06 de novembre, 2010

ninis

A mi el papa no em provoca res. Ni simpatia ni antipatia ni amor, ni esperança, ni fe ni res.

Per tant, el papa és un nini?

I parlant de ninis...

Si tinc un fill que s'ha quedat a l'atur després d'haver treballat com un negre (amb perdó, que ara no es pot dir, això de negre) tot l'estiu i part de la tardor, però que no cobra l'atur perquè treballava amb un contracte d'aquests que proporciona la Universitat, com de pràctiques, no sé si m'explico, i això no serveix per a res, a efectes de poder tenir una ajudeta. Si tinc un fill, deia, que no solament ha treballat com un negre (perdó) sinó que a més a més està acabant una carrera, que ha tret excel·lents i alguna matrícula d'honor, que s'ha esforçat sempre per ser una persona de bé (que no de beeeeeeeee), he de veure amb total tranquil·litat com el govern ajuda els ganduls i s'oblida de gent com el meu fill?

L'any que ve, fill meu, no et busquis cap mena de feina per l'estiu, i si pot ser, per l'hivern tampoc. Ves a la platja cada dia i surt de marxa cada nit i fes el que et roti. No et preocupis per res, déu proveirà. Ai, vull dir el govern!

Ni estic emprenyada ni estic contenta. Només estic indiferent.

també sóc una nini, com el papa.

15 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

Injustícies com la que comentes no deixen indiferent. Els contractes de pràctiques són una gran enganyifa que permet explotar a gent qualificada a canvi de pagar-los quatre duros o directament res. I ddesprés encara diuen que cal "flexibilitzar" le mercat laboral. És que no tenen vergonya!
Sobre la visita papal, compartim en gran mesura el sentiment que ens causa.

Anna ha dit...

Per "ganduls", et refereixes al papa o a alguna altra mena de gandul? En el teu post no queda clar.

Arare ha dit...

tens raó, Anna, lo del Papa és una manera de començar el post. Els ninis als que jo em refereixo són els ninis ganduls. Que n'hi ha que no estan parats per ganduleria. No vull dir aquests, no! espero que ara s'entengui millor!

Elèna Casero ha dit...

Ja sé de que ninis estàs parlant i crec el mateix que tú.

Una abraçada

Violeta ha dit...

Ja entenc la intenció del teu post, però el teu fill, aquest estiu, no ha pas treballat com un negre ni molt menys! I ha anat a la platja i ha sortit sempre que ha volgut.

D'altra banda, com que una feminista de torn no va considerar que el meu lloc de feina com una feina de risc, em vaig tirar al "rotllo espanyol" i he estat prenent el pèl a l'estat. Ho he de confessar.

Que res és blanc ni negre. I el papa, a mi, també me la bufa.

Vert! ha dit...

Veig que no acabes de captar el gir surrealista de la politica del govern actual. Agafa un prisma dalinià i veuras com fins i tot el temps es tou.
Un petó

Glòria ha dit...

Quanta raó! El meu fill també es va indignar molt. De "rascarse los cataplines" ja n'hi ha prou!!!
Arare, la foto bonísima!

Elfreelang ha dit...

Jo trobo que és indignant....el missatge és clar no facis res i viu del cuento que els polítics també ho fan...en quin món vivim?

Arare ha dit...

Exactament, Elfreelang, viu del cuento i oblida't de tot allò que t'havien ensenyat: la cultura, el treball, la dignitat, la ètica... no hi ha res que valgui. Fes el vago, que el govern t'ajudarà!!!

Arare ha dit...

Glòria és el que hauríem de fer tots: és el missatge que tenim (ep, i si podem, després sortir a la tele per ensenyar com ens els rasquem!)

Arare ha dit...

Vert, el temps és tou i els cervells també, ep! una abraçada, wapu!

Arare ha dit...

Violeta, aquest estiu ha treballat "normal" però altres estius ha pencat com un mulo. Pregunta al teu marit a veure què li va passar amb la beca que va demanar, per "culpa" d'haver pencat tot l'estiu com un lladre al càmping! pregunta, pregunta!

i quant a fotre'ls el pèl,prenguem-los-el tot el que puguem!!!! (hala, t'has adonat del meu domini dels febles?) ;)

Arare ha dit...

Elena, doncs això: una altra abraçada per tu (ara encara és d'hora, però abans d'anar a buscar el meu nét - que potse me'l deixin una estona- et truco, e?

Rita ha dit...

Cada vegada més si t'hi fixes la gent coneix més els seus drets i molt poc els seus deures i per tant, l'esforç ni es coneix ni es valora i en lloc de premiar els joves que s'esforcen en créixer es premia els que no volen saber-ne res de l'esforç.

De tota manera, sóc de les que pensa que el temps ho posa tot al seu lloc i el teu fill acabarà tenint el seu lloc.
Petons, maca, i bon diumenge!

PS A mi tampoc em diu res el Papa, ni per be ni per mal.

el paseante ha dit...

Quan t'he començat a llegir pensava que parlaves del teu pare (m'ha despistat el "papa" en minúscula). Dic: coi, aquesta va forta avui :-)

Completament d'acord amb el tema ninis. I el més greu és que em sembla que al govern els la bufa si aquesta gent se'n surt o no. Només volen els seus vots.