Quan estic en "mode àvia-on", acabo esgotada. I això que hi ha la presència dels pares de les criatures! No em puc imaginar si no hi fossin! (ara, aquí, hauria de posar l'emoticona del whatsapp, de la careta espantada).
Abans no entenia quan la meva mare em deia que fer d'àvia era esgotador, encar que es quedés els nens amb moltíssim gust.
"No n'hi ha per tant", pensava jo. Ara ho entenc. És tan meravellós com esgotador.
És meravellós quan arriben i és meravellós quan, després que ja hagin marxat, has recollit la cuina i el menjador, has passat l'escombra, has recollit tot el que hi havia pel mig i has passat la fregona. Llavors, t'asseus i deixes anar un esbufec (de satisfacció, ep!)
Aprofitaré per dir-vos que el proper dijous, 10 de desembre, a les 18,30, farem la presentació de "He d'anar-me'n", de Cornèlia Abril, a la Biblioteca Carles Rahola de Girona.
I aquí dic el mateix que vaig dir al facebook (els que em seguiu "allà" ja ho sabeu): Ni jo ni cap de les ànimes de la Cornèlia Abril tenim familiars ni gaires amics o coneguts a Girona.
Les persones que viviu a prop de Girona i que em llegiu habitualment, ja deveu intuir que la Cornèlia Abril en general i les ànimes de la Cornèlia Abril en particular, agrairem enormement la vostra presència i també que, en cas de conèixer-nos només virtualment, us doneu a conèixer, perquè no és el mateix "una abraçada virtual" que una bona abraçada en viu i en directe.
Apa, doncs, ja ho sabeu!
I ara us deixo algunes fotos de la presentació a L'Ametlla del Vallès.
Albert Benzecry, que ens va presentar, i Matilde Nuri, obrint l'acte.
Marta Pérez i Sierra i Matilde Nuri
Sílvia Armangué, l'ànima gormanda.
Darrere, Marta i Mati i, al fons, Mercè Bagaria i Carmen Sanzsoto.
Pepa Bagaria, l'ànima felina.
Carmen Sanzsoto, Montse Medalla, Pepa Bagaria, molt pensatives, i Pau López, el nostre Corneli particular, que va enregistrar un dels moments.
Montse Medalla i Carmen Sanzsoto, signant llibres, relaxades,al final de la presentació.
No us perdeu la propera! Ja ho he dit. GIRONA!
1 comentari:
I ja serà la cinquena! Qui ho havia de dir, oi? El temps passa volant i Cornèlia Abril creix i potser ja no té tantes ganes d'anar-sens, sinó de quedar-se amb els amics que va fent presentació a presentació. :-)
Publica un comentari a l'entrada