Entrades
Imatge de la felicitat.
No ho heu viscut?
Jo encara recordo quan ho feia jo... quina sensació de llibertat i poder!
Els altres sis (dels nou) fan altres coses... i són igualment feliços.
Al cap i a la fi, aquestes són les coses que importen, a la vida. Si més no, records que romandran per sempre a les seves ments. I a les nostres.
No ho heu viscut?
Jo encara recordo quan ho feia jo... quina sensació de llibertat i poder!
Els altres sis (dels nou) fan altres coses... i són igualment feliços.
Al cap i a la fi, aquestes són les coses que importen, a la vida. Si més no, records que romandran per sempre a les seves ments. I a les nostres.
7 comentaris:
El present i el passat pengen conjunts en aquests educadors físics.
Siiii, Xavier Pujol!
I tant que ho hem viscut! per triplicat: personalment, amb els fills i amb els nets. O sigui que entenem molt bé què vols dir.
De totes les èpoques viscudes en aquests artefactes dels parcs, destacaria la de la meva filla, que sentia una atracció per enfilar-se, irresistible, sempre i en tots els llocs. Com que sovint i en molts llocs no podia ser, i no es podia enfilar, quan trobava un lloc apropiat, d'aquests o d'altres simplement quatre roques, semblava que li anés la vida.
La felicitat dels petits augmenta la nostra.
Em quedo amb la frase, Carme -gràcies per ser aquí- "La felicitat dels petits augmenta la nostra"... quanta raó! Una abraçada!
Fixa't, jo com que de petita no en tenia l'oportunitat, ho feia de gran quan amb la mainada jugàvem a veure qui s'enfilava més amunt...Era divertit veure la seva cara de sorpresa!
Bon vespre.
Quan veig aquests castells sempre penso quina traça té la canalla per enfilar-se amunt i avall sense problema, tinc la impressió que jo em partiria la crisma si ho intentés. Quan era petit hi havia jugat, però no massa, perquè no en tenia al meu abast, i en tot cas no eren massa grans.
Xexu, jo és que sempre havia estat una mica saltimbanqui, hehehe...
M.Roser, diumenge vaig intentar enfilar-m'hi jo també, però a dalt de tot tenia fins i tot vertigen :D (ja no som el que érem)
Publica un comentari a l'entrada