Entrades
No sé quant temps feia que, a la nit, només d'acostar el cap al coixí, queia rendida; diria que des que vaig passar la grip, que va durar des de Sant Estev fins a Reis...
Sigui com sigui, feia molt temps que, a la nit, no em plantava davant la tele i ahir ho vaig fer. Aprofitant que el capità ja pesava figues, m'apropiava del comandament i em dedicava a aquell esport tan estúpid però que també deu dur endorfines (de les endorfines beneites, segurament) perquè enganxa! (enganxa per una estona, vull dir)...el zàpping!
Bé, doncs. Quan va acabar una pel·li del Russell Crowe, actor que darrerament es prodiga molt, a la tele - que és que van fent "cicles" d'actors, potser? perquè tan aviat comences a veure Al Pacino durant un mes seguit, com Meg Ryan, com, ara li toca, Russell Crowe - em vaig dedicar a anar clicant cadena darrere cadena, a veure què es coïa.Això si: sofà, manteta i el tercer te de la nit (potser era per això, que no dormia...)
De cop i volta em vaig quedar amb "El gran debate" perquè vaig veure algú que feia molts anys que ni veia ni sentia; algú que m'havia agradat força durant la meva joventut, a qui m'havia escoltat amb admiració, i que ara ja s'ha jubilat. Una llàstima: gent així hauria d'estar sempre en actiu! La persona en qüestió no era una altra que la Cristina Almeida, que els va donar un bon bany de dignitat a tota la colla de polítics actuals - sense dir noms, però sent força explícita- bé, tres o quatre noms si que van sortir, havien de sortir! però en cinc minuts i sense deixar allò que en diuen els castellans títere con cabeza, i amb l'educació per escut, els va ben pentinar, tots plegats.
Cristina Almeida, per què no tornes? eh? eh? eh? perquè, independentment d'estar d'acord o no amb el seu partit, ha estat una política brillant, feminista, abogada de l'acusació de la "Matanza de Atocha", assagista i ponent en conferències mundials. I honesta!
Sigui com sigui, feia molt temps que, a la nit, no em plantava davant la tele i ahir ho vaig fer. Aprofitant que el capità ja pesava figues, m'apropiava del comandament i em dedicava a aquell esport tan estúpid però que també deu dur endorfines (de les endorfines beneites, segurament) perquè enganxa! (enganxa per una estona, vull dir)...el zàpping!
Bé, doncs. Quan va acabar una pel·li del Russell Crowe, actor que darrerament es prodiga molt, a la tele - que és que van fent "cicles" d'actors, potser? perquè tan aviat comences a veure Al Pacino durant un mes seguit, com Meg Ryan, com, ara li toca, Russell Crowe - em vaig dedicar a anar clicant cadena darrere cadena, a veure què es coïa.Això si: sofà, manteta i el tercer te de la nit (potser era per això, que no dormia...)
De cop i volta em vaig quedar amb "El gran debate" perquè vaig veure algú que feia molts anys que ni veia ni sentia; algú que m'havia agradat força durant la meva joventut, a qui m'havia escoltat amb admiració, i que ara ja s'ha jubilat. Una llàstima: gent així hauria d'estar sempre en actiu! La persona en qüestió no era una altra que la Cristina Almeida, que els va donar un bon bany de dignitat a tota la colla de polítics actuals - sense dir noms, però sent força explícita- bé, tres o quatre noms si que van sortir, havien de sortir! però en cinc minuts i sense deixar allò que en diuen els castellans títere con cabeza, i amb l'educació per escut, els va ben pentinar, tots plegats.
Cristina Almeida, per què no tornes? eh? eh? eh? perquè, independentment d'estar d'acord o no amb el seu partit, ha estat una política brillant, feminista, abogada de l'acusació de la "Matanza de Atocha", assagista i ponent en conferències mundials. I honesta!
