Aquest és el primer ballet que vaig veure (Coppelia) ... recordes? em va agradar tant! i fa tants anys!...
PER MOLTS ANYS!
DES DEL MEU MAR - FRANÇA
Subscripció al blog
Entrades
Comentaris
Entrades
Comentaris
DES DEL MEU MAR - FRANÇA
Entrades
Comentaris
30 comentaris:
Precioso Arare,
Buena musica, mejor interpretacion!
Me recuerda la primera vez que intente ponerme de puntillas con unas zapatillas de ballet... uf, que dificil!
Besos guapa
Hola Oleastrum, fue el primer ballet que vi, yo era muy pequeña y ahí me quedé prendada de la danza. Mi mamá me llevó. Y siempre se lo agradecí. Hoy es su cumpleaños, a ver si le puedo enseñar esta entrada, con la del libro de mi abuelo se puso muy contenta, no sé si se pondrá igual de contenta cuando se vea en la foto, jejeje...
Arare, entonces la niña eres tu, que mona, y tu madre muy guapa, diselo y felicitala de mi parte
Besos Raquel
Exacto, Raquél, la niña soy yo, un poco cambiadita estoy, eh? :D gracis, la felicitaré de tu parte!!
Arare,
reina del Mar, molts petons per ella, per l'aniversari, però siusplau... li dones un petit missatge de part meva?.
Jo la vull felicitar, un xic més, per aquesta filla que comparteix amb tots nosaltres, una inmensa dona.
Petonets a les dues.
Per molts anys, sra. mare de la millor capitana d'aquets munt de mars!
moltes felicitats a la teva mare!!!
Hola neeeeeeen!!! M'encanta que encara estiguis per aquí, pensava que no tornaries, després d'haver-te llegit al teu blog l'altre dia... espero que t'ho pensis millor i no ens deixis. Gràcies per la felicitació, molts petons!
Monalitza,la meva mare te'n dóna les gràcies i diu que, si has de navegar, millor que et busquis un altre capità, que això meu només és - tal com jo dic sempre- "de navegante consorte" (ja veus quina confiança, nena)
Una abraçada!!!
Gràcies, Joana, aquesta rosa que tens com a foto et fa els honors. Un gran petó.
Per molts anys, Sra. Mare d'un sol que il.lumina i crida a l'ordre aquest mon blocaire!!
Des d'una carreta de xerraire de fira, amb tota l'estimació, Dolça Mariana.
Petonets dolços amb aromes de terra mullada i flors boscanes, òbviament, per totes dues.
(i espero em perdonin les senyores l'atreviment...)
;¬)*********
Oh oh oh, que mooona arare, ben bé que ets tú, amb aquests ulls que no t'han canviat gens!!
Moltes felicitats a la teva mare, fes-li un petó ben gros i una abraçada!!!
Muchas felicidades para tu madre de mi parte. Y bueno, que le mando un besiyo desde aquí.
Y que muy wapas las dos en la foto. Y lo del ballet es encantador.
:-))*
Per molts anys!!! esteu guapisimes les dues !!! molts molts petons
;)***********
Barbollaire, diu la meva mare que exageres (respecte a mi com a sol, que diu que molts cops sóc sorruda com una mala cosa)
té raó, té raó, que jo sóc com els gats...
Molt contenta pel petó d'un xerraire de fira, que fa molt de temps que no en veu!!!
Avui recupero aquella expressió que m'agrada tant:
Estimeu, marrameu!
Gelusilla, podría haber puesto una parte del ballet un poco más "dulce", pero es que a mi lo que me encantó fue precisamente la dificultat que adivinaba en la bailarina para parecer una muñeca que cobraba vida. Ya sabes, el mito "Pinocho" y eso... todo eso lo he pensado de mayor, porque cuando vi el ballet por primera vez me quedé atontá (más, si cabe)
Un abrazo, reina mora.
Onix, ella si. Jo vaig ser durant molts anys "el patito feo", fins que vaig aprendre a acceptar-me tal qual.
Molts molts també per tu.
Xurri, els ulls no han canviat, ja ho sé, sempre havia estat "la nena dels ulls tristos", des de "parvuls". Què hi farem?
Petonets!!!
Tristos???
No, no m'ho semblen especialment, són molt vius els teus ulls. I a més són molt personals, no es confonen en absolut.
Sempre m'ha cridat molt l'atenció aquesta deria de les mares a fer "palmeretes/kikis" (jo en dic kikis... i no ser per què però sempre les he dit així...) en els caps de les nenes (a mí també em van tocar... aixxxx)...
Què maco Cuca... felicitats marona!!! Ja pot dir que és tossuda com un ruc però bona persona... això no m'ho pot negar oi?
Felicitats i sip... tens una cara especial :)
Petonets
Felicitats a la teva mare!!! He vist de seguida que eres tu amb la teva mare, la mirada no ha canviat!
Bonic detall el teu!!!!
Xurri, Son, Violant, gràcies per passar per casa meva, que és la vostra (eh que queda bé, això?, hehehe)
Respecte a la meva cara m'han dit de tot: ulls tristos (per no dir ulls caiguts) cara d'egípcia (?¿?) cara de gat (glups) en fi... el qualificatiu més divertit ha estat cara exòtica (jo em veig del més normal) però si em mires de conjunt no estic tan malament, pffff!
La meva mare sap que sóc tossuda com una mula, Son :)
i us agraeix a tots les felicitacions, tant, que fins i tot ha renunciat a cobrar-me els drets d'imatge!
Petonets a tothom.
Quina fotografia més evocadora!!!
felicitats a la teva mama!!! què bonica estàs en aquesta foto!
Tens cara de voler saber més i més cada dia. D'inquietuds. Felicita ta mare. Un petó per les dos.
Ai, Júlia, si, evodar, a nosaltres, no ens costa massa, veritat? (millor que no diguem què vol dir, això)
Un petonet!
Gràcies, Esther, per la floreta i per felicitar ma mare. Un petó.
Manel, la meva mare em diu que de petita tenia la síndrome de la Mònica Terribas, hehehe (sempre estava preguntant "i per què"?)
una abraçada!
M'ha encantat aquest video. LA meva mare no em va portar mai al ballet.
I tu... com el vi. Arriban mica en mica a la epoca adequada pel consum. ;-)
Felicitats a les dues!
Publica un comentari a l'entrada