25 de gener, 2011

Where Have All The Flowers Gone

Avui he sabut que un altre dels meus relats ha estat seleccionat per l'Associació de relataires en català, per ser publicat en un llibre col·lectiu.
Es tracta d'un escrit que es titula "Què s'ha fet d'aquelles flors?", i que participava en un concurs anomenat "Barcelona, t'estimo".
Digueu-me ingènua, però em fa molta il·lusió.

Jo us he enllaçat directament a l'escrit, però no sé si us hi deixarà entrar. Sempre ho podeu provar, si us ve de gust.

19 comentaris:

Calpurni ha dit...

Enhorabona!
I que no en falte... d'il·lusió.
Salut.

Anònim ha dit...

PERO D'ON TREUS EL TEMPS?....APA MACA AMB FORÇA......UNA ABRACADE I COM DIUEN ELS ACTORS "MOLTA MERDA".
JUGANT.....

Pilar ha dit...

Felicitats, Montse!
Igual i un dia et decideixes a fer-ne un recull i publicar-los en un sol llibre...

Magda ha dit...

Es una bona idea el que diu la Pilar. Matèria ja tens. Apa que encara en farem una presentació a Les Borges del Camp

Carme Rosanas ha dit...

Enhorabona, nena, que no pares!

Una abraçada.

Barbollaire ha dit...

Vinc de llegir el conte...

És preciós. Genial. Tendre.

Ets una crack, Mariana.

Un petó dolcíssim, nina

Anònim ha dit...

Oh! Sempre és agradable que es reconegui la feina ben feta. Felicitats, Montse!

Olga Xirinacs ha dit...

Ara una flor, ara una altra, ara una fulla, ara una altra, et vas teixint una corona de glòria, Montse.
Felicitats.

Montse ha dit...

Olga, la teva felicitació m'ha fet venir un calfred. Moltes gràcies!

Montse ha dit...

Gràcies, Glorieta, no sé si és ben feta, jo intento fer-ho el millor que puc (i no en sé més) :)

Montse ha dit...

Ostres, Miquel Àngel, no et passis, jajaja! mil petonets per tu!

Montse ha dit...

Carme, ho intento, ho intento (no parar) però la meva família diu que m'hauria d'assossegar una miqueta, aixxxx...

Montse ha dit...

Magda, Pilar, potser algun dia doni una sorpreseta, però primer he de trobar qui aposti per mi, i això, havent-hi tanta gent que escriu tan bé, és aquell somni... i se t'abaixen els fums i la moral quan entres a Fnac i similars... qui m'ha de voler llegir a mi, eh? eh? eh? això és el que penso.

Montse ha dit...

Jugant, el temps per escriure petites coses sempre el trobo. El que jo em pregunto ara, vist des de la perspectiva de fa deu anys, és com coi vaig poder fer la carrera de psicodallonses a la UOC. I com jo, molts companys meus, hehehe...

Montse ha dit...

Calpurni: gràcies. El dia que falti la il·lusió ja podem plegar!

M. Antònia ha dit...

Felicitats! Fa temps que no trepijava aquestes pàgines. Han canviat molt i, perdona, però no sabía quantes pàgines publicaves a la vegada, No sé com ho fas. A vegades creia que ja no ho feies o es que tenia l'enllaç mal fet. Et torno a felicitar per això, la primera era per la publicació, Ja, ja. Sóc un despiste.

el paseante ha dit...

Moltes felicitats. Fa il.lusió quan aquells petits somnis agafen forma real.

Dylan Hall ha dit...

This is such a great resource that you are providing and you give it away for free. I love seeing websites that understand the value of providing a quality resource for free. It’s the old what goes around comes around routine.


dodge parts

Joana ha dit...

Felicitats Montse! Un relat ple de tendres i d'enyor.