Entrades
Des de Viviers, un cyber petit i esquifit.
A Avignon vam intentar comprar un aparell d'aquests petits que es connecten a l'ordinador per USB, per poder connectar-nos des d'on volguéssim. Veritat que a priori sembla una operació fàcil? Ets a frança, doncs compra'l a França, perquè si et portes el pirulí espanyol pagaràs el gust, les ganes i la línia telefònica a preu d'or. Doncs... No n'hi havia! Ens van dir que no els en quedaven perquè "il y a beaucoup de touristes" i els havien venut tots! Manda dallonsis! No sabien si en tornarien a tenir fins al setembre i tot just acabem d'inaugurar el mes de juny (gairebé)...
Per al Paseante: Hem remat a base de bé per fer tots els quilòmetres que ens separaven de Frontignan fins a Viviers! si sapiguéssis com m'he posat de braços! hehehe!
De moment les rescloses del R^hône les anem passant la mar de bé. Quan arribarem als canals, la cosa serà una mica més difícil, ja que aquelles són mig automàtiques, mig manuals. Que m'hauré de tornar a enfilar per les escales de gat, com els ídems, vaja! però encara ho superarem, que encara que els anys passen, encara estic fortota (i més després de tant remar, hahahaha!)
Aquest any no escric, però ho faré. Estic llegint "Incerta glòria" i m'està interessant tant que no el puc deixar, per tant no tinc temps d'escriure (ehem) a més, després de la desil·lusió de l'editorial que m'havia d'haver publicat el llibre fa un any... escriure... per què? (si, ja ho sé: per mi!) ho faré, ho faré. Però primer acabaré Incerta glòria.
S'ha mort la gosseta dels companys de viatge, la Mel. Era molt velleta i ja sabien que podia passar, però ha estat un episodi trist, molt trist. Ahir es va morir, aquí, en aquest bonic poble. Avui ens hem quedat perquè ells necessitaven païr-ho. Demà continuarem viatge.
Ara fa una estona he intentat "baixar-me" la Vanguàrdia i llegir els articles d'opinió. Els he guardat en un doc per poder-los llegir tranquil·lament. A "La France profunde" no es troben diaris espanyols. Els francesos no entenen res d'això "que som catalans", que "c'est pas la même chose etre catalan qu'etre espagnol". Ni flowers! Ahir vam veure el partit Espanya Irlanda a un bar i és clar, cada vegada que hi havia gol, la gent ens mirava i ens deia Olé! i nosaltres no sabíem on mirar... no serveix per res explicar-los que no tot és paella, toros i castanyoiles. No serveix absolutament de res!
En fin...
Us deixo, que en lloc els 4 euros me'n voldran clavar 8 i no està la cosa per massa romanços.
Tornaré! Vejam si us pucenviar una foto...
no, ja veig que no puc... un altre dia!
A Avignon vam intentar comprar un aparell d'aquests petits que es connecten a l'ordinador per USB, per poder connectar-nos des d'on volguéssim. Veritat que a priori sembla una operació fàcil? Ets a frança, doncs compra'l a França, perquè si et portes el pirulí espanyol pagaràs el gust, les ganes i la línia telefònica a preu d'or. Doncs... No n'hi havia! Ens van dir que no els en quedaven perquè "il y a beaucoup de touristes" i els havien venut tots! Manda dallonsis! No sabien si en tornarien a tenir fins al setembre i tot just acabem d'inaugurar el mes de juny (gairebé)...
Per al Paseante: Hem remat a base de bé per fer tots els quilòmetres que ens separaven de Frontignan fins a Viviers! si sapiguéssis com m'he posat de braços! hehehe!
De moment les rescloses del R^hône les anem passant la mar de bé. Quan arribarem als canals, la cosa serà una mica més difícil, ja que aquelles són mig automàtiques, mig manuals. Que m'hauré de tornar a enfilar per les escales de gat, com els ídems, vaja! però encara ho superarem, que encara que els anys passen, encara estic fortota (i més després de tant remar, hahahaha!)
Aquest any no escric, però ho faré. Estic llegint "Incerta glòria" i m'està interessant tant que no el puc deixar, per tant no tinc temps d'escriure (ehem) a més, després de la desil·lusió de l'editorial que m'havia d'haver publicat el llibre fa un any... escriure... per què? (si, ja ho sé: per mi!) ho faré, ho faré. Però primer acabaré Incerta glòria.
S'ha mort la gosseta dels companys de viatge, la Mel. Era molt velleta i ja sabien que podia passar, però ha estat un episodi trist, molt trist. Ahir es va morir, aquí, en aquest bonic poble. Avui ens hem quedat perquè ells necessitaven païr-ho. Demà continuarem viatge.
Ara fa una estona he intentat "baixar-me" la Vanguàrdia i llegir els articles d'opinió. Els he guardat en un doc per poder-los llegir tranquil·lament. A "La France profunde" no es troben diaris espanyols. Els francesos no entenen res d'això "que som catalans", que "c'est pas la même chose etre catalan qu'etre espagnol". Ni flowers! Ahir vam veure el partit Espanya Irlanda a un bar i és clar, cada vegada que hi havia gol, la gent ens mirava i ens deia Olé! i nosaltres no sabíem on mirar... no serveix per res explicar-los que no tot és paella, toros i castanyoiles. No serveix absolutament de res!
En fin...
Us deixo, que en lloc els 4 euros me'n voldran clavar 8 i no està la cosa per massa romanços.
Tornaré! Vejam si us pucenviar una foto...
no, ja veig que no puc... un altre dia!
3 comentaris:
Quines poques ganes de fer negoci amb l'aparell aquest per conectar-se a internet per USB...
Anims amb els francesos i les seves idees sobre la Spain. A seguir l'aventura!!
ja veig que això de ser blocaire mou el cuquet per connectar-se ...i es veu que a molts alhora...ho dic per el catxarret esgotat ....et llegim!
Sap greu això de la Mel, però va morir al costat dels amos. Jo també tinc previst comprar-me un aparell d'aquests que et conecten a internet per USB, Popeye :-)
Publica un comentari a l'entrada