Entrades
Disculpes per aquest "no escriure", per aquest - altra vegada- abandó del blog.
Hi sóc.
Però una mica amagada, per les circumstàncies. Bé, amagada no seria la paraula. Hi sóc, però entre cortines, entre línies, o com ho vulgueu expressar.
Molta feina. Massa.
I , en un altre ordre de coses, una vergonya enorme, cap a aquesta Europa que no ens mereix.
Però Europa la formem tots, i això no ho podem negar.
Si quan surto al matí plou i m'agrada la pluja, tot i que no m'agrada caminar sota un paraigua...
Què deu passar pel cap de tantes persones que fugen d'una guerra i que veuen, impotents, que ningú no els ofereix ni tan sols un paraigua?
Què deu passar pel cap d'aquells que, provistos de garrots, foragiten els fugitius? Si és que pensen...
On és, la solidaritat, on és, l'empatia, on és, fins i tot m'atreveixo a dir... la caritat cristiana dels que es puguin dir cristians? On queda, la seva part humana?
Què se n'ha fet, de la nostra humanitat?
Aquí ho deixo.
Hi sóc.
Però una mica amagada, per les circumstàncies. Bé, amagada no seria la paraula. Hi sóc, però entre cortines, entre línies, o com ho vulgueu expressar.
Molta feina. Massa.
I , en un altre ordre de coses, una vergonya enorme, cap a aquesta Europa que no ens mereix.
Però Europa la formem tots, i això no ho podem negar.
Si quan surto al matí plou i m'agrada la pluja, tot i que no m'agrada caminar sota un paraigua...
Què deu passar pel cap de tantes persones que fugen d'una guerra i que veuen, impotents, que ningú no els ofereix ni tan sols un paraigua?
Què deu passar pel cap d'aquells que, provistos de garrots, foragiten els fugitius? Si és que pensen...
On és, la solidaritat, on és, l'empatia, on és, fins i tot m'atreveixo a dir... la caritat cristiana dels que es puguin dir cristians? On queda, la seva part humana?
Què se n'ha fet, de la nostra humanitat?
Aquí ho deixo.
5 comentaris:
Ves per on , resulta que mitja humanitat està deshumanitzada...Doble pena, per aquesta humanitat i per l'altre , que en pateix les conseqüències...
Bon vespre.
Vaig ser creient un dia...
On és, el Déu pietós que m'havien dibuixat?
Bon vespre, M.Roser.
Crec que ens hem inmunitzat, a les imatges tant dures, als plors, als cops que els hi donen, a la gana i el fret que passen...
Europa som tots i totes, cert, la vergonya és els governats que vam escollir i que miren cap un altre lloc.
Estic contenta que encara sento, pateixo i miro d'ajudar, un granet en aquest mar de misèria, però ja saps.... molts granets fan una platja.
La humanitat mai no ha estat "humana" en el sentit que ens agradaria.
Ara passem una època terrible, amb les guerres i els refugiats. Però, quan hi ha hagut pau al planeta?
Sóc optimista, potser no ho veurem, però algun dia els humans obtindrem aquest qualificatiu que, globalment, ara no ens mereixem.
Si aquesta manera de fer és la que preval a Europa no hi vull formar part , indignant el tracte, vergonyós i cruel.....i això tard o d'hora ens passarà factura .....quin respecte mereixen unes institucions que destrossen tots els tractats internacionals i menyspreen els drets humans?
Publica un comentari a l'entrada