07 d’abril, 2016

Papers, paperots i a fer punyetes.

Ja sabem tots que arriba un moment en què ho engegaries tot a rodar.

Perquè ho sabem, no?

Cada dia em llevo pensant "a veure amb quina altra barrabassada  dels polítics i de les celebrities (amb perdó del sr. Barrabàs) ens sorpendran avui".

I... sabeu què? Ja no tinc la capacitat de sorprendre'm!

Ara, una cosa si que us dic:  havent après (al llarg dels anys) que tot és
una xufla
una burla
una immensa bogeria
un autèntic "timo",

i havent sentit per primera vegada i amb cert astorament, allò de "A la mierda!" (Fernando Fernán Gómez)

i havent-ho tornat a sentir uns quants anys més tard per part d'una persona a qui jo tenia per algú important i amb carisma, que em va decebre profundament "A la merda" (Marta Ferrusola)...

... m'atreveixo a dir-ho jo, directíssimament:

A LA MERDA!

Per tantes i tantes raons.
Perquè m'han enganyat.
Perquè m'han fet creure que amb la veritat s'arriba a tot arreu.
Per haver-me fet creure que l'ètica, en la política i en totes les coses, era un valor en alça.
Per fer-me sentir com si fos idiota.(QUE NO HO SÓC)

 Deixin-me en pau.
 No em demanin res més.
 Respectin el meu espai i els meus valors (si és que en tenen vostès, per respectar els dels altes)

 Apa, ja s'ho faran!

A LA MERDA!

10 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

a fer la mà, que diuen a València. Tu pensa que si no surts a la llista dels papers de Panamá és que no ets ningú.

M. Roser ha dit...

Realment n'hi ha per enviar a molta gent a aquest lloc tan poc perfumat...Però malgrat tot el què ens hem hagut d'empassar, segur que ens sentim molt bé e nosaltres mateixos, que no tothom ho pot dir!
Petonets.

xavier pujol ha dit...

Curiosament la gran majoria de lladres a gran escala són els que més demanen (ordenen, exigeixen, si convé amb la força de les armes) que ens ajustem, encara més el cinturó.
Que tenen la barra de dir que hem viscut per sobre les nostres possibilitats...
Cap respecte pels lladres d'altes fortunes.

Clidice ha dit...

Tots som petits monstres en potència, siguem a dalt o baix. Però n'hi ha que creiem que, sempre, cal donar l'oportunitat a les coses bones perquè succeeixin, altrament no tindria cap sentit perpetuar-se. Ànims, torna-ho a intentar i destria el gra de la palla. :)

Oliva ha dit...

L'AUTENTICA MERDA,ESTIMADA,SERA QUAN "TINGUEM" QUE PAGAR,LA DERRAMA DEL CANAL DE PANAMA,EL GOBERN PANAMENY HO HA DEIXAT CLARET,CLARET,AIXO ES COSA DE "SAFIR", SEGUR QUE COM EN EL CAS CASTOR,LA TINDREM QUE LIQUIDAR NALTRES...

Montse ha dit...

Tens to dota la rael món, Francesc, no sé què fem, sense papers a Panamà!

Montse ha dit...

No tothom ho pot dir, M.Roser, només que, lluny de sentir-me bé, de vegades penso si no dec ser una ingènua... (per no dir una cosa més grossa)

Montse ha dit...

Cap respecte, Xavier. De fet, moralment i èticament, em sento set o vuit pisos per damunt!

Montse ha dit...

Clidice, ho sé- Però hi ha dies que t'agafa "la rebequeria" i "saltes"!

Montse ha dit...

Oliva, aquí és on entra allò altre... la impotència! i veure la indiferència que ens envolta... també em posa "a mil"!