12 de novembre, 2010

de tant en tant va bé tancar la porta...

... i obrir les finestres perquè entri una miqueta d'aire.

En això estic: estic renovant una mica l'aire del blog. Només en sentit metafòric, ara no tinc ganes de fer reformes. És a dir: tinc ganes de reformes però al mateix temps em fa molta mandra, així que no.

Però descanso de blog, si més no, una mica. És sa.

imatge de google

8 comentaris:

Magda ha dit...

Quan obris la porta em trobaràs asseguda al teu portal. No cal que tinguis presa, et sentiré viva a través de les finestres. Quan hagis omplert bé els pulmons amb oxigen torna per continuar contagiant-nos de vida.

Clidice ha dit...

Fes fes, però torna eh! :)

Elena Casero ha dit...

qué passa que descansem ?

Ja parlem

fanal blau ha dit...

Això ja els acostuma a passar a les escriptores...que després de tanta presentació...acaben esgotades!!! ÔÔ
Un petó dona marina, descansa...molt, però desconnecta poquet d'aquí...:)

Pilar ha dit...

Respira ben fort, Arare. Ens veiem més enllà de la finestra.

Olga Xirinacs ha dit...

Per a mi el blog ja és una finestra, des d'on veig passar cada dia figures diferents.
Que vagi bé el descans.

Fàtima T. ha dit...

Vagi bé el descans.
Fins aviat! :)

l'home gran ha dit...

Descansa uns dies, i disfruta dels nets. Un petonet, fins aviat.