07 de desembre, 2015

La Constitució

Avui és dia 7. Ho he hagut de mirar al calendari. Estic fatal, eh? Ara estava segura que avui era el dia. I no. Va ser ahir. I com és, que no me'n vaig adonar? Potser perquè, molt millor que celebrar aquesta sagradíssima constitució amb la qual ens fan combregar - com si fos una gran roda de molí- era estar envoltada per una part important de la família.

I tant! Molt més important!!!

Avui és, doncs, dia 7 de desembre, un dia aparentment neutre, però que no acaba de ser neutre. Els ponts mai no són neutres.

A mi em va perfecte, que demà sigui festa. Un altre dia per sortir a passejar amb la Taca, com si fos un dissabte o un diumenge qualsevol. I després, tranquil·lament, a casa, fent feina de dia de festa.

Sobre el tema dels ponts no tinc opinió ni criteri. Ja s'ho faran. Total, sempre "s'ho han fet".

S'ho han fet tant, que, tal dia com demà, quan jo era petita, era el dia de la mare! Sí, com ho llegiu. El 8 de dedsembre, de tota la vida, s'havia celebrat, a casa nostra, el dia de la mare. Però encara no era una festa comercial. Recordo que a cole fèiem treballs manuals per regalar a les mares. Estic parlant, no com a mestra, sinó com a alumna. Recordo haver copiat uns versos completament cursis i carrinclons - en castellà, per a més inri- en unes postaletes horroroses que fèiem a les classes de manualitats. I després, aquells horrors, els donàvem a la mare, que sempre els rebia encantada de la vida (i és que les mares sempre han/hem estat molt comprensives, amb els treballs manuals dels fills)...

Jo, als meus fills, no els vaig inculcar mai, la cultureta del dia de la mare, ni del dia del pare. Què voleu que us digui? Era ben jove i ja no em barrufava gens!

A més a més, a mesura que van anar passant els anys, la festa es va tornar comercial del tot. Bàsicament - nno recordo quan va ser això- quan van inaugurar El corte inglés. Em sembla que va ser així, però com que els records són esbiaixats, també em podria estar equivocant.

I després, un bon dia, perquè els devia interessar - per què, si no?- van traslladar la festa de la mare, al primer diumenge de maig.

El record que tinc, del dia 8 de desembre, que no del 6, ni del 7, és aquesta cançó  (una cursilada, però que, de tan cursi, acaba resultant-me entranyable).

El meu record és: anar al camp de futbol que hi havia prop de la Via Júlia dels anys 60, sense metro, ni la Via Júlia tal com és ara, de cap manera... i contemplar uns focs artificials que ara em farien riure... o em farien molta pena, però que en aquells moments m'embadalien... i, en tornar cap a casa, aquesta cançó sonant a la ràdio, en un programa anomenat "De España para los españoles", que diria que conduïa la Maria Matilde Almendros (o no).

Aquest és el meu record de la Puríssima, que no de la constitució sagrada, aquesta amb la que ens foten cops als catalans, des de l'any... 2010?

Gaudiu de la carrincloneria més entranyable:


5 comentaris:

M. Roser ha dit...

També recordo quan el dia de la Mare era tal dia com demà...Penso que una cançó dedicada a la mare, amb el cor, no pot ser carrinclona, els sentiments no ho són!
Doncs sí , el programa "de España para los españoles" el conduïa la Maria Matilde Almendros, una gran locutora i actriu a qui vaig tenir l'honor d'entrevistar en els meus temps de radio, va venir , tot i ser una emissora petita!!!

Oliva ha dit...

UNA CONSTITUCIO,REDACTADA AMB UNA PISTOLA EL CLATELL,POT SER SACRO-SANTA?...ES CERT QUE LA GENT LA VA VOTAR,PERO LLAVORS S'HAQGUES,POBRES ANGELETS,VOTAT LO QUE FOS,AMB TAL DE PERDRE DE VISTA EL TAMBE SANCRO-SANTO "MOVIMIENTO NACIONAL".
8 DE DE DESEMBRE:ANIVERSARI DE CASAMENT DELS PARES,MENTRES VAN VIURE,AQUESTA CELEBRACIO HO TAPAVA TOT,DESPRES...NOMES ANYOR.

Montse ha dit...

M. Roser, la cançó, per molt que quan la senti m'emocioni pensant en la meva infantesa, sempre l'he trobat carrinclona!

Quina veu meravellosa, tenia, la M. Matilde Almendros, eh? Que bé, la vas conèixer en persona! jo diria que també era la veu de molts personatges de ràdionovel·les (recordes "la novela Colacao" o "la novela La Lechera?" recordo un sol títol: "Lucecita". Però segur que n'hi havia molts més que se m'han esborrat a la memòria. La meva àvia planxava, jo feia cal·ligrafia o "cuentas" i teníem la ràdio posada...normalment eren novel·les de Guillermo Sautier Casaseca :D

Montse ha dit...

No, Oliva. No pot ser sacrosanta, però ens la fan empassar com si ho fos.

L'enyor i la nostàlgia també ens ajuden a viure, veritat?

Una abraçada!

Anònim ha dit...

Per tal de repartir els beneficis dels botiguers millor traslladar el dia de la mare a un dia més allunyat del Nadal, així també poden fer calaix al maig, són espavilats, eh?