06 de juliol, 2008

Vent de l'Oest

Ahir havíem de sortir cap a Estepona. En el moment de sortir, llei de Murphy, una espessa boira va sobrevolar tot el port de Benalmàdena i rodalies; vam decidir quedar-nos un dia més i sortir avui, tranquil·lament. Innocents!

Ahir vam contemplar com passen el dissabte a la nit pels xiringuitos del port i també com es fa botellón al llarg de tot l'espigó i fins i tot com s'emborratxa la joventut (no tota, però sí la majoria) i com cauen rodons, ves a saber si empastillats, borratxos o les dues coses a l'hora. Les nenes (ben jovenetes) es vesteixen com p(i)tons verbeneres, els nanos, en canvi, van amb el banyador (no tenen manies ni gasten lluentines) les bosses del Mercadona ben plenes de begudes comprades a granel, les butxaques a rebentar de "petas", tabac i tot el que hom vulgui (i don segurament també). És trist, però és el que hi ha. La música que se sent a les discos és la mateixa que quan jo anava a les discos i l'única diferència és que ara no ballen: ara es queden a fora, bevent, cridant, fumant, vomitant i intentant lligar, abalançant-se els uns contra els altres a veure "si cau alguna cosa". Repeteixo: tristíssim.

Des del Blauet hem vist una persona en coma etílic i com, quan estàvem a punt de trucar als de seguretat o a la policia perquè vinguéssin a ajudar-la- la persona- (no vam aconseguir saber si el que hi havia al terra era nen o nena) vam veure que es bellugava i que era recollit/da pels companys de "joc". Llavors va venir un cotxe i se'l/se la van endur. Lamentable, però cert.

Aquest matí, a les 7, volíem sortir, però el vent de l'Oest amb tota la seva fúria ens ha indicat que val més que esperem a que calmi si no les volem passar magres. Així doncs, estem - encara- a Benalmàdena, que de dia i en diumenge, sembla un desert. Com que fa molt de vent però també fa molt de sol, la gent va a dormir la mona a la platja, convivint nens i nenes en coma etílic amb famílies que s'emporten el diari i la iaia a rostir-se al sol. Encantador.

Ara me'n vaig a caminar i potser em dóni un bany - dependrà del vent i de la calor- el capità està mirant tennis, abans "hem" mirat els cotxes (o eren les motos?) em diu que eren cotxes i que a més a més ha guanyat en Hamilton. Ah, vale!

I crec que per avui, res més. El TAKA ha passat la nit del lloro, perquè el vent de l'Oest l'ha fet ballar de valent i el capità, la capitana i les dues bestioles (la Mel i la Llum, que ja coneixeu) s'han marejat com a sopes. Al matí ens han deixat canviar d'amarre a tots dos - després de plorar-li una mica força bastant a la noia de Capitania - perquè allà on erem entrava tota la ressaca de ponent. Es veu que era un vent anunciat, com aquella mort de Garcia Màrquez. Uix, em sembla que m'estic embolicant. Aquí ho deixo, me'n vaig a caminar, que avui només he fet de maruja (de tant en tant s'ha de fer neteja de la caseta que portem al damunt)... fins aviat!

9 comentaris:

jaka ha dit...

Petonets Arare !!!

=;)

barbollaire ha dit...

Si nina, és molt trist...
Jo per ara he tingut sort amb els nois.
No els agraden les discos. Surten amb els colegues, però ni fumen i beuen molt poquet (el gran màxim una o dues birres...), el mitjà res, i el petit... Bé el petit res... ;¬P

Benalmàdena no el coneixo. Estepona i Marbella si... I s'ha de dir que en aquestes dues poblacions hi ha "pela", o euro, o dollar, o...

Hi ha un FNAC! (i un mega Corte Inglés) O sigui que si necessites llibres...

Al port d'Estepona (el de pescadors) és poden comprar "volaos". Peixos voladors.
Si no els has tastat, no estan gens malament, tant per menjar crus com per posar-los en amanida.

Per cert, ara no recordo si el tenies a la llista. Et recomano "l'elegància de l'eriçó"

Buuuf! Quin rotllo, nina.
Una bosseta de petonets dolços, dolços, Mariana

:¬)*************

Arare ha dit...

Et trucaré demà, jaka, jo és que sempre tinc el do de l'inoportunitat :(

petonets

Arare ha dit...

Corto Maltés: vaig llegir "La elegancia del erizo" quan tot just vaig començar les vacances i diria que ho vaig anomenar, el que passa és que jo no sé fer allò que feu alguns amb els llibres, unes crítiques absolutament admirables.

Parlant de llibres... què? fa temps que m'he perdut, les connexions no són bones i de vegades de cada deu minuts de connexió sis o set me'ls passo intentant reconnectar perquè es penja. No puc llegir-vos a tots com voldria ni puc posar-vos comentaris com m'agradaria, però hi sóc, eh? hi sóc! i molts cops us llegeixo, encara que no comenti.

Ja em diràs, del llibre... eh?

a veure com va... a Estepona tenim pensat estar-nos-hi una setmana sencera... si és que hi podem arribar, hehehe!

petonets dolços, poeta!

Arare ha dit...

barbollaire, quant a "pela" o dollar o euro... jo veig molt de turista d'anar tirant... els grans iots no són als ports on nosaltres atraquem. Allà on hi ha pela llarga, velers de 9 metres ni se'ls miren ni els deixen entrar, no fos cas que es contaminéssin...

més petonets, guapu!

Trenzas ha dit...

Pues si todavía estás en Benalmádena, date un paseíto hasta
la parte de la montaña. Fue lo que más me gustó cuando estuve ahí.
Claro que yo iba sin barco... :)
Todo lo más, alguno de papel hecho con las servilleta de la cafetería.
Seguro que tampoco me hubieran dejado atracar con el famoseo.
Abraçades, reineta

Elèna Casero ha dit...

¡hola reina mora de la morería!
ja hi veig que tens per contar a muntó.
No escric molt ara. Llig peró poc més.

Una abraçada, Continuarem.

Arare ha dit...

Trenzas, lo que menos queremos es atracar cerca del famoseo, que horror! además tengo una mala experiencia al respecto, del año 92, con una avería en el motor del Menjavents y todos los niños en la marina de Botafoch, en Ibiza, algún día puede que la cuente.

Un beso grande, guapa, gracias por venir. Yo no puedo ir mucho por otros blogs, laas conexiones suelen ser cortas y malas.

Arare ha dit...

Elèna, tinc 3 o 4 historietes començades però m'hi he de posar forta per acabar-les. És un problema meu: la dispersió, sempre ho ha estat, per això entenc tan bé els nens dispersos i amb falta d'atenció, però això no ve a "cuento" ara. Llegeixo molt, també, i si, ja parlarem. Recorda, però, que a la teva novel·la li cal una empenta!

Molts petonets, catalana del sud.