02 de juliol, 2008

Graná (cazi ná)

Som a la Punta de la Mona, o a Marina del Este, com vulgueu. La navegació ha estat tranquil·líssima, diria jo.

Ja som a la província de Granada, malgrat tot, des d'Almerimar vam llogar un cotxe i vam fer excursions: a la Alpujarra granadina i a Granada-Granada, amb visita a l'Alhambra. Us estalvio els comentaris. Tot ho vaig trobar tan meravellós que ara em sortiria un post ensucrat i fàcil.
Un espontani (o fixe, que no se sap mai) tocant (divinament). L'Alhambra, al fons.

Dissabte (era dissabte?) vaig estar jugant al tetris - la connexió anava fatal- mentre tothom i tot don devia estar mirant el futbol. Jo no el mirava, però sentia els Aaaaaaaaaiiii! i les alegries de torn. No cal que us digui que em vaig alegrar molt que guanyés la selecció espanyola. Mai no m'ha agradat anar contra el que hi ha i "el que hi ha" és que es veu que van jugar molt bé i que es mereixien guanyar. Felicitats, per tant. Passo d'altres rollos. Si hagués guanyat Alemanya o Rússia estaria dient exactament el mateix.

Estic a mig llibre. Edward St.Aubyn se m'està descobrint com un autor irònic, que escriu amb vocabulari ric i dotat de talent, un dels paràmetres que més agraeixo actualment a la literatura. Tot i que encara no l'he acabat, us el recomano. Recordeu: "Leche materna". Anagrama.

Estic a mig escriure. Tinc un relat mitjà (no m'atreveixo a dir-ne relat curt, tot i que ho acabarà sent, quan em poso a "podar" tot allò que hi sobra) el tinc trossejat, i estic entenent molt bé aquells escriptors que van donar les gràcies als déus quan va sortir l'ordenador i van poder fer ús del copiar i enganxar. Allò d'escriure planes i planes i haver-les de numerar o escriure de diferents colors (no gaires, però, ep, negre, blau o vermell) amb l'Olivetti de torn... qui no ha tingut una Olivetti, eh? eh? eh? (qui d'una certa i determinada edat, és clar!)... bé, doncs això.

Estic sense estudiar ni papa d'anglès. He aconseguit treure la carpeta i anar-la passant d'un lloc a l'altre, per tant, molesta molt i el capità em diu que a veure si la guardo, ja que no la faig servir. Serà qüestió de fer-la servir. He d'acabar els exercicis i em queda mig llibre, marededeu!
Gat a l'Alhambra.

Estic enyorada del Martí. Dels fills, de les nòvies dels fills, de la mare, de la tieta, dels cosins... també, però menys. La veritat és que estic enyorada del Martí. Quan éreu petits no feieu rànkings amb les persones a qui estimàveu? jo recordo que sempre deia: primer els meus pares. I de seguida venia la pregunta traïdora de l'amic o l'amiga de torn: però més a la mare o al pare? ves a la porra! a tots dos! (era el que s'havia de dir)... després ja podies fer el rànking de persones a qui estimaves, de més a menys amor. Bé, doncs jo ara em nego a fer un rànking d'enyorament: enyoro directament el meu nét!!!!

D'aquest port tinc el bon record d'haver-hi passat l'any 1992, quan ja pujàvem des de Sevilla, amb el Menjavents i amb tota la criaturada. meravellós viatge, meravellosos records...

demà més (que a quí si que funciona, això, que fins i tot podrem escriure alguna coseta a la web i tot!)

Aquesta és per al Francesc Puigcarbó.

14 comentaris:

Rita ha dit...

Hola guapíssima! Contenta de llegir-te, de saber que tot va bé i de que esteu gaudint tant i tant d'aquest viatge.
Bona travessia i petons!

