02 de gener, 2016

BON ANY

Se m'enganxen els anys, els uns amb els altres. Els caps d'any, s'encadenen com en un engranatge sense principi ni fi.

Sabent, per descomptat, que sí que n'hi ha, de fi. El final ve quan menys t'ho esperes. Un seguit d'episodis vitals que també s'encadenen, com en l'engranatge del temps: una malaltia nova, una malaltia que ja existia i que, en un moment donat, s'esbrava i s'expandeix, un accident, una broma macabra del destí...

Malgrat saber que el final existeix, repeteixo que se m'ajunten els anys, l'un darrere l'alte; fa no res, érem tots a casa la tieta Fina, celebrant l'arribada de l'any 2000, tots preocupats per si els ordinadors petarien tots a l'hora, o discutint si el nou mil·leni començava el 2000 o el 2001. Molts dels parents, propers o llunyans, encara eren entre nosaltres. De nét, no n'hi havia ni un i els fill, o no tenien parella, o, si la tenien, no té res a veure amb les seves parelles actuals. 

I vet aquí que, ahir, dia 1, dia de Sant Manel, tornàvem a ser a casa la tieta Fina, amb quatre absències claríssimes, amb canvis a les famílies joves, amb néts corrent per allà i obrint una boca de pam davant el pessebre i davant totes les novetats de prestatgeries "verges" per ells. Intecanviant regals, perquè el dia de Reis ja no ens trobarem, com fèiem abans, perquè les famílies creixen i es multipliquen, tal com mana la llei de vida. I ens hem de dividir, d'alguna manera, o enfonsaríem els pisos de l'Eixample, i mira que són grans! (bé, són grans els que encara no s'han fet malbé)...

Ahir va morir (o ahir me'n vaig assabentar) la Rosa Cases, "Jaka". Una blogaire estimada, amb qui vaig fer tres o quatre cafès, juntament amb un grupet d'altres blogaires (la Júlia, la Montse, en Miquel, en Manel, la Cari, en Ferran, en Sani - que també va morir no fa tant-)... i que em va presentar oficialment l'Olga Xirinacs. Vam anar plegades a casa l'Olga, un estiu, i vam fer petar la xerrada durant un parell d'hores d'aquelles que no s'esborren mai de la memòria. La Rosa, una dona activa, molt activa, a qui el destí no ha tingut cap repar en frustrar l'activitat, perquè ell és qui programa la vida de tothom. Voleu dir-li Déu? Endavant, no us ho discutiré.

Fa dues setmanes (o una?) va morir la mare del meu cosí Xavier. A ella se la va endur allò que en diuen "una llarga malaltia", no, no era un càncer, però podria haver-ho estat. Una madrilenya de socarrel, amb nétes independentistes i del Barça! Un exemple de convivència!

Fa un any, havia mort la meva cosina francesa (catalano-francesa). L'Aurore, que l'últim que va fer per Ctalunya, fou empadronar-se a Berga, la seva ciutat natal abans de  l'exili forçat, i participar a la diada i a les votacions del frustrat 9-N.

Si t'hi fixes, hi ha pel món una pila d'avis i àvies de més de 100 anys, a qui el destí no acaba de decidir emportar-se. No és que els vulgui la fi, pobres avis, no! Però trobo que tot plegat és com una mena d'allò que he dit abans: una broma macabra del destí. Voleu dir-ne Déu? ja dic:no us ho discutiré.

Començo l'any sense cap mena de propòsit. Deixaré que flueixi. Em demano salut, sobre totes les coses. Per mí, però també per tots els meus. I, a poder ser, literatura. 

Ho deixarem així: salut i literatura, que no ens faltin, en aquest 2016, tan inestable políticament, que de tan inestable que es presenta, em fa dir "ja us ho fareu". Jo, tinc molt clar el que vull. I si no pot ser, encara, algun dia serà. No abarataré el meu somni. Però si la gent que m'envolta, i que ho tenia a tocar, no dóna la talla, per fer-ho malament, millor esperar!

MOLT BON ANY A TOTHOM!


12 comentaris:

Júlia ha dit...

