El mar és net i clar, el cel s'hi reflecteix i l'ullada de sol que treu el nas de tant en tant fa els colors més bonics.
d'això... voleu un cafè?
De mi no podeu esperar poesia, sinó que us comenti el que veig i el que sento: i això és el que veig i el que sento! la vida és així...
repeteixo per enèssima vegada com m'agradaria saber fer poesia del que veig i del que sento!
Torredembarra és agradable. Té una gran platja amb molta, molta sorra.
(a Blanes en tenim poca, de sorra, perquè cada any se'ns l'emporten per traslladar-la a altres indrets que no en tenen tanta... cal repartir el patrimoni sorrenc, es veu!, i, a part, amb cada temporal, el mar se'ns menja un trosset de poble. I així cada any, cada any, cada any... arribarà un dia en què no quedarà poble, hehehe...)
La platja, ara que encara no hi ha gent que l'embruta, és preciosa.
(Quan arriben les fornades de turistes, guiris i del país, que estenen els seus cossos greixosos d'olis i bronzejadors diversos, les platges esdevenen grans parrilles on els bistecs i entrecots vesteixen robes acolorides. Llavors és quan a mi no m'agraden. Però ara... ara és glòria, contemplar-les!)
El mar és net i clar, el cel s'hi reflecteix i l'ullada de sol que treu el nas de tant en tant fa els colors més bonics.
d'això... voleu un cafè?
De mi no podeu esperar poesia, sinó que us comenti el que veig i el que sento: i això és el que veig i el que sento! la vida és així...
repeteixo per enèssima vegada com m'agradaria saber fer poesia del que veig i del que sento!
5 comentaris:
Un cop vaig ser-hi a Torredembarra i crec recordar que em va agradar.
Dormir és un exercici dels més saludables que hi ha i sense risc de lesions! Jo també el pratico sempre que puc.
Montse, no cal fer poesia per escriure coses evocadores, agradables i que despertin desigs... i ara m'has fet agafar unes ganes de visitar la platja per primer cop aquest anys!
Porquet, crec que ja tardes a anar a la platja... si esperes gaire,perdrà el seu encant!
I que ho diguis, Deric, hauríem de dormir 10 hores cada dia, diuen els entesos que d'aquesta manera la nostra bellesa estaria assegurada (que fàcil, no?) el queno és tan fàcil és tenir 10 hores per dormir, hehehe!
Tots fem poesia a la nostra manera. I ara ja no hi ets, però anar a peu de Torredembarra a Altafulla és una passejada agradable fora de temporada alta.
Publica un comentari a l'entrada