Entrades
Avui , diumenge,ha sortit el sol, però els núvols són aquí, per sort, amenaçant una pluja que tots volem.
Ahir, finalment, vaig sortir de casa carregda de bosses i amb un llibre sota el braç, amb el meu flamant mp4, preparada per un llarg viatge en tren (una hora i mitja per fer 60 km és un llarg viatge en tren, suposo) però vaig sortir al carrer i vaig intuir que quan arribés a Barna hauria de caminar des de Pça. de Catalunya fins al carrer Mallorca sota la pluja i carregada amb dues bosses plenes fins a la bandera, el llibre i el paraigua... m'ho vaig rumiar un parell de segons i vaig variar l'itinerari. En lloc de deixar el cotxe a l'estació i agafar el tren, vaig continuar, continuar, continuar... fins que vaig arribar a Barcelona. Plovia a cor que vols, però jo estava tranquil·la. Els déus havien fet que només em trobés un parell de camions - que no trailers- i quatre o cinc autocars que, disciplinats, anaven ben bé per la dreta. Vaig patir, no ho he de negar, però vaig estar molt contenta: fa un mes, no hauria estat capaç d'anar-hi.
No, ara no us explicaré com s'esdevé una fòbia... ni com es fa per lluitar-hi. Algun dia, potser...
Vaig arribar a Barcelona sana i estàlvia. [Ara no sé si he d'accentuar estalvia, diria que si, m'hauré de repassar la gramàtica catalana, perquè això no pot ser... em sembla que faré el que vaig llegir que feia Francesc Puigcarbó - el bloc del qual llegeixo amb afició per aprendre i perquè m'encanta - que diu que cada dia s'apunta les paraules que no té prou clares i després les busca al dicionari. Aquesta és una pràctica que hauríem de dur a terme tots plegats, potser acabaríem parlant millor. O el que tants cops ha dit la Júlia de La panxa del bou, que és tan senzill com intentar escriure el millor possible perquè, a la llarga, estem protegint la nostra llengua, tot i que ella té molt clar que les llengües són vives i van canviant. Suposo que aquí hi estem tots d'acord.]
Però jo no volia parlar de les paraules - malgrat que tots plegats ens estem comunicant a través de les paraules- sinó dir, tota contenta, jo, que ahir vaig acomplir un objectiu personal: superar la meva fòbia i arribar a Barcelona conduint, sense patir (gaire) i - això també és important per mi- sota una pluja que no per esperada era menys angoixant (hi ha trams de l'autopista que, mullats, em fan pànic)...
Vaig bé, doncs, per anar a Sants!
Imatges:http://blogs.diariovasco.com/media/miedo_02.jpg http://www.galeriade.com/f11/data/media/8/Trailer.jpg
29 comentaris:
El Francesc Puigcarbó que no baixa a Barcelona si no és per prescripció facultativa, agafa el tren, o el "metro del vallès", màxime si porta bosses i paraigues. No es d'ara, ja be de vell, m'atabala circular per Barcelona i la ciutat en sí.Massa gent i massa sarau.
Felicitats!!! Superar una fòbia com aquesta, un dia de pluja com ahir, només ho pot fer una dona valenta com tu. Segur que n'ets molt més del que t'imagines. Sovint ens veiem més petits i petites del que som. Ves, mira't al mirall i repeteix-te per dintre: valenta!
Pel que fa a la llengua, que em preocupa molt escriure-la bé, et diré el que faig: tinc l'enllaç de l'enciclopèdia catalana molt a mà i quan tinc un dubte en faig la comprovació. Normalment, aquell dubte ja no el tinc més. I així també em vaig pulint.
Molts petons, valenta :)
Home, Francesc, que a Barcelona, apart de gent i sarau també hi ha coses boniques... no?
Que consti a les actes que jo cada vegada hi vaig menys. Deu ser cosa de... uixxx... de la contaminació, de la gent i del sarau! (millor així)
Petonets.
Rita, no està superada, encara, només estic fent les meves primeres passes en l'assumpte. I de valenta, res, hehehe, que sóc una cagada!
Valents són els que pugen al Dragon Khan, jajajaja!
