Amb l'escassa cobertura que tinc ja vaig anunciar que no podria enviar fotos (potser des d'algun port que tingui wi-fi, però així, à poil, res de res)...
Estem navegant. Si,si, és fantàstic, però mentre hi hagi cobertura de mòbil, hi ha cobertura -poca- d'aquesta espècie de miracle que és una pastilleta endollada al petit netbook - es diu així, no, al minúscul ordinadoret portàtil?- jo és que... on hi hagi un bon ordinador de sobretaula... és que sóc del segle passat, jo!
Doncs això: després de passar una setmana vivint al Port Vell i veient la meva Barcelona des d'una perspectiva completament diferent (encara que alguna vegada ja hi havíem estat un parell o tres de dies, a Barcelona per mar i vivint al vaixell) doncs això: viure com els transmundistes que atraquen a Barcelona (no que atraquen Barcelona, ep!) és d'allò més interessant!
He descobert el mercat de la Barceloneta, i, de fet, tot el barri, obert al mar des dels Jocs Olímpics (mira que en fa, d'anys...) però jo recordava una Barceloneta plena d'obstacles, abans, per poder anar a parar al mar. Vejam: m'estic referint al barri. El port i l'obertura cap al mar ja ho coneixia; només que hi havia passat un dia o dos, no pas tota una setmana. I amb una setmana de viure-hi, ho he conegut una miqueta més; això és el que vull dir. Sempre m'han agradat els barris "amb vida".
No m'enrotllo. Falta molt poquet per arribar a Torredembarra; hem sortit a les 8 del matí i arribarem a Torredembarra cap a les dues de la tarda. No està malament.
Els navegants com nosaltres sempre diem que viatjar en veler és la manera més incòmoda i més llarga d'anar d'un lloc a un altre. Però també és de les més primitives i salvatges (sort que no hi ha taurons, hehehehe, sinó ja tindríem llibre d'aventures a la vista).
Ho deixo, que he dit que no m'enrottlava i mira...
Continuarem informant!
i les fotos... on trobi wi-fi.
He hagut de treure aquell cub amb la foto de Blanes, tan xulo, que havia posat. Tarda tant a carregar-se que obrir el blog es fa etern! (com t'entenc, ara, passejador!)
Estem navegant. Si,si, és fantàstic, però mentre hi hagi cobertura de mòbil, hi ha cobertura -poca- d'aquesta espècie de miracle que és una pastilleta endollada al petit netbook - es diu així, no, al minúscul ordinadoret portàtil?- jo és que... on hi hagi un bon ordinador de sobretaula... és que sóc del segle passat, jo!
Doncs això: després de passar una setmana vivint al Port Vell i veient la meva Barcelona des d'una perspectiva completament diferent (encara que alguna vegada ja hi havíem estat un parell o tres de dies, a Barcelona per mar i vivint al vaixell) doncs això: viure com els transmundistes que atraquen a Barcelona (no que atraquen Barcelona, ep!) és d'allò més interessant!
He descobert el mercat de la Barceloneta, i, de fet, tot el barri, obert al mar des dels Jocs Olímpics (mira que en fa, d'anys...) però jo recordava una Barceloneta plena d'obstacles, abans, per poder anar a parar al mar. Vejam: m'estic referint al barri. El port i l'obertura cap al mar ja ho coneixia; només que hi havia passat un dia o dos, no pas tota una setmana. I amb una setmana de viure-hi, ho he conegut una miqueta més; això és el que vull dir. Sempre m'han agradat els barris "amb vida".
No m'enrotllo. Falta molt poquet per arribar a Torredembarra; hem sortit a les 8 del matí i arribarem a Torredembarra cap a les dues de la tarda. No està malament.
Els navegants com nosaltres sempre diem que viatjar en veler és la manera més incòmoda i més llarga d'anar d'un lloc a un altre. Però també és de les més primitives i salvatges (sort que no hi ha taurons, hehehehe, sinó ja tindríem llibre d'aventures a la vista).
Ho deixo, que he dit que no m'enrottlava i mira...
Continuarem informant!
i les fotos... on trobi wi-fi.
He hagut de treure aquell cub amb la foto de Blanes, tan xulo, que havia posat. Tarda tant a carregar-se que obrir el blog es fa etern! (com t'entenc, ara, passejador!)
11 comentaris:
Cada estiu em moro d'enveja quan comenceu a passejar amb el blauet! No m'imagino unes vacances millors...Gaudeix!
Ja m'hi apuntaria. Acabo d'arribar de fer un tram del camí de Sant Jaume i ara m'agrada llegir la perspectiva des del mar. La cara i la creu oi?
Passa-t'ho molt bé!
ÔÔ...
Molt remullats?
Un petonet als navegants!
Avui jo també deixaria Barcelona camí del sud, però em conformaré a viatjar amb les teves paraules. Que el vent de dalt us sigui favorable.
Ho faig, Edèlia, gaudeixo. Faig un brindis de mar a la teva salut i a la de tots els bloggers!
La cara i la creu... notant, Joana, no tant! Has llegit el meu camí de Sant Jaume? (aquí, a la dreta, hi tens un accés)... ja et dic jo que navegar s'assem bla molt a caminar... ja t'ho dic jo! Ultreia!
No, Fanal, no ens hem mullat, tot i que ha plogut una micona. Ens ha fet un temps perfecte per navegar. Ventet suficient, però sense passar-se, hem vingut còmodament, admirant el paisatge quan calia admirar-lo i abominant del mal que s'hi ha fet quan calia (des del mar es veuen més, les aberracions dels anys seixantes-setantes... i encara més)
Un petonet!
Doncs prepara't, Pere, que viatjaràs a través de les meves paraules fins a mitjan agost. Després... ja tornarem a ser a casa. Ens llegirem, rei moro!
Veus? amb aquesta mica ja en tenim prou per fer-nos la idea que hi som! ;)
Bona aquesta que ets del segle passat per demanar un PC amb torre i una taula. T'ha quedat d'allò més retro ^^
Doncs ja has descobert molt millor un barri que jo tinc prou a prop i que amb prou feines hi he fet de passavolant un parell de cops.
És que sempre he tingut més tirada a la muntanya que a la mar... qüestió de gustos!
Ara m'escoltes :-) Ais, aquestes decoracions dels blogs... I qui ho ha dit que no hi ha taurons sota el blauet?
Publica un comentari a l'entrada