Per la patilla

Ja tinc mig estudi arreglat. Només mig, però encara gràcies, podria continuar estant fet una cort, com fins ara...

Avui m'he tallat una part dels cabells. La meva perruquera, ara que no m'ha de tenyir i que em veu poquet, em troba a faltar (o potser troba a faltar la factureta mensual...) i s'inventa pentinats impossibles per fer amb els meus cabells que s'encrespen com eriçons.

Però avui m'he tallat els cabells: una part.

-Què en fem, d'aquest "bunyol" de patilla que tinc, tot encrespat... i gris?, el tallem?- he dit jo
- I si el rapem?- ha fet ella- He obert uns ulls com a taronges, però m'he deixat fer.
- Jo no miro. I he tancat els ulls.

Ara semblo una iaia, igual que abans, però una iaia amb una patilla rapada i l'altra no, guai.

I si em posés un pircing al melic? Seria una iaia, però amb pircing al melic!

I si em fes un tatuatge, per estar una mica més al lloro? Amor de madre, Nasía pa sufrí, Visca Catalunya lliure, Un cor que digui Joan Salvador, com la Mélanie! Ostres, aquest me l'hauria de tatuar en vertical! I si em tatués el meu nom complet? Maria Montserrat (ostres, ostres, ostres) Necessitaria el braç sencer, des de l'espatlla fins al canell! 

Deixo de dir bestieses i us penjo un tatuatge- tatuatge!