És una altra bona idea, això de l'Enciclopèdia catalana a mà. Jo tinc un parell de diccionaris català-castellà i viceversa, un d'antònims i sinònims i tenia el Fabra i el Barcanova, que se me'ls van endur els meus fills (cría cuervos)... també tinc uns quants manualets d'aquests de refranys i locucions, però que són bons per llegir quan no hi has de buscar res, perquè quan vols buscar alguna cosa concreta no la trobes (o no tens la paciència de buscar-la, ep!), així que me'ls llegeixo quan vaig al lavabo o en moments d'aquells en què la concentració no és suficient per ficar-se en una novel·la...
çui, com m'enrotllo!
Bon diumenge plujós, preciosa!
Jo també tinc diccionaris en llibres, però fa més mandra. A més, no s'actualitzen. Et passo el link, molt més còmode per a mi.
Petons, maca!
http://www.enciclopedia.cat/
Plas plas plassssssssss. (aplaudiment).
Aquesta és la meva reina del Mar...
Petonets
molt bé guapa! Felicitats! a mi me'n queden tantes de fòbies per superar... però sé que a poc a poc ho aniré aconseguint, com tu!
siii!
Ahir quan m'ho va dir en Gerard em va sorprendre molt!
molt bé, molt bé, molt bé! :D
També cal dir que el cotxet que portes (almenys a mi) em provoca inseguretat, i té el seu mèrit.
Llàstima que ja marxis i fins d'aquí temps no ho puguis repetir, que ja seria una prova superada!
Ara em falta a mi fer-ho, que encara no he tingut oportunitat, i en tinc ganes e!
Referent als accents, jo des que vaig començar el curs em vaig adonar de la millora que s'arriba a fer si t'hi fixes - tant al blog, com al messenger, com al mòbil- i t'esmeres per escriure-ho tot correctament. Ja se sap que aquestes coses ens estan destrossant l'ortagrafia!
Gràcies per començar la primera ronda de neteja al pis. D'aquí un parell de setmanes, quan hagi acabat tot, ja hi aniré amb els pares.
Em queden només 4 dies pels exàmens. Ni t'imagines com estic! Ja començo a tenir tics nerviosos a la cara, a mossegar-me les ungles, a adormir-me després de donar mil voltes al llit, a tenir mals de panxa, mal humor, a despertar-me pensant en fòrmules... aiii aiii aiiii
Ara feia un break, i au, me'n torno a l'estudi!
Molts petons!
Pel que jo sé de pors i de fòbies, se t'ha de felicitar, campiona. Enhorabona! A poc a poc i endavant!
(compartiexo això de que, a BCN, hi ha una mica de tot...).
No es podia esperar menys de La Perla de Labuán!
Molt bé, nina!
I veus? A mi no em fa res baixar a BCN en cotxe i conduir per la ciutat. Si és cert que hi ha dies que calaries foc a tot.
Però penso què Barcelona, com París, ben val algun embús.
Petonet gens embussat, nina :¬)****
Doncs si, se t'ha de felicitar. Enhorabona per haver-ho fet i per haver-ho fet sense patir massa. No baixis la guàrdia, que les fòbies o van endavant o van endarrere. No acostumen aquedar.se aturades.
Ostres, Arare, passes tot de perills per arribar a Mallorca i no m'avises?
M'alegra que els camions i altres bésties grosses t'ho siguin menys :-)
Gràcies, Joana, quan torni del proper viatge ho celebrarem, si puc anar fins a Barcelona, segur que em puc aturar a Mataró a fer un cafè amb tu i la Glorieta!
Esther, reina mora, les teves no són fòbies sinó conseqüències més o menys directes de la mala sort... no trobes? però tu saps que un dia la sort se'ns gira de cara - altra vegada- i nosaltres mateixos hi posem tota la voluntat perquè continuï de cara. Que és el que estàs fent tu. Endavant, noia, que ho estàs fent molt bé! en el teu cas, però, no miris enrere (no, una altra vegada, no!) Un petó.
Mar, el meu cotxe et sembla insegur? però si és petitet però va molt bé! és un cotxet per als qui no ens agrada conduir! Jo quan veig aquell anunci que pregunta "T'agrada conduir?" que no sé quin carai de marca anuncia - imagina't! - sempre responc: NO, a mi no m'agrada, només ho faig perquè ho he de fer!
El menjador ens va quedar xulo de veritat, a punt perquè hi poseu les taules d'estudi, que és el suficientment gran, ja ho veuràs, i no cal ni treure el piano.
Estudia molt, que queda poc!
Molts petons.
