O això ens havien dit.
Quina llàstima que quan tinguéssim una malaltia no poguéssim hivernar una mica, desendollar-nos fins que tot tornés a ser a lloc...
Quina llàstima que , quan ja en tinguéssim prou en aquest món, no poguéssim apagar l'interruptor i...c'et fini!
Quina llàstima que les dones no poguéssim fer un ou al mes, com les gallines. Aquell que ens vingués bé, covar-lo. I els altres, servirien per fer unes megatruites que riu-te'n dels ous d'oca o d'estruç!
En fi: vaig conèixer una mestra que afirmava això darrer.
El meu propi fill (veterinari) em diu que, a falta d'interruptor per acabar amb tot, estaria molt bé que a les persones ens poguéssin aplicar el mateix final que a les bestioles, una injeccioneta i al calaix! I té taaaanta raó!
Deixeu-m'ho dir "a la manera bíblica": Eva, coi, per què li vas donara la poma a Adam? eh? eh? eh? Si fóssim al paradís, em sembla recordar o haver llegit o haver sentit (o haver cregut) que potser seríem immortals!
Aux, pecat original, quin desastre!
No, no em tatuaré allò de "Nasía pa sufrí". No patiu.
Benvinguts antibiòtics, antiinflamatoris i calmants diversos!
Au, vaig a desendollar-me del món per unes horetes. Potser miraré la tele fins que em vingui la son...
Quina llàstima que quan tinguéssim una malaltia no poguéssim hivernar una mica, desendollar-nos fins que tot tornés a ser a lloc...
Quina llàstima que , quan ja en tinguéssim prou en aquest món, no poguéssim apagar l'interruptor i...c'et fini!
Quina llàstima que les dones no poguéssim fer un ou al mes, com les gallines. Aquell que ens vingués bé, covar-lo. I els altres, servirien per fer unes megatruites que riu-te'n dels ous d'oca o d'estruç!
En fi: vaig conèixer una mestra que afirmava això darrer.
El meu propi fill (veterinari) em diu que, a falta d'interruptor per acabar amb tot, estaria molt bé que a les persones ens poguéssin aplicar el mateix final que a les bestioles, una injeccioneta i al calaix! I té taaaanta raó!
Deixeu-m'ho dir "a la manera bíblica": Eva, coi, per què li vas donara la poma a Adam? eh? eh? eh? Si fóssim al paradís, em sembla recordar o haver llegit o haver sentit (o haver cregut) que potser seríem immortals!
Aux, pecat original, quin desastre!
No, no em tatuaré allò de "Nasía pa sufrí". No patiu.
Benvinguts antibiòtics, antiinflamatoris i calmants diversos!
Au, vaig a desendollar-me del món per unes horetes. Potser miraré la tele fins que em vingui la son...
imatge de google
7 comentaris:
Treballem i patim.
I alguna vegada gaudim del pecat original... No podríem viure sense ell.
Vols dir que seríem immortals però no podríem menjar pomes? que avorridot! ;)
Vols dir, jo diria que el patir és un accident, que vam néixer per gaudir de la vida...
Aquest dibuix em recorda els llibres de la meva infància.
Bon vespre, Montse.
M. Roser, al post hi ha una bona dosi d'ironia ;)
Sóc de les que pensa que ha vingut al món per ser feliç, per descomptat! i sempre estic a punt per ser-ne! Petonets i bon cap de setmana, guapa!
això de posar un ou .....almenys aniria be si... desconec si et trobes tu malament a algú proper té alguna malaltia tant en un cas com l'altre et desitjo que milloris o millori .....gran cosa els medicaments per alleujar dolors
abraçada
Elfre, va de queixals, hehehe... però tot bé, gràcies! Bon cap de setmana plujós!
Ui, Elfre, era jo, que havia entrat - sense adonar-me'n- com a Cornèlia :)
Publica un comentari a l'entrada