30 d’abril, 2016

Dissabte plujós

Set del matí:
Taca, avui no podem fer el passeig llarg, perquè plou massa!
S'ha conformat amb baixar al bosquet de sota casa, fer les necessitats i agafar forces perquè, després, arribarien tres dels néts, més tard, dos més i encara una mica més tard, un altre.

Tots junts la fan posar nerviosa. La volen acariciar, la remenen fins que la pobra diu prou i se'n va a la seva cofa.

Vuit trenta del matí: recollir una mica, preparar el dinar perquè estigui tot a punt.

Nou quinze: arribar a casa d'un fill que avui treballa, per estar amb els néts. Ja han esmorzat i el pare marxa cap a la feina.

Dutxes, vestir-se, esperar que arribi l'avi, tot jugant i llegint i cantant i ballant (avui tocava escoltar sencer "Arcandú"). Arriba l'avi i juguem una estoneta més.

Dotze trenta: anar a buscar la besàvia i cap a casa els avis! Com que plou i no es pot anar al parc, jugarem al menjador. En Martí ha vingut aprovisionat: la seva tercera relectura d'un dels llibres de Gerónimo Stilton l'ha mantingut quiet i tranquil durant una bona estona. Els altres, han inventat mons diversos, de Lego de colors, i després, tots tres, han pintat els dibuixos del llibre "On ets, Andròmeda?", que encara no havien pintat.

Una quinze: arriba el tiet Ferran amb els bessons. La mare, avui no ve, que està griposa.

Que teniu gana? Siiiii!

Spaghetti amb salsa de tomàquet i salsitxes pels uns, spaghetti al pesto amb salsitxes per als altres. Amanida, pastís de verdures... I per postres? "Allò petit, de color rosa, que no es pot dir el nom fins que no s'han acabat tot el dinar"... petit suís? Shhhht! no diguis el nom, que sinó no hi ha qui s'acabi el dinar!

Arriba el pare! Oleeee! Què tal la feina? Els fills estan contents, el pare ja és aquí. Amb els avis i la besàvia s'hi està bé, però no és pas el mateix!

A l'hora del cafè arriben els tiets Aleix i Natàlia, amb el cosinet Nil. Cal muntar el doble tren de l'Ikea que van dur els Reis fa un parell d'anys. Menjador complet: hi ha qui llegeix (encara), hi ha qui munta mons nous amb Lego (encara), hi ha qui posa el seu nom amb retoladors als fulls repartits per tot arreu, hi ha qui munta el tren... hi ha qui prefereix jugar amb allò que té el germà mitjà... Nooo, que tu tens un joc per tu tota sola. Nooo, jo vull el que té ell! Els bessons tenen molta son, són petitons!
Marxem, que s'adormiran al cotxe i...

Adéu, adéu, fins aviat!

La Taca s'atreveix a sortir del seu cau. En Nil li vol donar l'os tant si com no i ella no sap com dir-li que no el vol. Se'n torna al cau.

La besàvia dorm, i l'avi ho intenta, sense èxit. Acaba amb dos néts a la falda i la petita al braç de la butaca.

Podem veure dibuixos? Nooooo! La tele no cal!

Busquem per internet la lletra de Bola de drac, la imprimim, la cantem tots junts... busquem "Arcandú", busquem "uh, oh, no tinc por", ho escoltem, ho cantem, ho ballem...

Ei!, nois, que marxem!

I se'n van, que s'han de fer moltes coses, encara!

Set de la tarda: La casa queda buida, recollir-ho tot, la Taca torna a sortir del seu cau i torna a ser la Senyora gossa de casa.

Tranquil·litat absoluta. No pot ser!

Ara llegirem una estona, després mirarem el Barça...

I ja no plou.

Un dissabte plujós, que acaba amb una ullada de sol i molta, molta tranquil·litat.

Què farem, per sopar? hmmmm...

Hi ha dies intensos!




11 comentaris:

M. Roser ha dit...

Un diari d'un dissabte molt interessant i sobretot molt atrafegat pels grans , però divertit per la mainada...I una mica atabalador per la Taca...SSss A dormir...
Petonets.

xavier pujol ha dit...

Pluja de petons

Joana ha dit...

Hem tingut un dia similar, ni que tu en tens més!
Jo, quan s'han endut el darrer, satisfeta i plena de petons, després de recollir.... he marxat a caminar al port.
Aire!

Mercè Bagaria ha dit...

Feia temps que no llegia un relat tan bo. Ho dic de tot cor. De vegades mirem de munyir la imaginació com si la imaginació fos la mamella d'una vaca, i res ni una gota de llet. Però si no cal, no cal, la vida quotidiana, com ara un dissabte plujós, ofereix les millors històries, aquelles que qualsevol podria pensar que són inventades, que són fruit d'una ment molt imaginativa i són trossets de vida que enriqueixen la literatura. :-)

Montse ha dit...

hahaha, Mercè! La vida quotidiana. Ja saps que a mi m'agrada explicar les històries del que passa de veritat :) (ep, que quan hi ha crims i coses així, t'asseguro que són inventades! ) glups!

Montse ha dit...

Joana, ja he vist que també vas acabar esgotada (erpò feliç!) i és que són taaaaan macos quan arriben... i quan se'n van!

Montse ha dit...

Siii, Xavier, i tant! De petons (i de babes, hahahaha)

Montse ha dit...

Roser,quan hi són tots, la Taca s'amaga ;)

Oliva ha dit...

ONDIA¡¡¡,CALCAT,PERO JO NOMES HAN TRAJINO QUATRE,I JA NO TINC CANS.

Montse ha dit...

Oliva, fas bé de no tenir cans ;) jo me l'estimo moltíssim, la Taca, però em fa l'efecte que serà l'últim gos que hi haurà a caasa :)

pons007 ha dit...

La Taca es la que més celebra la tranquil·litat