Tinc un vestidet de fa tres temporades que m'agrada molt però me'l veig massa llarg i ahir, tot veient "Tomàquets verds fregits" per enèssima vegada, em vaig decidir a escurçar-lo. Com que és una mica estranyot (el vestit) doncs he de fer unes quantes vores noves (fa capes). Bé, total, que el tinc a mitges i jo m'havia promès que aquest matí m'hi posaria, abans d'anar-me a remullar una mica si feia calor.
Doncs bé: la santa (mandra) picava tant que m'he quedat llegint-vos (o sigui llegint blogs) i gairebé m'ha passat tot el matí!
Ara, doncs, tinc un vestit empantanagat i a mig descosir (si l'estigués cosint, rai, però tot just aabo de començar a descosir), dos gossos "tirats" literalment pel parquet, que amb la calor, prefereixen jeure a terra que a les seves respectives cofes, un gat que jau a sobre del meu llit (per fer el llit l'he apartat però després s'hi ha tornat a col·locar, el molt gandul) una pila de gent que ha de venir a dinar i set llobarrets per fer al forn, que m'esperen a la nevera.
I la santa, continua actuant. Buffffffff... vaig a posar-m'hi, perquè si no ho faig, arribaran tots i el més calent serà a l'aigüera.
No cal ni dir que no he tingut pas temps d'anar-me a remullar, deu ser que la calor no apreta prou, que avui fa una temperatura d'allò més agradable ,per ser agost.
Dons apa, aquí, la recepta, per si us animeu (més fàcil, impossible):
Ingredients per a 7 persones:
7 llobarros (de ració)
7 patates grossetes
7 tomàquets
4 cebes mitjanes o 2 de grosses
2 alls
sal, pebre i oli d'oliva, una mica de farina de galeta (pels tomàquets)
1 copa de vi blanc sec
Preparació:
Temps estimat: ni idea, ho faig a ull, vaig mirant el forn i quan està, està!
Talleu les patates en rodanxes i fregiu-les lleugerament en una paella amb força oli.Quan estiguin rosses, poseu-les al fons d'una safata de forn.
El mateix amb la ceba tallada en juliana i els alls tallats en làmines ben fines. Un cop la ceba estigui transparent, escorreu-la i afegiu-la a la safata damunt de les patates.
Talleu els tomàquets per la meitat (hi ha qui el talla en rodanxes ben fines) i col·loqueu-lo en cru per sobre les patates i la ceba. Salpebreu els mitjos tomàquets i poseu-hi una mica de farina de galeta per damunt (un polsim)
Salpebreu els llobarros.
Col·loqueu-losels damunt les patates.
Regueu-ho tot amb una copa de vi blanc i introduïu la safata al forn prèviament escalfat a 200º.
Deixeu coure el peix durant uns 15/20 minuts, depenent si us agrada poc o molt fet. A casa els agrada un terme mig, ni massa cru ni massa fet, que llavors es resseca massa.
Tot seguit, passeu el suc de la safata a una paella i deixeu que faci xup-xup durant un minut a foc fort.
Emplateu.
Regueu el peix i les verdures amb un parell de cullerades del suc i procureu servir els plats ben aviat perquè el peix es refreda de seguida. (Si podeu, serviu amb els plats calents).
Bon profit!
Ara si: la imatge que enganxo és feta nostra. Al final els tomàquets els hem posat de manera diferent a com diu la recepta: els hem fet a trossos petits i els hem tirat per damunt del peix. Us asseguro que ens hi hem llepat els dits!!! nyammmm
11 comentaris:
Posa'n un parell més, tot i que siga virtuals, i ens els menjarem la Mercè i Jo. Bon profit.
Salut i Terra
...profiti! ;) santa(arare)!
petonets!
... vaaaaaaaaaa!!!
poses un altre per mi?.
no et preocupis no sortiré de la cuina per no molestar!
Ei! Si vols, a canvi, et preparo una fideuà!
Petonets (encara), vacacionals!
(demà ja no... snifffff!)
:¬)**
(paraula de pas: reinare... es clar! com podria ser d'una altre forma, reina mora! X¬DDDD)
Quina bona pintaaaaaaaaaaa!!!
Petonets guapa,
Francesc i Barbollaire, encara us espero! - diu ella amb els braços creuats i fent "tap-tap-tap" amb el peu...
no sabeu el que us heu perdut! catxis...
Ha aprofitat, fanal blau! demà m'ho dirà la bàscula, heheheehe!
si, jaka, però aquests que he posat ara encara són millors, que són "els de veritat"!
M'apunto la recepta doncs!
Salutacions!
Mare meva quina bona pinta reina....
Aquests llobarros fan una bona pinta que fa créixer salivera.
Però encara estarien més bons si em convidessin!!!
(prenc nota de la recepta, per si un dia em decideixo :))
Fa poca estona que he acabat de dinar, però encara tindria un raconet per fer-li els honors a un d'aquestos peixets.
(Amb el teu permís et copio la recepta, estos llobarros al forn els he de tastar)
Publica un comentari a l'entrada