Avui em ve de gust Dylan Thomas, amb la veu de Richard Burton.
Sentir-lo em fa desitjar aprendre anglès BÉ. Sé que això no passarà mai. És igual. M'agrada Dylan Thomas i la veu de Burton, que en pau descansi.
El video pertany a "Bajo el bosque lácteo" (Under milk wood), una pel·li que vaig anar a veure quan a casa nostra es veien pel·lícules anomendes "d'art i assaig"). En versió original subtitulada. Evidentment, al video hi ha més veus... però la "d'ell" és la més bonica... no?
La veritat és que he començat buscant una música. La música d'un vinil dels anys 70 que encara dec tenir però no sé on... "La guerra de los mundos", no sé de qui, era extraordinària, aquella música (res a veure amb la pel·li, que si que l'he trobat. Res a veure). En el vinil del que parlo, hi havia la magnífica veu de Burton. És (era) el més gran!!!!! (deumeu, quina veu!)
Deumeu, això és un blogaire, i el demés són trons!!! (Gràcies, Barbollaire, mooooooooltes gràcies)
Jo buscava això (i no ho trobava)és una passada, no té desperdici (ep, per mi!, que sóc de l'època dels Pink Floyd, Allan Parsons i companyia - molta companyia-)
DES DEL MEU MAR - FRANÇA
Subscripció al blog
Entrades
Comentaris
11 comentaris:
Tu demanes i, si és possible i existeix, jo ho trobo..
Eve of War The War Of The Worlds Intro.
Jeff Wayne's / Richard Burton
Aquí
Petonets dolços i un xic marcians, dolça Mariana
Ah! Aquí (quasi) tota la banda sonora
:¬)****
I quins ulls...El millor, sense cap dubte.
Juraria que tinc algun recull de Dylan Thomas, però no el trobo a les prestatgeries. Només he trobat un breu recull de Marià Manent de poemes traduïts per ell. En fi, que me l'apunto a la llista de pendents. Petonàs.
Arribo de la feina ... uf!
Et trobo, et clico, ara tinc la música a tot volum, estic sola i no tinc veïns paret per paret, amunt el volum, al màxim. Em sento molt millor. Gràcies
Barbollaire, ja t'ho he dit d'unes quantes maneres, però "aquí" encara no: mil i escaig de gràcies!! ara estic intentant configurar-me "l'assumpte" a veure si ho aconsegueixo, que de moment, per sentir música només sé anar a la pàgina que m'has posat... tot i que m'he obert un conte i tal. Bé, ja t'ho explicaré si no me'n surto.
Doncs això: que molt agraïda, que feia temps que buscava aquesta música i com que no em sabia ni autor ni res de res...
muamm
veritat que si, Pilar? ;)
Albert, jo vaig descobrir Thomas a través d'uns amics meus que dominaven l'anglès perfectament, llegien en veu alta en anglès i després ho traduïen al català... eren unes sessions genials! petó-al-nas també per tu!
Magda, segons quina música s'ha de sentir "a tope". Aquesta és de les que s'han de sentir a tope! petonet
Què n'és de musical l'anglès, especialment en veus com la del Burton. Ara feia temps que no hi pensava en aquest actor. Recordes "Qui té por de Virginia Woolf"?
Arare, carinyo...
gràcies a tu! El que jo he fet no té cap mèrit. Ha sigut, simplement, un mica de memòria musical i molta sort per haver trobat les peces en uns lloc compartits.
La Fanalet et diria (exagerant a cabassos) que jo les conec totes i sempre trobo la música. Òbviament, no és cert ni de lluny!
Però la música sempre ha sigut una passió (no és nota gaire, oi?) i la teva pregunta anava d'un disc que vaig sentir molt.
De fet et diré que, qui canta al tube que has posat és en Justin Hayward de The Moody Blues...
(X¬DDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD)
Moltes gràcies de nou a tu, per ser com ets, Mariana.
Un cabàs de petons dolços i aromatitzats de tardor i xocolata calenta, nina
:¬)**********
Les nits d'estiu a muntanya sota la Via Làctia...
Publica un comentari a l'entrada