Navegant pel Rhône (Roina)

 

No tinc ni idea de com he arribat a poder publicar aquesta foto, ho he fet a través de Picassa, però si ara em demaneu com ho he fet, no us ho podria explicar.

Som a Valence (encara a la Val du Rhône). Ahir vàrem arribar, des de Viviers. Vàrem sortir a les 8 del matí de Viviers i teníem 58 quilòmetres i tres rescloses per remuntar. Cinquanta-vuit quilòmetres semblen molt pocs quilòmetres per tardar tantes hores, ho sé, però els vam fer en vuit hores, aproximadament. Quan jo dic que navegar per rius i canals és com anar a peu, no em creieu, i tanmateix és així. Res a veure amb llogar una peniche o una penichette i navegar pel canal du Midi (bé, una mica si, que hi té a veure).

A les rescloses del Rhône, de vegades ens cal esperar una hora o una hora i mitja, perquè tenen preferència els vaixells de càrrega i els petrolers; tant és així, que ahir ens va suposar estar-nos mitja hora esperant  a la primera resclosa, a la sortida de Viviers, i una hora i mitja a la darrera resclosa, deu quilòmetres abans d'arribar al Port de L'Epervier, a Valence. Això és el que menys m'agrada del Rhône, que no deixa de ser una maleïda autopista.

Quan entrarem als canals, que són molt més petitets i "coquetos", això no passarà, malgrat que llavors treballarem el triple amb les rescloses i en cinquanta quilòmetres potser ens en trobarem vint-i-cinc!. Sí que tenen preferència les peniches, que són enormes, però allà no hi ha tantíssim trànsit. Per no haver-hi, ens molts trams, no hi ha ni bases de lloguer de les conegudes (com aquestes que us dic, de fer el canal du Midi, molt popular, que molta gent coneix i que és preciós, però tota una altra història).

Jo crec que, com a dona de navegant, m'estic guanyant el cel, perquè posar una hiperactiva en un vaixell i fer-la navegar a quatre-cinc -com a molt, sis quilòmetres/hora, mirant paisatge i esperant a les rescloses, no és una cosa fàcil, creieu-me! No sé si la santa sóc jo o és el capità, hehehe!

E puor, si muove!

Però... m'encanta!

Dec ser una mica massoquista. No, bromes a part, és una altra manera de viatjar, ja us ho he dit moltes vegades. Molt i molt diferent de navegar per mar, molt i molt diferent de navegar de cap altra manera. Molt i molt diferent d'anar a peu o en bicicleta.

E puor... si muove!

Jo no sé si aquest any acabarem arribant a París, perquè no tenim tot el temps del món (jo sóc l'única que no estic jubilada, però tots tenim coses a fer, no solament la feina) així doncs, ens hem proposat ser a casa abans de l'onze de setembre. L'any 2007, quan vàrem anar a París, ens havíem agafat un any sabàtic i llavors si, teníem tot el temps del món i ens vam poder estar a París un mes i mig. Aquesta, en canvi, serà una visita llampec.

El millor d'anar a París navegant és el camí, com allò del viatge a Itaca, que està molt trillat com a comentari, però és el que hi ha.

Jo crec que només ens hem creuat amb dues persones joves en tot el que portem de viatge: eren una parella que transportaven un vaixell (un veler, amb el màstil al damunt, plegat, ep!). També et pots trobar algun penjat, com a tot arreu, però la majoria de gent que fa viatges d'aquests són jubilats, així que, a partir d'ara, proposo un canvi de nom a la navegació per la vall del Rhône. Seria Rhône-Mundet (pels que heu nascut després dels anys setanta: ara hi ha una universitat, però fa molts anys, hi havia les llars Mundet, una espècie d'assil )

Ara volia mirar - sant Google- a veure si l'estic vessant i encara existeixen les llars Mundet, però això va més lent queeeeeeeee... ja se sap, connexió wi-fi gratuïta al port... i va a pedals (però encara gràcies!) Bé, doncs. Viatge-llars Mundet-a Itaca.

Estic a cinquanta pàgines d'acabar Incerta glòria i crec que tothom l'hauria de llegir. Més que res per no repetir la història... que em fa l'efecte que estem a punt de repetir-la, maremevasenyor!

Avui que tinc connexió sense sortir del Blauet i que és diumenge i estem a 35 graus i no fa bo de sortir per no rostir-se, m'he "empollat" La Vanguàrdia digital i no ho veig pas gens clar. Monsieur Hollande no crec que ens ajudi gaire, Frau (es diu així?) Merkel, ens està agobiant. El Sr. Rajoy es pensa que és el rei del Mambo i que Espanya  és el regne que "a ells" els agradaria. El Sr. Mas és un incomprès i no hi ha manera de posar-nos d'acord els uns amb els altres i els altres amb els uns.  Avui voten els grecs i que els déus ens agafin confessats... a veure què passa, però creieu-me queno les tinc totes, jo! ja vaig marxar amb angúnia, tot i que sé que jo sola no puc fer res...

Benvinguts Omniums culturals i ANC's... benvinguda societat civil a mobilitzar-se/mobilitzar-nos, perquè si els deixem fer "a ells" ho tenim molt cru!

On vera...

per cert, la foto és un bocinet del que es veu navegant per aquests rius dels déus...