08 de novembre, 2010

Corte y confección

El meu pare deia que l'aigua (del mar) tot ho cura, però fa massa fred, ara, per ficar-se al mar. La piscina és una alternativa; fa pudor de clor i els cabells et queden verds, però... qui és, que encara no s'ha adonat que les marcianes tenim alguna cosa verda? tant és que siguin els cabells com les paraules .


Trenta vegades vint-i-cinc metres no està malament. Per què mai no puc passar de trenta? potser perquè sempre vaig pendent del rellotge? potser perquè arribar a trenta i començar la classe d'aquagym a la piscina del costat (que em posa nerviosíssima) és tot u. M'agafa la pressa per marxar! I marxo. Així, doncs, no passaré mai de trenta. Però és veritat, papa: l'aigua ho cura tot, fins i tot la de la piscina, encara que deixi els cabells verds.


Dia solitari. Una mica de feina-feina, i una mica de feina-plaer.


Agraeixo a ma mare que em mig obligués, als disset anys, a fer aquell curs d'estiu de "Corte y cofección". M'he pogut arreglar "el canesú" (blau) del vestit (blau) que m'avisava, igual que la bàscula, que hi ha un parell de quilos més a la silueta. Un parell de quilos que la meva cara agraeix. no així el meu cul. Què hi farem? Diuen que a certes edats cal escollir entre la cara i el cul.



I ara, a cuinar una estona, podria preparar els sopars de tota la setmana i congelar-los (o els dinars). O cuinar un pastís. O inventar una recepta. O...


Sigui com sigui, me'n vaig a la cuina mentre escolto una mica de jazz.
Bona cuina!

6 comentaris:

Clidice ha dit...

Molt bona aquesta, la cara o el cul. Avui ho parlava amb una amiga que ha deixat de fumar i m'ha dit: "mira que bé, ara m'engreixaré i no em caldrà botox" :P Nous temps per a velles dites :)

pere ha dit...

Podem veure fotos de...
Petó

Glòria ha dit...

Quant dóna una dona de sí!!!
Bon dia "marciana"!

Isabel ha dit...

Hola! vinc a saludar-te, marcianeta.

el paseante ha dit...

Un parell de quilets sempre es posen bé, marciana. I trenta vegades vint-i-cinc metres per a mi seria una tortura. No sóc gens peix, jo.

bajoqueta ha dit...

Cada cop que li porto a ma mare uns pantalons per arreglar em solta el discurs de que què farem quan ella no estigue bla bla bla. Però a mi m'encanta no saber cosir jajajaja. Lo dia que ella falte ja vorem...

Terra de llibres