Entrades
Ara mateix estem sortint del port de Santa Eularia des Riu (illa d'Eivissa) per anar cap a Andratx (illa de Mallorca). Ens queden, doncs, unes vuit hores de navegació i una mitja horeta de connexió, perquè després no tindré ni cobertura pel mòbil i aquest aparell només funciona mentre tingui cobertura de mòbil.
Vam llogar un cotxe per visitar l'illa des de terra (per això puc parlar del que "sembla" que no hagi vist, però si que he vist). Feia ben bé quinze anys que no veníem a les Balears, la darrera vegada va ser amb el Swing, un Belliure 30 que vam tenir, llavors encara ens acompanyaven els fills. Per poc temps, però, perquè quan van ser prou grans per treballar els estius, van preferir treballar per proveir-se pels hiverns (un gest que sempre els ha honrat). Recordo, això si, un any en què vam ser-hi només amb tres dels cinc, perquè els altres dos treballaven (ells ho recorden encara més, per la part que els va tocar)... aquest fet va motivar retrets carinyosos (carinyosos? com coi es diu, en català?) no recordo per què, aquell any, els dos grans no havien trobat (o no havien buscat) feina i el petit encara era massa petit per treballar...
Amb quinze anys puc dir que han canviat molt les coses, però no totes. Puc dir que d'Eivissa em continua agradant Santa Eularia i no Eivissa capital i molt menys Sant Antoni ( així doncs, aquest aspecte no ha canviat). . Anar a dinar a "Es pou des lleó" és tan agradable com sempre (i només una miqueta més car, però no us penseu... menjar-s'hi un arròs val tant la pena que fins i tot les més tiquis-miquis com jo, que sóc vegetariana al 75% ens hi podem llepar els dits i recomanar-ho. Gairebé tant com un arròs a Casa Asmundo, de Sant Carles de La Ràpita, que també recomano amb força, de fet, amb moooolta força! i que ho corroborin els ebrencs, si volen)
Avui, doncs, cap a les set o les vuit del vespre (si el vent i la corrent marina ens empenyen, potser una mica menys) trepitjarem Andratx. demà al matí, segurament, anirem a "La consigna", una pastisseria on es compren unes pastes riquísssssssimes que en diuen "Cremadillos". Consti a les actes que a mi no m'agraden, que jo prefereixo els pastissets, tant els balears com els ebrencs (si,si, aquells pastissets curulls de cabell d'àngel, hmmmm) o una bona ensaïmada. I les ensaïmades, tant m'agraden les mallorquines com les menorquines. Cadascuna en la seva essència. (Se m'està fent la boca aigua i això que fa tot just un parell d'hores que he esmorzat)...
Apa, vaig a sortir a fer fotos per compartir... ja sabeu, quan les editi i les empetiteixi. Per cert, aquí una de Es Corte Ingl... ai, vull dir d'Es Mercat hippie d'Es Canà (àmplia desil·lusió, per tal com jo portava el meu vívid record...)
![]()
Vam llogar un cotxe per visitar l'illa des de terra (per això puc parlar del que "sembla" que no hagi vist, però si que he vist). Feia ben bé quinze anys que no veníem a les Balears, la darrera vegada va ser amb el Swing, un Belliure 30 que vam tenir, llavors encara ens acompanyaven els fills. Per poc temps, però, perquè quan van ser prou grans per treballar els estius, van preferir treballar per proveir-se pels hiverns (un gest que sempre els ha honrat). Recordo, això si, un any en què vam ser-hi només amb tres dels cinc, perquè els altres dos treballaven (ells ho recorden encara més, per la part que els va tocar)... aquest fet va motivar retrets carinyosos (carinyosos? com coi es diu, en català?) no recordo per què, aquell any, els dos grans no havien trobat (o no havien buscat) feina i el petit encara era massa petit per treballar...
