26 de novembre, 2010

greuges

No hi puc fer res més:

- l'anunci de la marató d'aquest any em fa plorar molt i molt.

- estic cabrejada amb la campanya electoral.

- em fa molta ràbia que en alguns programes de ràdio portin còmics que imiten famosos de manera que hi ha moments en què no saps si està parlant el famós o el còmic. S'estan passant.

- em fot poder trobar  al súper figues seques de Turquia i no poder-ne trobar "de casa". I el mateix, amb alguns altres fruits secs.

- em fastigueja que a cada programa que fa el Basté hagi de parlar del Barça, encara que no vingui a tomb.

- em toca la moral que als cines del meu poble només facin pel·lícules comercials i no hi hagi ni la més remota possibilitat de veure una pel·li diguem-ne "normal".

Ja és dissabte, continuo:

- en Mas no va dir res que no li hagués sentit dir des de sempre, per in secula seculorum amén. No anem bé.

- estic fins al gorro que quan poso els bistecs a la planxa, se'm bullin enlloc de fer-se a la planxa, quan deixen anar la quantitat de merdes que els hi posen!!!!

(No compreu mai més la carn al es grans superfícies, aneu a la carnisseria de confiança del vostre poble o ciutat!!!)

- no comprenc que, de cada sis botigues, quatre siguin OUTLETS. Què coi passa, que ens estem vestint tots de saldo?

- Em fot que em venguin com a idees innovadores, coses que jo he fet, pensat, sentit i desenvolupat TOTA LA VIDA (com per exemple la història aquesta dels envasos de vidre, que sembla que tornen, coi, no haver-los rebutjat mai, que no calia!!! quan tornis l'ampolla buida, que et tornin els quartos, com abans, i punt, o els bolquers "recarregables", si jo em vaig fer un tip de rentar bolquers de cotó i ben macos que tenen els culets els meus fills, caram!)

- no entenc l'èxit d'alguns cantants (alguns, els anomenen cantautors i tot, que fort!) que sembla que estiguin cantant les absoltes, i al cap i a la fi, no diuen res més que el que els passa cada dia - com tants de nosaltres- i els posen música (?¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿) se li pot dir música "a ALLÒ"????? (no puc donar noms perquè no me'ls sé)

... i si em pinto les ungles dels peus de color vermell? (fa mesos que estan tristes, tristes)

20 comentaris:

gatot ha dit...

l'anunci de la marató encara no l'he vist; me n'han parlat a la feina i per la descripció que me'n van fer, vaig comentar que és molt diferent l'experiència "vista" des de fora o viscuda en proximitat...

alguns tenim discapacitats reconegudes oficialment, però tots tenim discapacitats... i tots necessitem algun suport extern encara que molts no ho volem reconèixer;

de lo dels mitjans- tv i ràdio- ... ets massoca? jo fa molt que no en gasto, i les meves relacions socials no han empitjorat (gaire)!

sí que estic amb tu en això de les figues... quan tenia la llibreria me'n vaig adonar de com es coaccioanava la llibertat del minorista d'oferir a la gent del carrer allò que volia o podia voler; en els darrers anys, els monopolis de distribució alimentària fan quasi be impossible -amb molt poques excepcions- l'accés a determinats productes... és un tema que els periodistes encara no han detectat i mira que fa anys que dura...

en Mas? menus, no? en fi... ja es vurà!

el paseante ha dit...

I què faríem sense el Basté parlant de futbol abans d'un Barça-Madrid?

Joana ha dit...

T'entenc Reina del Mar, avui, jo també estic un xic emprenyada i lo pitjor, encara no se el motiu!
Un petonàs!!

Esther ha dit...

A mi també m'emociona l'anunci de la Marató...
També em fot que NOMÉS es parli del Barça i tinc ganes de que passi el PARTIT DEL SEGLE... ho sembla eh!!!
I ja estic farta de propaganda electoral quan TOTS són una colla del mateix... encara no he decidit a qui votar aquesta vegada... malgrat em toca ser-hi a les 8h perquè sóc presidenta suplent... quina mala sort que on em deixaran ni dormir...

Petonets i bon dissabte de descans electoral!

Anònim ha dit...

Jo també tinc una llarga llista. Comptarem fins a 1000 abans de parlar, o 2000...
Bon dissabte, xula.

Clidice ha dit...

- l'anunci de la marató em fa plorar, però em fa ràbia que ho faci, perquè sé que està fet perquè me'n faci i això no ho suporto.

- campanya? hi ha eleccions? òndia!

- perdoneu, però algú ho havia de dir! si senyora! ja era hora, i tampoc suporto quan telefonen i es fan passar per algú. Sempre m'ha fet moltíssima ràbia i els que riuen d'això també em fan ràbia.

- aquí ja no es conreen figues seques que "no dona", a més és la UE qui determina en quin país es cultiva què. O sigui que ens hi haurem d'anar acostumant o dinamitem la UE.

- uf! no escolto el Basté :)

- solució: muntar-se excursions a BCN i "comprar" (ehem) molts dvd's :)

- tot i que ...

