Avui he sabut que un altre dels meus relats ha estat seleccionat per l'Associació de relataires en català, per ser publicat en un llibre col·lectiu.
Es tracta d'un escrit que es titula "Què s'ha fet d'aquelles flors?", i que participava en un concurs anomenat "Barcelona, t'estimo".
Digueu-me ingènua, però em fa molta il·lusió.
Jo us he enllaçat directament a l'escrit, però no sé si us hi deixarà entrar. Sempre ho podeu provar, si us ve de gust.
Es tracta d'un escrit que es titula "Què s'ha fet d'aquelles flors?", i que participava en un concurs anomenat "Barcelona, t'estimo".
Digueu-me ingènua, però em fa molta il·lusió.
Jo us he enllaçat directament a l'escrit, però no sé si us hi deixarà entrar. Sempre ho podeu provar, si us ve de gust.
19 comentaris:
Enhorabona!
I que no en falte... d'il·lusió.
Salut.
PERO D'ON TREUS EL TEMPS?....APA MACA AMB FORÇA......UNA ABRACADE I COM DIUEN ELS ACTORS "MOLTA MERDA".
JUGANT.....
Felicitats, Montse!
Igual i un dia et decideixes a fer-ne un recull i publicar-los en un sol llibre...
Es una bona idea el que diu la Pilar. Matèria ja tens. Apa que encara en farem una presentació a Les Borges del Camp
Enhorabona, nena, que no pares!
Una abraçada.
Vinc de llegir el conte...
És preciós. Genial. Tendre.
Ets una crack, Mariana.
Un petó dolcíssim, nina
Oh! Sempre és agradable que es reconegui la feina ben feta. Felicitats, Montse!
Ara una flor, ara una altra, ara una fulla, ara una altra, et vas teixint una corona de glòria, Montse.
Felicitats.
Olga, la teva felicitació m'ha fet venir un calfred. Moltes gràcies!
Gràcies, Glorieta, no sé si és ben feta, jo intento fer-ho el millor que puc (i no en sé més) :)
Ostres, Miquel Àngel, no et passis, jajaja! mil petonets per tu!
Carme, ho intento, ho intento (no parar) però la meva família diu que m'hauria d'assossegar una miqueta, aixxxx...
Magda, Pilar, potser algun dia doni una sorpreseta, però primer he de trobar qui aposti per mi, i això, havent-hi tanta gent que escriu tan bé, és aquell somni... i se t'abaixen els fums i la moral quan entres a Fnac i similars... qui m'ha de voler llegir a mi, eh? eh? eh? això és el que penso.
Jugant, el temps per escriure petites coses sempre el trobo. El que jo em pregunto ara, vist des de la perspectiva de fa deu anys, és com coi vaig poder fer la carrera de psicodallonses a la UOC. I com jo, molts companys meus, hehehe...
Calpurni: gràcies. El dia que falti la il·lusió ja podem plegar!
Felicitats! Fa temps que no trepijava aquestes pàgines. Han canviat molt i, perdona, però no sabía quantes pàgines publicaves a la vegada, No sé com ho fas. A vegades creia que ja no ho feies o es que tenia l'enllaç mal fet. Et torno a felicitar per això, la primera era per la publicació, Ja, ja. Sóc un despiste.
Moltes felicitats. Fa il.lusió quan aquells petits somnis agafen forma real.
This is such a great resource that you are providing and you give it away for free. I love seeing websites that understand the value of providing a quality resource for free. It’s the old what goes around comes around routine.
dodge parts
Felicitats Montse! Un relat ple de tendres i d'enyor.
Publica un comentari a l'entrada