Entrades
AL VESPRE
Com una ofrena dolorosa,
Vespre, a l’hora del teu retorn,
et porto, en una almosta, fosa
tota la cendra del meu jorn.
Cendra de flor, cendra d’espina,
d’haver cregut, d’haver estimat;
per a moldre aquesta farina
cada instant fou un gra de blat.
Freda i feixuga, no la irisa
cap joc de llum o d’esperit.
És una pols amarga i grisa
que s’endurà el vent de la nit.
Vine a impregnar-la del teu hàlit,
Vespre, rei dels perfums serens!
Crema-hi, encara, amb un bes pàl·lid,
un impalpable àtom d’encens
que ungeixi la trèmula conca
i la cendra a punt de volar,
mentre el foc que mai no s’estronca
incinera ja per demà.
Màrius Torres
11 novembre 1942
7 comentaris:
Això de retre comptes amb el Vespre és una imatge molt plàstica. Tots ho fem, a la nostra manera, de fer un repàs del què ens ha deparat el dia.
Gràcies per afegir-te a l'homenatge a Torres!
M'ha agradat el poema. De fet en vaig descobrint uns quants que no coneixia fent la ronda per aquest homenatge blogaire. ;-)
Una molt bona iniciativa, que ja estic llegint molts poemes a la xarxa i això sempre és una petita meravella :) Ptons Arare....
Aquest encara no l'havia trobat enlloc!
Gràcies per ser-hi MMM... ha estat un dia molt poètic avui, sort que encara faig vacances!
Una abraçada, preciosa!
Feina a munts per llegir!
Que bé el poema que has triat no l'he llegit en cap bloc i n'he mirat ja uns quants!
EL DESAMPAR DE LES SEVES DARRERES HORES......AIXO SI QUE ES CULPIDOR.
REBRE LA HORA FINAL AIXI COM ELL....
JUGANT AMB BCN.
Publica un comentari a l'entrada