- hahahahaha no dona no, això és que la vedella bevia molt ^^

- tens raó, sembla que ara, per vendre qualsevol cosa al preu normal t'hagis de dir "outlet" :)

- ui, és que tothom presumeix d'haver inventat la sopa d'all. I va ser Jaume I!

- hahahahaha genial, estàs d'un Tardà que te sales!

Apa, bon dia guapíssima i ànims!

Francesc Puigcarbó ha dit...

el primer dia que el vaig veure amb una companya pel youtube. Sen's va posar la pell de gallina, la Història de L'iron man amb el seu fill ja la coneixia, però en l'anunci de la Marató i amb la música de Phil Collins cantada per mare i filla agafa una dimensió que posa els pels de punta.

Pilar ha dit...

Nomès llegit de dalt a baix que tens pensat de pintar-te les ungles dels peus de color vermell. La resta ha estat una lectura en diagonal sense cap profit. Diuen que no hi ha pitjor lectora uqe la que no vol llegir...Era així, no?
Au vinga, que igual i són a prop unes bones "timbes" de cine club...Les inventaràn, no?

Olga Xirinacs ha dit...

La Bíblia respondre totes les teves qüestions. Comença per les ungles.

Bé, Outlet és una paraula que hem après en poc temps i em sembla que ja ens n'hem tornat tots, d'Outlet. Ja em sento gastada, usada, cal que em repassin, però tornar-me a vendre... ¡Mai! Si m'haguessin donat a triar abans de venir a aquest món, m'hi hauria negat en rodó.

Montse ha dit...

Olga, la Biblia? fa tant de temps que no la llegeixo... potser una solució seria rellegir-la, però em fan mal els ulls de tant llegir i llegir...

al final me les vaig pintar de color clar... no suportava la idea de pintar-me-les de vermell per posar-hi els mitjons a sobre, em semblava un gran desperdici (per què se'm subratlla, la paraula desperdici, potser l'estic traduint directament i no és vàlida, en català?)

en fi, que de vegades malgrat el vermell de les ungles, les llàgrimes cauen igual (i llavors tant li fot un color com un altre)

Montse ha dit...

Olga, la Biblia? fa tant de temps que no la llegeixo... potser una solució seria rellegir-la, però em fan mal els ulls de tant llegir i llegir...

al final me les vaig pintar de color clar... no suportava la idea de pintar-me-les de vermell per posar-hi els mitjons a sobre, em semblava un gran desperdici (per què se'm subratlla, la paraula desperdici, potser l'estic traduint directament i no és vàlida, en català?)

en fi, que de vegades malgrat el vermell de les ungles, les llàgrimes cauen igual (i llavors tant li fot un color com un altre)

Montse ha dit...

Pilar, no es pot llegir en diagonal!!! però m'agrada que et quedis amb la part positiva :)

Montse ha dit...

Francesc, com saben jugar amb els nostres sentiments! No hi ha dret!!!! No n'hi ha...

Montse ha dit...

Clidice, i avui només em faltava sentir el "leslie", a Rac1, a l'hora d'en Margarit (sóc fastigosament carrossa) escoltant les musiquetes de quan jo tenia 14 o 15 anys (bufffffffffff, quina ploranera) ( i quina convicció - altra vegada- que avui en dia hi ha músiques que haurien d'estar prohibides, potser les que escolto jo i em fan plorar)

aix, xiqueta, que a mi sempre m'ha agradat el fred, però aquest any no m'hi acabo de trobar...

Montse ha dit...

Glòria, el dissabte va passar, com tot... avui, diumenge, i després d'anar a votar, només em queda esperar a la nit i a veure... (si, de vegades funciona, allò de comptar fins a cent)

Montse ha dit...

Esther, demà tinc convidats a sopar, volen veure el partit a casa meva, ja veus... els ha convidat el capità. Però la fórmula és senzilla: si guanya el Barça, ho celebrarem amb cava. Si empata, s'imposa una celebració amb cava. Si perd, ens consolarem amb cava. Veus? qui no es consola és perquè no vol!

Montse ha dit...

Joana, espero que avui estiguis millor que jo! ("goita" ara surt el sol!)

Montse ha dit...

paseante, ja n'hi ha d'altres que s'encarreguen de parlar-ne, també (però al Basté i al Bassas, el tema els perd!)

què et sembla, demà ho celebrarem o ens consolarem? eh? eh? eh?

Montse ha dit...

Gatot, i els que tenim discapacitats emocionals què podem fer?

els mitjans de comunicació cada vegada són menys mitjans i menys de comunicació i més de fireta, de parc temàtic! dec ser massoca, si!

i les figues... i les taronges? On queden, aquelles taronges boníssimes, que - segons la meva ex sogra- servien per rentar budells, de tant àcides? Es veu que ara, les àcides, no les deixen vendre, perquè diu que la gent no les vol.

I jo, que no sóc gent, o què? eh? eh? eh?

✿||Noemí||✿ ha dit...

Hola, te paso mi web para que cogieras mi premio http://naogz.blogspot.com/2010/11/138-el-meu-premi-de-bloc-duna-dona.html

Besos, Noemí.