Amb quinze anys puc dir que han canviat molt les coses, però no totes. Puc dir que d'Eivissa em continua agradant Santa Eularia i no Eivissa capital i molt menys Sant Antoni ( així doncs, aquest aspecte no ha canviat). . Anar a dinar a "Es pou des lleó" és tan agradable com sempre (i només una miqueta més car, però no us penseu... menjar-s'hi un arròs val tant la pena que fins i tot les més tiquis-miquis com jo, que sóc vegetariana al 75% ens hi podem llepar els dits i recomanar-ho. Gairebé tant com un arròs a Casa Asmundo, de Sant Carles de La Ràpita, que també recomano amb força, de fet, amb moooolta força! i que ho corroborin els ebrencs, si volen)
Avui, doncs, cap a les set o les vuit del vespre (si el vent i la corrent marina ens empenyen, potser una mica menys) trepitjarem Andratx. demà al matí, segurament, anirem a "La consigna", una pastisseria on es compren unes pastes riquísssssssimes que en diuen "Cremadillos". Consti a les actes que a mi no m'agraden, que jo prefereixo els pastissets, tant els balears com els ebrencs (si,si, aquells pastissets curulls de cabell d'àngel, hmmmm) o una bona ensaïmada. I les ensaïmades, tant m'agraden les mallorquines com les menorquines. Cadascuna en la seva essència. (Se m'està fent la boca aigua i això que fa tot just un parell d'hores que he esmorzat)...
Apa, vaig a sortir a fer fotos per compartir... ja sabeu, quan les editi i les empetiteixi. Per cert, aquí una de Es Corte Ingl... ai, vull dir d'Es Mercat hippie d'Es Canà (àmplia desil·lusió, per tal com jo portava el meu vívid record...)
6 comentaris:
Est una bona estrella dels vents, com a referència de la navegació astronòmica!
El bo dels viatges és això. Recordar, veure, tocar, recomanar...
Gràcies per tot el que comparteixes quan les ones electròniques arriben al "teu" port.
Bon vent, bon mar, i bona ruta, sirena!
Vosaltres no heu anat a navegar. Heu anat a menjar. Golafres :-)
I, ara que parles dels fills, potser aviat podreu fer un viatge amb el Martí i el Caïm, oi?
Jo vaig visitar Eivissa fa uns 3 o 4 anys a ple hivern. Les imatges i sensacions que em va deixar són inesborrables. Em va encantar (bé, Sant Antoni no, que per aquelles dates era una mena de poble fantasma).
Recomano àvidament la visita hivernal a Eivissa, lluny del xivarri estival. És una sensació nova. Ara, has de tenir certa vida interior perquè si cerques divertiment extern... vas bé cirerer!
Per cert no us quedeu només amb Andratx, que potser és de les parts més lletges de Mallorca! Si vols recomanacions jo te'n puc fer arribar alguna!
Porquet, gràcies :)
Coneixem ses illes a l'hivern (són una meravella), també les coneixem a l'estiu, de quan havíem de venir per nassos durant el mes d'agost, perquè el capità i jo encara treballàvem a jornada completa i diria jo que perquè no hi havia més jornada, he he he... llavors havíem estat per tot arreu (navegant amb els fills, quan eren petits i adolescents, fins que van tenir l'edat de poder treballar)
ens ho passàvem molt bé, però hi havia indrets de ses illes, al pic de l'estiu, que feien molta pena (a nosaltres, esclar, perquè als guiris que venien expressament per torrar-se al sol i torrar-se a les nits a base de beguda, passar les nits a la platja, embrutant tot el que podien, etc... a aquests els devia encantar)
Mai oblidaré un viatge que vam fer entre Nadal i Cap d'Any (en la transmediterrànea) el pare dels meus fills, els meus fills i jo. Ens vam endur el cotxe i vam "fer-nos" tot Mallorca, visitant llocs idíl·lics que, vistos en ple mes d'agost, perden tot el seu encant.
Suposo que això passa a tot arreu, perquè hauries de veure com està Blanes en plena Festa Major (finals de juliol)! Està com per marxar-ne!!!
El tema és que ens agrada la Natura i no volem que hi vagi gent; però el tema és contradictori: nosaltres també som "gent"!
potser caldria que aprenguéssim a gestionar el patrimoni que tenim, en lloc de vendre'l impunement i malmetre'l... no ho sé, jo no sé com s'hauria de fer!
Una abraçada, Porquet!
nyam,nyam,nyam, paseante! ;) quan els nens siguin una mica més grandets, suposo que els seus pares ens deixaran endur-nos-els, al menys així ho espero! El que passarà - como si lo viera- és que potser ja serem tan vellets (cof, cof) que no tindrem esma per fer el que faríem ara mateix (que ja no tenim la mateixa esma que teníem quan els fills eren petits, cof,cof)
;)***
Pilar, m'ha agradat, això de la navegació (g) astronòmica, hehehehe!
Tu, per si de cas, apunta't els llocs que he dit, que si mai et perds per allà et puguis menjar un bon arrosset... o el que faci falta ;)
Publica un comentari a l'entrada