... i obrir les finestres perquè entri una miqueta d'aire.
En això estic: estic renovant una mica l'aire del blog. Només en sentit metafòric, ara no tinc ganes de fer reformes. És a dir: tinc ganes de reformes però al mateix temps em fa molta mandra, així que no.
Però descanso de blog, si més no, una mica. És sa.
imatge de google
8 comentaris:
Quan obris la porta em trobaràs asseguda al teu portal. No cal que tinguis presa, et sentiré viva a través de les finestres. Quan hagis omplert bé els pulmons amb oxigen torna per continuar contagiant-nos de vida.
Fes fes, però torna eh! :)
qué passa que descansem ?
Ja parlem
Això ja els acostuma a passar a les escriptores...que després de tanta presentació...acaben esgotades!!! ÔÔ
Un petó dona marina, descansa...molt, però desconnecta poquet d'aquí...:)
Respira ben fort, Arare. Ens veiem més enllà de la finestra.
Per a mi el blog ja és una finestra, des d'on veig passar cada dia figures diferents.
Que vagi bé el descans.
Vagi bé el descans.
Fins aviat! :)
Descansa uns dies, i disfruta dels nets. Un petonet, fins aviat.
Publica un comentari a l'entrada