La primera constatació és trista:
Cadascú va a la seva bola.
La propera vegada que calgui votar, votarà sa tia la del poble.
________________________________
La segona constatació és realista:
Quan t'adones que en acabar de fer punxa als llapis de colors del pot et queden les mans endolorides, t'adones no pas que t'estàs fent gran, no! T'adones que ja t'has fet gran!!!!
Porca misèria...
Cadascú va a la seva bola.
La propera vegada que calgui votar, votarà sa tia la del poble.
________________________________
La segona constatació és realista:
Quan t'adones que en acabar de fer punxa als llapis de colors del pot et queden les mans endolorides, t'adones no pas que t'estàs fent gran, no! T'adones que ja t'has fet gran!!!!
Porca misèria...
6 comentaris:
ànims Montse!, que som a dilluns.
et veig optimista a tu avui ;P
Tant positiva com ets i et deixes arrossegar per això? No dona!
Ànims.
Amb les crides a manifestacions i vots, s'han fet un embolic del que no em podrem sortir ningú: han destrossat el bon material que hi havia.
DONCS QUE ET PENSAVAS ESTIMADA?....NO SERA FACIL,AMB BANQUERS,CERCLES D'ECONOMIA,PATRONALS,BURGUESOS DE TOTS COLORS,I TALPS "BEN SITUATS"....
JUGANT
Oliva, tens tota la raó...
Olga, espero que encara no estigui del tot destrossat (deixa'm el benefici del dubte!)
Joana, intentarem arreplegar els ànims d'allà on puguem (com sempre)
Clidice, ho sóc! (optimista) així que si jo, que sempre havia vist el got mig ple, estic així....... atgribueix-ho a...... la grip`?
Francesc, et responc ja a DIJOUS!!!
;)
Publica un comentari a l'entrada