Ei, Albert, a veure si hi ha una ruta alternativa per anar allà on vius tu, que l'AP7 em fa un iuiu que no vegis!
:)
Corto Maltés, em sembla que aniria més segura a cavall! hehehe (és que en el fons sóc una romàntica, jo!)
Petonets de colors de primavera!
Gràcies, carme, ho tindrem en compte i intentarem seguir endavant i no tornar enrere!!!! Petonets plujosos, de pluja viva!
Pere! la propera vegada t'aviso i anem a fer una cervesa (promès!)
De moment, petó i cerveseta virtual.
Ey, això és un èxit rotund! Ho celebro.
Casa meva està a mig recorregut entre Barcelona i Blanes. Ja saps, aquí t'espero.
Al meu blog he escrit una paraula que fa por: té 44 lletres i és impronunciable. No obstant això, existeix de veritat.
Un peto
(Vas bé, docs, per anra a... Santa)
Arare, et diré que jo no sé si tinc fòbia (segons la meva filla, fòbia és quan el teu cervell diu que no), però no m'agrada conduir gens ni mica, i només ho faig (o ho he fet, que ja fa temps que no)en casos extrems, quan no hi ha més remei. Buf!!!! A Barcelona ni ho he intentat. Potser sí tinc fòbia!!!!
De la gramàtica, totalment d'acord, ens hem de superar dia a dia.
BMW, Arare.
Jo també tinc un mini-cotxe, però confesso que a mi sí que m'agrada conduïr -sort que m'agrada, perquè la meva parella ho detesta- Ara per ara, ningú diria que jo també vaig patir el pànic a la carretera. Em vaig haver d'espavilar quan em vaig separar i em vaig quedar sola amb els dos nens. No podia estar sempre pendent del transport públic i les ciutats més properes, amb els serveis necessaris son totes a més de 40 km. O sigui que, em vaig posar les piles i a mesura que vaig anar agafant el cotxe, va anar augmentant la meva confiança en mi mateixa i en la màquina.
Espero que a tu també et passi el mateix.
Frac... camins alternatius per no agafar l'AP7 per arribar a casa teva?
Quan torni del viatge d'aquest any prometo dedicar-me de ple a la superació traumàtico-camionera.
fins i tot seré capaç d'arribar a València, xe, tu! que podrem anar a veure l'amiga conduint jo i patint tu!!! (ara que hi penso...no serà millor anar-hi en el TGV?)
Glòria, si no t'agafen suors fredes, tremolins i no tens la sensació que cada camió que passa et xafarà i no estàs veient el teu final a sota el camió, feta trocets amb la carretera plena de sang i els bombers pul·lulant al teu voltant, no crec que sigui una fòbia. Només és una mica de por. Jo he arribat a perdre l'oremus i gairebé la consciència, per això no conduïa. Ara tot just estic atrevint-me a anar a Barcelona, després de gairebé un any de no fer-ho. En un mes ja hi he anat tres vegades jo sola. Tot un rècord. Seguiremos informando :D
Molts petonets gens fòbics.
Oh, que bé, Monalitza, que t'agradi conduir! Jo vaig aprendre'n als 18, després vaig estar quinze anys sense conduir i hi vaig tornar quan va morir el pare dels meus fills. Llavors ho vaig fer sense cap problema... fins que hi ha hagut problemes petits, mitjans i grossos a la meva vida, llavors vaig començar a deixar d'anar a Girona, després a Barcelona i ja no volia deixar d'anar enlloc més, perquè no podia ser. Llavors vaig posar fil a l'agulla (posi un terapeuta a la seva vida)
I n'estic molt contenteta!!!
UN petó, Conductora de Pro!
També m'agrada buscar paraules al diccionari, tot i que de vegades no ho sembli. I això d'anar amb cotxe a Barcelona... Mai m'ha agradat conduir, però ho vaig fer molts anys (més de vint). Per anar a Barcelona o per dins de Barcelona. No ho feia malament, tot i que ho odiava. Ara em sento feliç d'esperar el bus 39 o el metro a Fontana. I que duri.
A mi també, Passejador! però després no ho demostro. Segurament a partir d'ara ho demostraré, no seré tan gandulota a l'hora de fer-ho ni a l'hora d'admetre-ho.
Petons,òsculs, besos, besades
bravo! bonica! :***
No aniràs a fer el volt per Vallromanes, dissabte???????
Publica un comentari a l'entrada