05 de gener, 2011

Viure, en general

El 5 de gener

Esperar els Reis, fer les compres de darrera hora, adonar-se'n altra vegada de la pressa que tenen els anys per anar passant, sense gota de pietat.

Comprovar de nou que les promeses ens les fan en moments de necessitat (necessitats diverses) i que després es fan tan difícils de complir, si no és que s'acaba donant la total impossibilitat de complir-les, que les promeses no valien per a res.

Saber que saps el que has de fer per acabar d'una vegada amb aquell tipus d' esclavatge, i tenir l'absoluta seguretat que no ho faràs perquè et manca valor (aquest és un dels paràmetres que més nervis destrossa, en general). I no poder-ho explicar - a no ser que tinguis un bon terapeuta o un bon confessor- perquè no et prenguin per un psicòpata desnaturalitzat.

I tantes i tantes altres paranoies al cap.

I, any rere any, veure que tot ha canviat però que res no ha canviat i que res no canviarà mai.

I somriure, perquè cal fer-ho i és de justícia. Però els cors rodolen per terra.


imatge de joe Sorren, trobada a la xarxa.

10 comentaris:

Carme ha dit...

Em sembla que sé què vols dir... però malgrat tot està bé somriure, perquè cal fer-ho i és de justícia :) I també perquè no somriure no arregla res, més aviat ho espatlla tot...

Bons Reis, arare!

Joana ha dit...

De vegades no queda una altre estimada amiga, somriure i no fer mala cara, no queda una altre...

Violeta ha dit...

Preciós post, trist post.
Tot està dins teu i tot és a les teves mans. Només cal que ho facis servir i que et permetis ser TU.

Joana ha dit...

Hem de creure en un punt de màgia, un dia a l'any i algun altre per viure amb pau tot i els "tots" , malgrat els "malgrats"...
Que sigui una bona nit la d'avui Arare.

Albert ha dit...

Aixs, el canvi! Una abraçada per aquests cors que rodolen per terra i, com siu una miga notra, un somriure, i mil si cal.

Glòria ha dit...

Quanta raó: tot canvia i a la vegada no canvia res. Un somriure matiner per a tu! I carbó pel Reis d'Orient, que no m'han deixat res al blacó...

Pilar ha dit...

Crec que hi ha canvis a cada pas, que res no és igual...Encara que no ho percebem.
Un somriure i un petó.

el paseante ha dit...

Penso que les promeses s'han de complir, encara que sigui tard. Per això se'n diu promeses, oi? oi? oi? En cas contrari, serien desitjos, intencions, voluntats.

Montse ha dit...

A tots: gràcies
a veure si aquest migdia entro i us contesto a tots, perquè avui se m'han enganxat els llençols i arribo tard al cole, aixxxxxxxxxxxxxxx....

Dylan Hall ha dit...

Your summaries are always top-notch. Thanks for keeping us apprised. I’m reading every word here.


dodge parts