Gatot ha dit...

catxis... l'espontani -que jo diria que fixe discontinu- s'assembla a un que estudiava amb mi veterinària a Còrdova (Cordobita la llana, Córdoba sultana...) en falito -de Rafaelito, no perquè tingués el membre petit, eh?- :P

i la Olivetti... tinc una studio 45 a un metre i mig de mi, ara mateix... els gatets se la miren i la fan servir amb la mateixa destresa que el teclat del pc!

petons i llepades marineres i "salàs"!

MoNaLiTzA ha dit...

Julins! Mira que jo ja et feia a Bahia Cochinos XDDD

Iruna ha dit...

arare...

me faria molta il·lusió anar a granada!

fa temps que en tinc ganes

algun dia, potser

quin munt de coses mos expliques avui... martienyorada

ei... vaig llegir el fragment de relat que hi havia disponible en aquella web... però per a llegir-lo sencer, m'havia de registrar... i encara no ho he fet

lo trosset que vaig llegir me va agradar... "continuarà"

me fa gràcia vore el gat allí gitat a l'alhambra... :) observant

i l'espontani (o fixe) amb so de guitarra i aquella frondositat al fons... jo també vull, arare!

quines vacances més boniques

una abraçada i bessitos

Júlia ha dit...

Apa, que bé t'ho passes. Granada és un lloc màgic i preciós, encara que la pobra Alhambra ja està patint també la síndrome d'allau turística en proporcions descomunals.

Una abraçada, aquí sí que seràs reina mora.

Arare ha dit...

Ei Rita! doncs si, fa molta calor, però tot va bé. Petons també per tu, ja saps, un banyet per mi a l'illa roja!

Arare ha dit...

Ondia gatot, quin "canviasu"! Els canvis d'imatge venien quan la princesa li feia el petó a la granota, no sabia que amb els gats també funcionava ;)

Studio 54 no era una discoteca?

És que els gatets d'avui en dia ja no han de fer cursos de mecanografia, per sort per a ells, que els teclats són molt més millors, que després fins i tot poden passar del pecé a la Studio!

Petons i llepades resalàs per tu també!!!

Arare ha dit...

Monalitza, reina mora, envia'm altra vegada l'adreça de la teva/nostra güeb, que no hi puc entrar, sniff...

hmmm, un altre any, a Bahia Cochinos!

molts petons, maquíssima!

Arare ha dit...

Iruna, doncs val la pena. Si que és veritat, que el turisme ho ha invadit tot, però no ens hem d'oblidar que nosaltres també som turisme, ai...

Tot bé? :D

petons i més petons, també per als esquimals!

Arare ha dit...

Julia, hi havia menys gent que l'altra vegada que hi vam estar - no ens enganyem, n'hi havia!- però menys. Té una magia especial, si, la llàstima és que el pati dels lleons té els lleons a reparar, catxis...

petons acalorats!

Francesc Puigcarbó ha dit...

Una altra vegada que tornis a Granada, visita el generalife que també val la pena. Bon viatge i compte en travessar l'estret de Gibraltar no atropelleu en David Meca que el vol fer tres vegades.....

Arare ha dit...

Hola Francesc, quina alegria veure't per aquí! Ja hi vam anar, també, al Generalife, ja! ens va fer un bon ruixat, o sigui que el vam veure ben fresquets, hehehe... a veure si en poso una foto, que abans no ha volgut "pujar".

Abans de l'Estret toca passar per Estepona, en tenim un gran record, menjant "pescaíto frito" amb tots els nens... ja us ho explicaré, d'acord?

un petó

Jaume Puig ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jaume Puig ha dit...

Granà és un altre cosa. Hi vaig estar en cirumstancies poc encoratjadores, però la vaig trobar una meravella. Cada deu metres una gitana em volia llegir les mans i/o maleïr-me i un pobre d'estampa m'allargava la mà demanant almoina. Malgrat això vaig respirar un aire que no havia trobat en cap altre indret. Tinc molt bon record.