Entrades
Molt contenta,
M'he retrobat, per casualitat i gràcies a les XXSS (que no solament serveixen per posar-se de mal humor), amb una amiga "de campament"... de fa mil anys!
Totes dues fèiem magisteri.
Totes dues havíem de fer allò que se'n deia "Servisio sosial" (si no feies el servei social no podies obtenir ni el passaport, ni permís per treballar, ni res ni res ni res)... però aquest és un altre tema, que es podria discutir (haver de demanar permís al pare o al marit per viatjar, per treballar, per obtenir el carnet de conduir, o haver d'aportar una fe de baptisme i un certificat de bona conducta per treballar, i un altre de bona salut, per part del metge de capçalera... uiiii, quina ràbia, recordar-ho)
Però anem al gra: estava tafanejant per Instagram, uan he descobert una tal Núria Freixa Domènech que ha escrit dos llibres de poesia infantil, a més d'altres coses, com he descobert després. M'he adonat que "era ella" quan he vist que parlava de Manlleu. Perquè la meva amiga "de campaments" era de Manlleu.
Per resumir: li he fet un missatge directe i m'ha respost: era ella!
Ara tenim moltes coses per explicar-nos (només han passat uns quaranta-cinc o quaranta sis anys)
I moltes coses en comú.
Ens posarem al dia, seguríssim!
Ens voleu veure? Això és el segle passat...
Jo sóc la de l'esquerra i ella la de la dreta. Com que fa tants anys, potser si no ho dic no sabreu qui és qui!
M'he retrobat, per casualitat i gràcies a les XXSS (que no solament serveixen per posar-se de mal humor), amb una amiga "de campament"... de fa mil anys!
Totes dues fèiem magisteri.
Totes dues havíem de fer allò que se'n deia "Servisio sosial" (si no feies el servei social no podies obtenir ni el passaport, ni permís per treballar, ni res ni res ni res)... però aquest és un altre tema, que es podria discutir (haver de demanar permís al pare o al marit per viatjar, per treballar, per obtenir el carnet de conduir, o haver d'aportar una fe de baptisme i un certificat de bona conducta per treballar, i un altre de bona salut, per part del metge de capçalera... uiiii, quina ràbia, recordar-ho)
Però anem al gra: estava tafanejant per Instagram, uan he descobert una tal Núria Freixa Domènech que ha escrit dos llibres de poesia infantil, a més d'altres coses, com he descobert després. M'he adonat que "era ella" quan he vist que parlava de Manlleu. Perquè la meva amiga "de campaments" era de Manlleu.
Per resumir: li he fet un missatge directe i m'ha respost: era ella!
Ara tenim moltes coses per explicar-nos (només han passat uns quaranta-cinc o quaranta sis anys)
I moltes coses en comú.
Ens posarem al dia, seguríssim!
Ens voleu veure? Això és el segle passat...
Jo sóc la de l'esquerra i ella la de la dreta. Com que fa tants anys, potser si no ho dic no sabreu qui és qui!
6 comentaris:
Un bon retrobament. Els anys passen els records perduren.
Sí, Xavier, fa molta il·lusió, quan et retrobes al cap dels anys... tot i que si ens haguéssim d'estar retrobant amb tota la gent que ha passat per la nostra vida, seria molt difícil, per no dir impossible, ser "fidels" a tothom! La vida diària ens fa tenir unes exigències que no podem deixar...
No t'hauria reconegut, no!
Fan molta il·lusió els retrobaments, molta, però a vegades també passa això que dius: que no donem l'abast.
Trobo que és molt agradable trobar persones que fa molts anys que no hem vist i malgrat tos encara ens reconeixem...
Bon vespre.
Ah, doncs deu ser cert que les xarxes serveixen per alguna cosa més que per barallar-se! Que bé haver retrobat una amistat tan especial, ara teniu feina a recuperar el temps per dut, i per sort hi ha molt per explicar-se!
Publica un comentari a l'entrada