12 de desembre, 2015

Gran.

Avui m'he assabentat de la mort de la mare d'una gran amiga meva.

Gran amiga, perquè els anys i la distància no han fet que ens oblidem.

Gran amiga, a casa de la qual vaig dinar, sopar, dormir, estudiar, escoltar música, riure... en companyia dels seus pares.

Gran amiga, amb qui vaig compartir jocs de paraules, i de qui vaig aprendre com n'és de gran, la riquesa de vocabulari.

Gran amiga, amb qui fèiem acudits de qualsevol cosa, per petita que fos. Amb qui ens rèiem, juntes, de tantes coses que, aparentment, no tenien cap gràcia. I és que l'humor és bàsic, per anar per la vida.

Gran amiga, gran mestra, gran fotògrafa, gran poeta.

Isabel, la teva mare ha canviat de dimensió. Però els teus sentiments envers ella, aquests, no te'ls podrà canviar mai ningú.

Una abraçada.



6 comentaris:

M. Roser ha dit...

Quan se'n va algun esser estimat d'algun amic, ho sentim com si fos nostre...Em sap greu!

Montse ha dit...

Si, M.Roser, sap molt greu, encara que sapiguem que és la vida. Perquè la mort en forma part! Bona nit, guapa!

Joana ha dit...

I és important, molt, ser-hi com amiga en aquests instants.
Se que ho has fet, se com ets.

fanal blau ha dit...

Una forta abraçada per la Isabel B!

Oliva ha dit...

EN ELS MOMENTS DE DOL,EL RECORD DELS AMICS,ACARONANT EL NOSTRE DESCONSOL ES COM FER REVIURE ELS DIES DEL AHIR.

Olga Xirinacs ha dit...

La mort no compta les festes:
si fa sol, baixa tempestes,
tant si arriba a la seva hora,
com si s'amaga, traïdora.
Una pregària tranquil·la
i els millors records passats
eixugaran tot els plors
fins que ens trobem aplegats.
*
Lo Gayter del Balcó
*
¡Bona entrada de l'any!