Entrades
De vegades la vida et sorprèn.
No em podia imaginar que hi hagués una persona al món que fos capaç de deixar de dinar per veure'm mitja hora. I més, tenint en compte que no em coneix de res més que de llegir-me.
No m'estendré, perquè no cal. Només dir-te gràcies, Iruna. M'has emocionat.
Els pastissets estan de mort!!!!! :)
Els tripulants del Taka i els del Blauet te'ls agraïm d'allò més.
Saps de què ens hem oblidat? de fer-nos una foto!!!! catxissssss...
Una abraçada, reina mora.
Imatge:http://www.buenasnuevas.com/recursos/dibujos/betina/abrazo3.jpg
23 comentaris:
hi ha persones meravelloses que són capaces de fer coses meravelloses, arare! però això... tu ja ho sabies, oi?
petons i llepades pastisseres!
i tant, que ho sabia, Gatot!
;)
petons i llepades gatunes
Aquesta és una de les coses bones que té la blogosfera, descobrir gent maravellosa. I la Iruna en fa tota la pinta... ;)
Felicitats per les dues!
Cuando el barquichuelo atraque en Valencia, recurda que tienes una paella pagada.
Besos.
El cascarrabias, antes conocido como juanjuan
No ets pots queixar, no ens podem queixar millor dit. Hi ha gent neravellosa per aquí.
Bon vent i un petonet
Sr. Cascarrabias, se acepta la (e)moción!!! Lo que no sé es si va a ser yendo o volviendo, pero da igual, ya sabe usted que los catalanes nunca sabemos si vamos o venimos...
Encantadísima de volverle a leer después de tantísimo tiempo.
Un abrazo (o-varios)
Josep Lluís, és veritat, no ens podem queixar... el món blogaire està ple de gent meravellosa (el món en general, també, no et pensis, només que ara és més fàcil trobar-los)
i malgrat tot, fixa't, quants anys fa que som veïns, tu i jo? i no ens havíem vist mai? Benvinguda Blogosfera, no trobes?
Un petó, Indiana Jones!
Amb permís.... i sense maniesJo vaig tenir el gust de conèixer'te, i creu que val la pena, no dinar, ni sopar i fer l'excurssió, ets divina Reina del Mar.
Petonet
tu fa temps que m'emociones, arare :)
quan ahir vaig llegir-te tan a prop, no em vaig voler resistir a la temptació de venir a trobar-te
m'ha fet molta il·lusió estar amb tu... i abraçar-te :)
quin dibuix més bonic has posat...
m'entren ganes de tornar-te a abraçar
caricietes al blauet... al capità... i per a tu, guapíssima
Oooooh! Quina enveja!
Que bé Arare i Iruna poder compartir ni que sigui un moment!
Una abraçada a les dues!
Mariana... oi que és tant dolça com sempre t'he dit?.
I vas amarrar a Barcelona i jo amb "pata-palo" i sense saber-ho...
jooooooooooooooo!
Petonets ben dolços, nina...
ei! Gràcies! :¬)********
Ostres, Arare, veig que vau fer una parada a l'Ampolla, si m'ho haguessis dit t'hagués deixat les claus de casa, encar que segur que al blauet teniu de tot.
I quina enveja que hagis vist l'iruna. Malgrat que anava no dinada, estic segur que vau fer una bona celebració.
Bons desitjos i mar plana.
M'ho deixava: espero que us hàgiu animat mútuament a fer alguna transformació, tot i que segurament del que menys vau parlar va ser de la brevetat de la vida :-)
Un dibuix molot bonic i molt repersentatiu. Au, va que ens emocioneu a tots i totes!
Caram, Joana, que em faràs posar vermella!
Gàcies, reina del Maresme!
(amb tanta reina semblem un programa cutre d'aquells en que les folklòriques es tiraven floretes les unes a les altres, hehehehe)
petonets
Iruna, se't va posar bé el bocata? :D que te'l vas menjar en un plis plas, vaig pensar a veure si ara li sentarà malament, en aquesta, aix...
Què tal els esquimals?
Això que diu en Pere, sobre si vam parlar de les transformacions, ostres, ni hi vam pensar, eh?
Un petonet, ara podríem transformar, fem-ho?
Exacte, Joana, un moment, tu ho has dit. Però de vegades en un moment es poden descobrir força coses. En mitja hora pots llegir en els ulls de l'altra persona tantes coses com en tota una vida de tenir-la al costat i no mirar-la el suficient.
Ui, que ara em posaria a filosofar - allò de la filosofia de cuina-
Un petó, Joana de la llum.
Barbollaire, si encara tens pata-palo ja no et dic si vols venir a veure els ocellets del delta, tot caminant... aprofitant que ha sortit una ulladeta de sol. Si de cas, quan estiguis bé del tot. Per cert... va tot bé? (amb la pota-pal, vull dir)
I si: dolça com els pastissets amb els que ens va obsequiar. Tenies raó!
Petonets, avui sense pluja!
Homke, Perre, al Blauet hi ha quasi de tot, però jo sóc de tenir els peus a terra, molt més que al mar, per molt que m'agradi! un altre dia no em descuidaré de demanar-te les claus... suposo que o avui mateix o demà al matí llevarem ancles per continuar, sembla que el mar ja no estarà tan revoltat. Petons "ampolleros".
Carme, a falta de foto... que et juro que la volia fer, però com que teníem tan poc temps... ni hi vam pensar, que se'ns en va anar la força xerrant xerrant... que em fa l'efecte que tant l'una com l'altra podem no callar ni a sota l'aigua! (però ja et dic ara que tot el que diem és interessant!!!)
petó, Carme!
records des del record, feia temps que no venia per aquí, i estic flipant amb el bon rollo que us porteu... quina enveja!
Caram, quines coses que et passen!!!
Petonets arare!!!
Ei, Jordiiiiiiiiii!!! Com va, això? Feia molt temps que no et visitava, jo, tampoc. Avui he entrat al teu blog amb la intenció de deixar-te un comentari i agrair-te la visita i m'he trobat que no podia comentar, tot i que li anava posant totes les dades que em demanava, em deia tota l'estona Error. No importa, tornaré.
Ja he vist que la teva experiència laboral no és d'allò que se'n diu excel·lent, eh? ja en parlarem, ok?
Una abraçada i bentornat per "casa meva".
Un petó i força bon rollo!
Hola, hola, cafeambllet! Si, em passen coses, moltes de bones!!! (les dolentes, millor no explicar-les, no trobes?)
Petonets, maca!!
Publica un comentari a l'entrada