Sovint em vénen al cap els versos de Joan Margarit:

Costa entendre la vida, no la mort. / En la mort no s’amaga cap enigma

Bon any i bons reis, la vida passa i no s'hi pot fer res, ni 'pagant'

Júlia ha dit...

Hauríem de tornar a fer algun cafè blogaire abans el temps no ens esborri a tots del mapa virtual

Montse ha dit...

Si, Júlia, hi estic d'acord! Aquells cafetons que ens acostaven una mica, que deixaven la virtualitat per una bona estona!

Carme Rosanas ha dit...

Oooh! No sabia que havia mort la Jaka. Quin greu!!! Jo acostumava a llegir-la!!!

Els anys passen vilant i tens raó, que la cosa més important que podem demanar és salut!!!

Molta salut per a tu i la teva família i molt bon any!!!

Olga Xirinacs ha dit...

Vaja, jo que visitava el teu blog amb alegria i dius que s'ha mort la Jaka... que estrany, que ningú d'aquí me n'hagi dit res. Mort encara més sobtada. ¿Estem tan incomunicats? Comuni.cats o no, se l'ha emportat el primer mestral de l'any. Bona amiga, que sabia alegrar la gent.
Avui fa l'aniversari de la meva mare, i no volia parlar de morts, sinó del que tu dius, que les famílies, de tan grans que es fan, es divideixen, i llavors sempre quedem alguns marginats que no sabem ben bé on ubicar-nos. I és que no sabíem què passaria en les nostres vides velles, d'antiquari o de drapaire, no ho sé.
A reveure i estigues alegre, Montse, que vénen els Reis. Els únics que accepto. Sana monarquia tripartida.

M. Roser ha dit...

La mort forma part de la vida...Vells , joves, és igual. No sé si aquests dies heu vist la notícia de la noia que va morir a Sant Feliu de Guixols, fent una via ferrada...Era d'Esplugues i va ser la mestra de la meva reneboda...

Joana ha dit...

Estimada Reina del Mar, t'entenc, tan bé...
Ens toca dir sovint adéu, i cada cop, almenys a mi, em costa més.
Jo tampoc m'he fet cap propòsit, total, la vida farà el que vulgui no?
Forma part de la vida, però sovint és una "put..."
Bon any i molts petons des de Mataró.

Elfreelang ha dit...

el camí de la vida té un final i mai voldríem que arribes però arriba ....a i també se'm passen els anys i els records fan un enfilall com un collaret amb perles negres i altres blanques....no coneixia la Jaka in person però tenia, tinc ,enllaçat el seu blog a la meva llista de blogs....em sap molt de greu la seva mort ....m'has deixat tocada .....ostres ....quin greu

malgrat tot som-hi amb un nou any i que sigui ben nou
abraçades

Oliva ha dit...

AQUESTES FESTES HE TINGUT A CASA PARENTS DE MEXIC,UN FANTASTIC MES DE CONVIVENCIA,EL DIA DE FI D'ANY NO PODEREM EVITAR -ENS TORNAREM A VEURE?...L'EDAT I LA MALA SALUT ENS FA PENSAR QUE NO,AIXI QUE VISQUEM EL MOMENT EN JOIA I SENSA MIRAR MASSA ENDAVANT. LA MEVA LLISTA D'AUSENTS DEL 2015 ES MOLT FOTUDA,PER GENER UNA COSINA,M.TRESA,EL ESTIU UNA NEBODA,TAN JOVE,I FA QUATRE DIES UN GRAN AMIC,AN MANEL JOVER...NAVEGANT COM VOSALTRES...BE,ENDAVANT AMB EL 2016.

el paseante ha dit...

No coneixia ni llegia la Jaka, però me n'havien parlat fa temps. Ningú no desapareix del tot si algú encara en parla. Em sap greu que faltés gent a la taula de la tieta Fina, però m'alegra que els nens fessin de trapelles. La vida és això, com bé dius. Espero que tinguis un 2016 fantàstic, escriptora. Un petonet.

xavier pujol ha dit...

Bon any també per a tu.

pons007 ha dit...

Caram quanta mortaldat. Per sort per mi no has de patir, jo sóc immortal.

bon any!