Entrades
La fanal blau m'ha regalat un escenari.
De què va tot això? Doncs d'una d'aquelles idees "en cadena" que s'ha empescat "Ricderiure". I jo, que m'apunto a un bombardeig (bé, de vegades no puc, però ja m'agradaria apuntar-me a tot) he decidit continuar la cadena. Si et ve de gust, pots fer-ho i regalar un escenari a algú. Aquí va el meu:
Tot contemplant aquell món groc que li oferia la llum del sol, s’encaminà cap a un dels seus racons preferits: aquella placeta que ofereix ombra quan a la resta del poble hi cau la calor a plom. Una petita plaça, oblidada de tothom. S’assegué, com cada dia, sota l'alzina; tragué el llibre de la bossa i escollí un poema. Mentre llegia, en veu alta, les fulles de l'alzina semblaven somriure. Està convençuda que si creix tan ufanosa és, més que pel sol i l'aigua de la pluja, pels poemes que ella li llegeix cada dia.
12 comentaris:
Ostres què maco! és un escenari molt molt ben trobat..m'agrada! m'agrada molt! què bé que t'hagis apuntat al "bombardeo" d'escenaris...
una alzina alimentada amb poesia! molt bona pensada... m'agrada el teu escenari!
moltes gràcies per participar a la cadena! ja saps que l'escenari de fanal és per a tu, i el teu serà per al pròxim que s'apunti a la cadena!!!
vinga animeu-vos a regalar escenaris!!!
i després feu-ne un bon us!!!
t'enllaço Arare, encantantat d'haver-te conegut, et seguiré!
M'agrada molt aquest escenari! Quina bona idea!
M'ha fet il·lusió que el meu escenari fos un regal per a tu; el teu escenari, encara que no sigui per a mi, també és un bon regal!
Una abraçadeta sota l'alzina! I gràcies!
:)
Imaginar-me una dona llegint poemes en una petita plaça oblidada de tothom, on una alzina hi escampa la seva ombra, se'm fa prou bucòlic com per a saber si estem vora mar, i a la tarda ja amb el sol caient caminarà fins a port a fer peix; o si bé estem a muntanya i al vespre farà una passejada pels camins que voregen el poble.
Viu acompanyada? És alta i prima? Morena? Vesteix hippy? —la veritat és que no me la imagino mudada. És diu Carlota? O, no, no Genoveva, potser?
No es pot escriure un trosset de tanta qualitat, i després deixar-nos sense saber que més passa sota l'alzina.
Un petó d'estiu, que amb la suor les abraçades... ;-)
No puc resistir-me a regal del teu escenari. El trobo ple de màgia. Gràcies, Arare!
Catxis...Ja me l'ha pispat la Pilar!
M'ha agradat molt i molt!
petons de tornada :)
Una alzina ben especial i màgica. Ideal per llegir o trobar noves histories que narrar. ^_^
Al final del Camí de les Falgueres hi ha la gran alzina, que els carboners van respectar al seu temps i que s'ha fet un gegant dels boscos, amb alguna branca alta abatuda per les tempestes. Ve a ser un punt de referència per situar-nos si ens perdem.
Cada vegada que hi arribem, m'hi abraço (només abasto una petita part de la soca), per veure si m'encomana la calidesa, la saviesa, la bona ombra, la protecció... Estic segura que jo li encomano una mica més de vida i no sé si sap que l'estimo, perquè els arbres ho noten, això.
Moltes gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris.
Amb gent com vosaltres dóna gust continuar escrivint, malgrat la "petita mandra estiuenca" :D
Pensador, quan ens veiem ja t'explicaré com era "ella"! ;)
Olga, és l'arbre, el que t'encomana saviesa o ets tu qui li encomana a ell?
petons a tothom!
Què bonic!!! ^.^
Holaaaa !!!
aquesta és una circular, que serveix per fer circular la notícia, o el recordatori, de que la proposta : Que fer quan et regalen un escenari?
http://ricderiure.blogspot.com/2010/08/que-fer-quan-et-regalen-un-escenari.html
encara està viva!!!
us convido, recomano, aconsello, bueno, vaja, fes el que et vingui més de gust...
Animu!!!!
salut!
Ric
Publica un comentari a l'entrada