He sortit a caminar,
he vist ocells, ànecs, aiguamolls, el mar, la sorra, i el silenci.
M'he adonat que em calen sabatilles noves...
i quan tornava pel passeig m'he topat amb un tros d'infància.
I després, gairebé a port altra vegada, he pogut observar que si llegeixes força, creixeràs com aquest senyor!
Si voleu veure més fotos, aquí.
Si voleu llegir coses lleugerament diferents (variacions sobre el mateix tema, que consti), aquí.
6 comentaris:
quin passeig més productiu!
jo les sabatilles les veig força bé, si veiessis les meves...
No, Deric, que m'hi entra aigua!!! i això sense xipollejar per les basses, aix... les he enganxat set o vuit vegades, però es que les pobres tenen nou anyets de res!
SI que em va agradar Firenze (és impossible que no m'agradi, ami, Firenze) només que per les festes de Nadal hi havia més gent que en ple Portal de l'Angel a Barcelona dies abans de Reis. Massa per mi, que gaudeixo de la bellesa del silenci...
M'alegra que t'ho hagis passat tan bé, ara vinc de casa teva :)
petonets, fins no sé quan, que demà sortim i ja no sé quan tornarem a tenir intenné.
Ah, el meu Odisseu!
Quin greu no compartir camins amb tu per aquestes terres.
I demà més lluny potser...
Pere, demà sortim, si, per anar una mica més lluny...
Un petó i bona nit!
Tu si que aprofites el temps nena. Vigila l'aigua, no és bo que entri dins el vaixell...
Petonet
Hola,hola, Josep lluís!
En quin sentit ho dius, això d'aprofitar el temps? ÔÔ
al vaixell, de moment, no n'entra gens, d'aigua, però els peus em van quedar xops, hehehe... aquestes onades traïdores!
muakks
Publica un comentari a l'entrada